lunes, enero 23

Trets dialectals del nostre poble ( Figueroles d'Alcalatén)


- 1ª i 3ª persona del singular del present d’indicatiu i altres temps verbals dels verbs de la 1ª conjugació, es pronuncien amb una “e” en la terminació. Exemples: Demà dumenge, el moc te penge, la mare talle i el pare menge; Jo pare la taula. Les formes verbals acabades en “a”, s’utilitzen en exclusiva per a l’imperatiu: Escura els plats!
- La 1ª persona del present d’indicatiu dels verbs de la 2ª i la 3ª conjugació, es forma amb una “c” final: Jo correc molt; bec molta aigua; collisc (o cullc) figues; m’enric de tu.
- No s’utilitza el pretèrit perfet simple, sempre el pretèrit perfet perifràstic: vaig anà; vas trencà armeles.
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu dels verbs de la 1ªconjugació, no es pronúncia la “v”, i la “a” de la terminació es canvia per una “e” en totes les conjugacions: jo cantae; pelaen tords; volie aigua.
- En el subjuntiu, la “i” i la “a” en les terminacins, es canvia per “e”: beguen, vejen, cantare, mirare, visquere,... .
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu, es te preferència per la terminació amb “r” a la de “s”.
- En el present de subjuntiu, s’utilitza la forma amb “g”: Cullga, vingues, morgues(muires), cusguen, t’adorgues...
- La primera persona del verb “agradar”, seria “agrae”: No m’agrae que me digues això.
- La perífrasi “tenir que”, s’utilitza en lloc de “haver de”: Tinc que fer un bon paper.
- En els infinitius dels verbs de la 3ª conjugació que tenen dues formes vàlides, s’utilitza la forma acabada amb “re” a la acabada en “ir”: Vindre, obtindre,...

- Preferència en l’utilització de les formes pronominals plenes: “me”, “te”, “se”, “mos”, “vos” i “ne”, sent nul l’ús de les formes: “em”, “et”, “es”, “ens”, “us” i “en”: Me tinc que comprar un cotxe; No ne vull!
- En la forma de la primera persona del plural, s’utilitza “mos” en compte de “nos”: Ja mos vorém!.
- No s’utilitza el pronom feble “hi” a final de paraula. Sempre s’usa “en”. En canvi, a començament de paraula si que s’usa en algunes expressions, com per exemple “hi han”, pronunciat “nyan”.
- El pronom feble “ho” es pronuncia “u”: Menjateu tot; encara no liu he donat; clar que eu vull.
- Utilització de l’article neutre “lo”, per influència del castellà: Lo millor.
- El pronom personal de primera persona del plural que s’utilitza, seria “mosatros”, en compte de “nosaltres”: Tot per a mosatros!. Per a la segona persona, sería “vosatros”.
- Us dels demostratius en la seva versió abreviada: “este”, “eixe” i “aquell”. La “e” final, es fica per influència del castellà.

- La “r” i la “t” a final de paraula es fan mudes en moltes ocasions i tampoc apareixen amb el plural: fon, llaó, llaós, pon, romé, anà, vení, flò, flòs... . Si que apareixerien en altres derivats com els diminutius: floreta, pontet,...
- Les oclusives sonores: “b”, “d” i “g” es fan sordes a final de paraula: vert, cart, corp, rec, espàrrec, jònec, ...
- La “a” en la terminació “ista”, es transforma en “e” quan es fa referència a un individu de sexe masculí: Motoriste, seminariste, guitarriste, artiste,...
- Els adjectius acabats en “ada” veuen simplificada la seva terminació a una “a” tònica: Punyà, menjà, trompà,...
- La “o” àtona, a voltes es canvia per “u”: cullir, Burriol, Burriana, fugir, humit,... . Quan va a inicis de paraula, a voltes es canvia per “au”: aufendre, aulivera, aubrí. Açò no seria vàlid per a tot el poble, però alguns ho diuen així.
- Per a anomenar el nom de la planta o l’arbre que fa un determinat fruit, s’utilitza el femení, afegint una “a”: Perera, melonera, presquillera, tomatera,...
INVENTARI OBERT DE TERMES (si teniu alguna idea, feu algun comentari):

· Abadejo. – Bacallà.
· Abeuradó(r).- Lloc fet per a que beguen en els animals. Abeurall.
· Abre. – Arbre.
· Aclari(r)-se. – Ser capaç de fer alguna cosa: No m’aclarisc a fer aquesta equació.
· Agranà(r). – Escombrar.
· Aixina. – “Així”, “d’aquesta forma”: Com ha has fet? Aixina; Aixina que això era el que volies.
· (A)joca(r)-se. – Gitar-se, utilitzat per als animals.
· Algep. – Guix.
· Algepsà(r). – Mina d’algep.
· Almorsà(r). – Esmorzar.
· Alvenc. – Avenc. Escletxa gran en un terreny rocós que pot formar petites coves.
· Aire. – S’usa per a definir al vent: Fa mol(t) d’aire. – L’expressió “anar davant de l’aire” vol es gasta per a persones amb molta iniciativa: Este va davant de l’aire.
· Aliacrà. – Alacrà.
· Ambroç. – Arboç; en castellà “madroño”.
· Amuntó. – molt, un munt: M’agrada amuntó; No ne tinc amuntó.
· Antrotxera. – Espècie de cresol, fet normalment de bronze, amb 4 forats per ficar metxa, i que no es penja a la paret sinó que té peu.
· (A)peloriat. – Que li falta poc per a morir-se. Se li diu a una persona que fa mala cara: Fa cara d’apeloriat.
· Aplegà(r). – Arribar.
· Argilaga. – Argelaga.
· Armela. – Ametla.
· Armelé(r). – Ametler.
· Assabé. – Molts: En la plaça hi havia assabé gent.
· Asserp. – Serp.
· (As)soll. – “porquer”. Lloc on es criaven els bacons.
· Auasil. – Agutzil; funcionari del poble amb diversitat de funcions.
· Auia. – Aigua.
· Avespa. – Vespa; insecte de color groc i negre amb dolorosa mossegada.
· Avespé(r). – Vesper.
· Bac. – Trompada: Quin bac que se va pegar!
· Bacó. – porc, marrà.
· Badall. – Acció o efecte de badallar. - Dent de la campana.
· Ba(d)es, de. – Sense pagar res, gratuït: La entrada és de baes.
· Bales de moro. – Es diu a les pirites (sulfur de ferro), mineral que en les muntanyes de Figueroles agafa una forma arrodonida, cristal·lització hexagonal, color negre i un tamany estàndard de una ungla. La forma, el color, el pes i el desconeixement, ha fet que es comparara amb les bales dels moros.
· Baratar. – Intercanviar: Baratem açò per allò?
· Bassot. – Bassa amb el fons d’argila, que recull l’aigua de les pluges. Alguns d’ells presenten sostre fet amb falsa cúpula.
· Bitxo. – Es diu a les persones roïnes: Està feta mala bitxa...
· Bobo o bobet. – neci, escas d’intel·lecte.
· Boga. – Planta que es cria en llocs humits, la fulla de la qual, quan es seca, serveix per a fer el seient de les cadires.
· Boira. – S’utilitza per a referir-se a un núvol: Aquelles boires senyalen pluja.
· Bonico. – Bonic.
· Bonir. – Renyir: Ma mare me bun.
· Boquera. – Finestra que està sempre oberta.
· Borinot. – Insecte similar a una abella però més gran. En Castellà “abejorro”. – estúpid.
· Borra. – Pelussa.
· Borrà(r). – Començar a créixer una part d’un vegetal, ja siga una rameta, un fruit, un empelt, ...
· Bort. – Que no fa fruits conreables.
· Bordissos. – Brots nous de la olivera que ixen per el tronc i que es tenen que esporgar perquè molesten.
· Borrumet. – copet de neu.
· Bossí. - Menjar que s’acumula en la boca si no es traga.
· Botana. – Coberta interior d’un coixí.
· Brasinà(da). – Muntó de brases.
· Bufadó(r). – Canut llarg de canya que servia per a encendre les brases, bufant a través d’ell.
· Cabiró. – Vigueta de fusta per soportar el pes del sostre.
· Cabut o cabutero. – Persona toçuda, obstinada, d’idees fixes,... : Mira que eres cabut.
· Calda, dali. – En castellà “dale caña”
· Cançalà. – En castellà “tocino”. Ve de “carn salà”.
· Cantal. – Com el “cudol”, pedra que es troba en el curs del riu, però de major tamany i que no sol estar tant arrodonida.
· Canyòt. – Palla procedent dels tronxos del panís, que es tallaven a trocets. - Persona burlona.
· Capoll. – Cim, la part més alta: el capoll d’un abre; el capoll de la muntanya.
· Caragol blanc. – Vaqueta, típus de caragol de color marró clar, que es cria en el secà i és el més apreciat en gastronomia.
· Caragol de la pudó(r). – Caragòl de mitjà tamany i de crosta color blanc total, que viu en zones rocoses i es caracteritza per la seva fètida pudor.
· Caragol del dimoni. – Caragol de petit tamany, amb la xulla negra i l’espiral llarga i truncada, que es mou per els sols humits.
· Caragol janet. – Espècie de caragol de petit tamany que es cria en jardins i regadius. La paraula crec que deu vindre de “mijanet”, perquè aquestos caragols son d’un tamany entre el d’una caragola i el de les altres espècies de caragols. Comestible.
· Caragol moruno. – Caragol de color fosc però amb la espiral clara, inclús blavenca, de major tamany que el janet però que conviu amb ell. Comestible.
· Caragol pell de sapo o baconero. – Caragol de regadiu, molt arrodonit i amb l’obertura més gran que els anteriors. De color marró obscur i la “xulla” entre verd i groc i més ampla. Comestible.
· Carlota. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pastanaga” o “safanòria”.
· Carroç. – Agrupació semisòlida de matèria amb una textura similar a l’arena: Carroç de terra, carrocet de sucre, ...
· Claueta de la llum. – “interruptor”. comandament que serveix per a encendre i apagar la llum.
· Cloixidó(r). – Tipus de pasta, feta de ou, farina, llevat, sucre, aigua i oli. En alguns llocs, es diu: “coc” o “coca partida”. En castellà “panquemado”.
· Cocó. – Bassot situat en el curs d’un barranc.
· Col, estar com una. – Estar boig: Jaume està com una col.
· Combregà o apelorià. – Donar la extrema unció.
· Cona. – Pell del bacó deshidratada mitjançant el calor. En castellà “corteza”.
· Conill huitano o conill huit. – Mamífer paregut a una rata gran.
· Corvella. – En castellà “hoz”. – El “corvellòt”, és una varietat de corvella, més menut però robust.
· Costipat. – Constipat.
· Creix. – Instrument per a tallar la pasta. Feta de metall, amb un mànec i una fulla de tall, poc esmolada.
· Criveta. – Espècie de colador que servia per a separar l’arròs de possibles pedres.
· Cudol. – Còdol. pedra arrodonida del tamany del puny o una mica superior, que es troba a les vores dels rius.
· Cucuello. – Cuquello. tipus de au, anomenada en castellà “cuco”. També és una espècie de olivera que fa unes olives de xicotet tamany, que es poden menjar només collir-les de l’abre: Xiquetes si voleu vindre a l’olivà de m’auelo, a 3 dinés la barsella, olivetes del cucuello.
· Curret. – Que li falta una mà.
· Dali / dalos. – Dóna-li / Dóna’ls.
· Despitralat. – Desalinyat, desqüidat en la seva estètica.
· Dibrell. – Safa feta de fang.
· Dimach. – dimarts.
· Disfraços. – Disfresses.
· Driola. – Vidriola.
· Dumenge. – diumenge.
· Eixarments. – En castellà “sarmientos”.
· Eixí(r). – Ixir, sortir. – Es diu del riu quan augmenta el cabdal a causa de les pluges: Ha eixit el riu de la última ploguda.
· Encendemà. – Demà; aquesta paraula ve de: “en ser demà” però s’utilitza com una paraula tot junt pronunciat d’aquesta manera: Nos vorem encendemà.
· Encisam. – Enciam.
· Engolidó. – Lloc en un riu que absorbeix l’aigua de la superfície cap al subsòl; sobretot en res riuades.
· Ensomià(r). – Somniar.
· Entrencavà(r). – Rascar la terra per arrancar les males herbes. Es feia amb una aixadelleta: Vaig a entrencavà les bajoqueres.
· Escapulari. – Colgant fet de tela de llana amb la imatge de la Mare de Deu.
· Esgarro. – desgarrament en la roba.
· Espartí. – Peça redona feta d’espart sobre el que es colocaven les olives moltes per a ser prensades i que isquera el oli.
· Espavil, que va el carril! – No t’adorgues!
· Espelusnat. – Amb els pels o les plomes desalinyades: S’alça ara de dormir i porta el moño tot espelusnat.
· Espigola(r). – Quan hi ha poca collita i hi ha que menejar-se molt per a collir poc.
· Esporgà(r). – Tallar als arbres les rames que creixen on no toca.
· Estenalles. – Tenalles.
· Estorrufa(r)-se o esturrufa(r)-se. – Enfadar-se: Aquest gat està tot esturrufat.
· Estovalla. – Drap de fil que cobria la pasta de pa per a que augmentara amb el llevat.
· Escarpidó(r). – Pinta. instrument per a pentinar-se. Però habitualment, s’usa el terme castellà “peine”.
· Escudelleta. – Taça.
· Espalmatòria. – Utensili per a sostindre el ciri.
· Exiomo. – Persona que va molt bruta i desalinyada. Ve del Llatí “Ecce homo”: Pareixes un exiomo.
· Fangotxo o fangatxina. – Fang o lloc cobert de fang: Eixe fangotxo, no deixa passar.
· Fanoll. – Fenoll. En castellà “hinojo”.
· Farolet. – Fanalet.
· Figues albardaes. – Figues que es recobreixen amb la pasta del bunyol.
· Figues flo(r)s. – bacores, figues primerenques.
· Flautes, ni pitos ni. – Ni fu ni fa. Es diu quan no t’importa una cosa que acaben de dir: A mi, ni pitos ni flautes!
· Foc, fer-li – Se li diu a una persona persona rondallera, que no està mai a casa: A eixe li fan foc.
· Fondir-se. – Els passa a les bombetes quan se’ls crema el filament d’osmi incandescent: S’ha fondit la pera de la cuina.
· Fumeral. – En altres llocs es diu “fumerol” o “xemeneia”. - El mateix terme designa també a la “llar”: Tira la nenya al fumeral.
· Furga. – Cuc que es cria en la terra humida. En castellà “lombriz”.
· Gabell. – Consistia en fer un forat d’uns 15 cm de fondària però prou ample, en una horta. Dins es fiquen argilagues i rametes seques. Damunt, es fiquen carroços (per a que el foc respire) de terra de la mateixa horta i després terra, deixant un forat per a poder cremar-lo. Es feia per a sanejar l’horta de bitxos, i llaors de males herbes.
· Garba. – Es diferencia del feix en que no es nuga amb un cordell, sino amb la mateixa planta que componia la garba, o simplement sense nigar: Dóna’m una garba d’encisam.
· Garrejà(r). – Estar prop de la mort: Este tord està garrejant.
· Gastà(r). – Usar, utilitzar.
· Gatifell. – S’utilitza quan es vol anomenar un utensili sense dir el nom d’aquest: Agafa algun gatifell per a portar això.
· Gavinyet. – Ganivet.
· Gentesclina. – Gentissola, polsonya.
· Ginebre. – Ginebró, conífera de xicotet tamany i lent creixement paregut a la sabina però de color verd més clar tirant a blau, les fulles punxenques i amb el capoll més arrodonit. Soporta bé el fred.
· Ginoll. – Genoll.
· Goig, fer. – Abellir: Ara no me fa goig de dinar encara.
· Govanella. – Articulació que uneix el braç amb la ma.
· Guiterra. – Guitarra.
· Herba en falç. – Planta que es destinava per a alimentar els animals. En castellà “alfalfa”.
· Hui. – S’usa aquesta forma, mai “avuí”.
· Jou. – En castellà “yugo”. Uneix als animals per a llaurar.
· Junc. – “Jonc”; Planta que es cria a la vora dels rius i sèquies, amb fulles llargues i còniques que ixen des del sol.
· Letresiste. – Electricista.
· Lladret. – Peça que permet connectar a un endoll, tres d’ells.
· Llambrenc/a. – Persona prima i alta.
· Llanderola. – Material de baixa qualitat, utilitzat en to despectiu per a les peces de bisuteria: Això és de llanderola.
· Llangosto. – En castellà saltamontes.
· Llaó. – Llavor.
· Llémena. – Larva del poll. – Persona amb maldat.
· Llimac. – Alga que es cria en les basses i rius, adherint-se al fons fins arribar a la superfície. Creant un microecosistema de color verd, refugi i zona d’acció de les granotes.
· Llonganissa. – En altres llocs es diu “llangonissa”.
· Lluén(t). – Brillant.
· Madrilla. – Espècie de peix d’aigua dolça de petit tamany.
· Malbé, fer-se. – En castellà “estropearse”: S’han fet malbé els iogurs.
· Malea. – En castellà “maleza”; sotabosc mediterrani format per plantes i arbustos, alguns d’ells punxencs.
· Malfainé(r). – Sense ganes de treballar.
· Mampendre. – Començar.
· Manil. – Cobria les estovalles per a que la pasta augmentara abans.
· Marge. – Plantes de petita alçada i de color verd de diferents varietats, denominades en el seu conjunt. Es solen denominar amb aquest terme quan creixen on no deurien de fer-ho, però no ho implica: Estic tallant el marge.
· Matalap. – Matalàs.
· Meló roig. – Meló d’alger.
· Modorra. – Congestió nassal.
· Mone. – Anem-nos-en: Mone a casa!
· Mollisnà(r). – Ploure una pluja dèbil: No isques que està mollisnant.
· Mona, costipat com una. – Molt constipat.
· Mongeta. – En castellà, “palomita de maiz”.
· Morca. – Sediment que es queda al fons d’un recipient que conté oli no refinat.
· Mostós. – Amb la roba bruta: Va tot mostós.
· Muntó. - Munt.
· Navatja. – navalla. Ganivet amb la fulla plegable, per a portar damunt.
· Nenya. – En castellà “leña”; fusta destinada a fer foc.
· Nigà(r). – nugar.
· Ninà. – Trompada, bac.
· Nus. – Nuc. Plural “nusos”.
· Núvol. – Aquesta paraula s’empra per a designar l’oratge boirós: Avui està núvol.
· Olivoné(r). – Olivera borda, que fa unes olivetes molt menudes i q no es conreen, silvestres.
· Omit. – Humit.
· Orso. – Os. – Persona desarreglada, sobretot en el cabell: Pareixes un orso (o un orso marino). – També s’empra per a definir a una persona enfadada: S’ha ficat com un orso.
· Paix. – Pareix: Que te paix això.
· Palometa. – papallona.
· Pallissa. – Construcció on es guardava la palla i alguna altra eina.
· Parà(r)!, on vas a. – Vindria a significar “que dius”: Però on vas a parà!
· Passaetes, fer. – Anar xispo.
· Passeres. - Pedres situades dins del riu, amb la seva part superior sense cobrir-la l’aigua, que es col·loquen en línia per a passar el riu sens mullar-se els peus.
· Pataca. - Tipus de tubercle, anomenat en altres llocs: “creïlla”, “cruïlla” o “patata”.
· Perxe. – Pis més alt de la casa, que fa funció de traster i lloc per a guardar les collites i secar olives, figues i panses.
· Poll, escampà(r) el. – Ves-te’n: Escampeu el poll d’ací!
· Pila. – Llanterna.
· Presquilla. – Bresquilla.
· Provessó, - Processó.
· Pàlis. – Espècie de toldo bordat, que es trau a les processons i és portat elevat sobre el capellà mitjançant unes barres verticals. Baldaquí.
· Pallarofa. – Pell seca del panís i d’altres cereals. Per extensió, defineix a qualcevol cosa similar, com una fulla o un tros d’herba seca.
· Palomilla. – Utensili de fusta o metall per a penjar la roba a una perxa.
· Pastereta. – Insecte que en sentir-se amenaçat, es fa una boleta. En castellà “cochinilla”.
· Peanya. – Peana; plataforma per a portar als sants en processó.
· Pebrera. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pimentó”. Pebrera coenta, seria la “guindilla”.
· Pera. – Es gasta per a referir-se a les bombetes de la llum.
· Pet, blanc com un. – Sense color en la pell: Estàs blanc com un pet!
· Pilotero. – En castellà “Álamo”. – També es deia d’una espècie d’escarabat.
· Pissà. – Pixar.
· Pissum. – Orina.
· Polsonya. – gentissola, gent poc apreciada.
· Porgar. – Separar les olives ja collides, de rames, fulles, pedres,... . S’utilitzava el porgador, que era un aparell amb una rampa feta de fil d’aram i un filtre.
· Pusses, tenir. – Ser molt actiu: Pareix que tingues pusses.
· Quiquereta. – Clau recobert de ceràmica, destinat a sostindre els fils de la llum.
· Rabosa. – Sorra. – Natural del municipi de Llucena.
· Rapa. – Es diu de les olives quan estan en la seva primera fase de creixement: Esta olivera està plena de rapa.
· Rasa. – Barranquet menut que es fa en les vessants de les muntanyes, i per on baixa l’aigua de la pluja torrencial. Càrcava.
· Rata, costipat com una. – Molt constipat.
· Rata penà. – Rat penat.
· Rebaldí(r). – Aborrir, agobiar, ser pesat; S’aplica quan una persona és molt activa i açò arriba a ser molest.
· Redó. – Rodó.
· Relonge. – Rellotge.
· Ren(t). – Substituia a la llevadura. Es feia a partir d’un poquet de pasta que es guardava quan es pastava. I es posava a remulla el dia abans de utilitzar-se.
· Revolta de riu, menjar més que una. – Menjar molt: Menges més que una revolta de riu.
· Revoltó. – Tros de sostre entre els cabirons o les vigues: Se m’ha afondit un revoltó
· Ribàs. -
· Roïn. – Dolent.
· Rondaller. – Persona xafardera, que mai està a casa.
· Rosegà(r). – Refunfunyar. Protestar en veu baixa: Quina auela més rosegona.
· Rua. – Entrepà: M’he menjat una rua d’atun pa berenà.
· Rusclo. – Pedra gran però no més del que puga alçar una persona.
· Saboritja. – Herba de menuda alçada usada per a elaborar les olives trencades.
· Sangrantanya. – Sagrantana: Sangrantanya manya, ix d’eixe forat, que el nostre sinyó, ja ha ressucitat.
· Saó. – Humitat en la terra, bona per als conreus.
· Sarbatxo. – Llangardaix o lluert.
· Sec. – Prim.
· Semo. – Reblanit per haver-se fet malbé: S’han semat les carabasses.
· Sento. – Vicent.
· Sopalma. – Rames més baixes d’un arbre, que pengen de dalt: Hem de collí la sopalma d’aquesta olivera.
· Solispassa. – Festa en que es recol·lectava per a l’església, anant per totes les cases del poble. La casa que tenia la porta tancada, era colpejada per els xiquets del poble que anaven amb masses, cantant: Porta oberta sempre està certa, porta tancà, bona massà.
· Sucarrat. – Socarrat, socarrimat
· Sustància, no tenir. – Dir moltes coses descabellades, sense sentit: La tia Maria no te sustància de res; tens molt poca sustància.
· Tabal. – Persona de poca solta.
· Talecà. – Trompada.
· Talsim. – Hollín. Reboçat negre que es crea en l’interior dels fumerals per el pas del fum.
· Tarugo. – Espiga de panís sense el panís. – Natural del municipi de Costur.
· Tatxa. – Clau.
· Teixidó o tuixidó. – Insecte que viu sobre la superfície de l’aigua. En castellà “zapatero”: Teixidó, d’una cama se’n fan dos.
· Temó. – Por.
· Teronja. – Taronja.
· Terra-gila. – Argila.
· Timó. – tomillo.
· Titot o tito. – En castellà “pavo”: Estar més gelat que un tito.
· Tomata. – Varietat d’hortalissa que en alguns llocs s’anomena “tomaca”.
· Torrellons. – “cumulonimbus”, núvols que porten pluja.
· Trenc. – Ferida al cap.
· Vaso. – En castellà “botijo”. La “s” és sonora.
· Ventalla. – En les finestres, portilla que tanca el cristall per a que no passe llum.
· Vidre, gelat com el. – Molt gelat.
· Ventar. – Separar les olives collides, de les fulles mitjançant el vent. S’agafaven aquestes en un dia de vent i es llaçaven a l’aire. El vent s’enduia les fulles a fer la ma i les olives, en pesar més, caïen al muntó. També es feia amb el blat per a separar-lo de les pallarofes.
· Vilero o pardal vilero. - Espècie d’au que sol habitar els nuclis de població. En castellà “gorrión”. - S’utilitza també per a designar a les persones molt actives: Estàs fet un pardal vilero, no pares.
· Vímen. – Vimet, mimbre.
· Voltacampanes. – En castellà “mantis religiosa”.
· Xispo, calén com una rata, calén com un suro. – Borratxo.
· Xixot o bony . –.Abultament en el cap causat per un colp.
· Xocolate de moro. – Material de color negre, fet de regalíssia, que es venia en barretes per als xiquets.
· Xulla. – “Chuleta”; Tallada de carn pertanyent a la zona de la costella dels mamífers, tallada en llàmines planes: Huí dinarém xulletes de cordé. - També denomina a la molla dels caragols.
· Xusca. – Fulla seca del pi que cobreix el sol.

Figueroles d'Alcalatén

- FIGUEROLES D’ALCALATÉN -
(Treball – Assignatura K81: Gª del País Valencià) Alfredo Fornas Pallarés

PART TEMÀTICA

MEDI FÍSIC:

Figueroles d’Alcalatén es troba situat en plena comarca de L’Alcalatén, en l’interior castellonenc. Més concretament, entre la foia formada entre les serres de La Creu i d’Alcora i la vall del riu Llucena(o Alcora), que atravessa aquesta foia per la seva part meridional.
El terme de Figueroles llinda amb els termes municipals de Llucena (principalment), Alcora, Costur i Useres. És l’únic poble d’Alcalatén que només llinda amb pobles d’aquesta comarca.

Altituds:
L’altitud mitjana del poble és de 370m. sobre el nivell de la mar però és un poble una mica costerut i aquesta oscil·la, tot i que no tant com altres pobles veïns com L’Alcora o Llucena.
Dins del seu terme municipal, el punt més alt es troba en la Penya-Roja, que s’eleva 725m. sobre el nivell de la mar i que fa de separació entre els termes de Useres, Llucena i Figueroles. Altres muntanyes destacades dins del terme, serien: la Lloma del Vicari (688m. en la serra de la Creu), la Roca Naram (664m. i que destaca per un impressionant cingle rogenc visible des del poble i que permetia antigament saber l’hora que era als treballadors de les finques del secà) o el Tossal de la Negra (491m. en la serra d’Alcora).
També trobem turons aïllats que destaquen sobre el pla, com son: El Tossalet (427m. tossal allargat en les estribacions del qual es situa el poble, sent un vèrtex geodèsic), El Castellar (453m) o el Cabeço(494m. frontera amb el terme de l’Alcora).
Aquestes eren les muntanyes més destacades dins del terme municipal però per el fet de que es tracta d’un terme reduït(12,1Km2), només allargat cap al nord-est, fa que hi haja altres muntanyes de igual o major transcendència per als veïns que les anteriors. Una de les és impressionants és el Morral, una mola que s’eleva fins als 737 m. sobre el nivell de la mar a uns 3 Km del poble amb un relleu calcari rocós amb abundants series de cingles. Aquest relleu cinglat de pendents elevades, s’exten per tota la franja sud-est de la serra de la creu, que és la que es pot apreciar des de Figueroles, des del Morral fins a Millarets (700m.), passant per la Roca Narius, situada en la part alta del barranc Fondo i en la que quan plou torrencialment es pot veure un salt d’aigua. En la serra de la creu es troben altures de prop dels 900 metres sense contar amb l’Atalaia (1013m.) que es troba a mitjan camí cap al Penyagolosa. La serra d’Alcora es troba al sud-oest de Figueroles i avarca altures de fins 852 metres. Per la proximitat amb Figueroles destaquen: el Guardamar(763m.), Torremundo(716m) o el Picàs(666m.). Totes aquestes muntanyes es troben en el terme de Llucena.

Hidrografia:
A escassos però costeruts 200 metres del poble, passa el riu Llucena, amb 114 km2 de conca. Aquest afluent de la rambla de la Viuda comença en el massís de Penyagolosa i passa per Xodos, Llucena, Figueroles i Alcora. Tot i que realment no porta un curs regular d’aigua fins pocs quilòmetres abans d’arribar a Llucena, en l’ullal on es troba el naixement del riu. Poc abans d’entrar al terme de Figueroles hi ha un altre ullal que fa que el riu augmenti el seu cabdal. Quasi immediatament després d’eixir del terme de Figueroles, es situa l’embassament d’Alcora, que alberga 2’2 hectòmetres cúbics d’aigua contant també amb el sediment acumulat al fons. L’embassament data de 1950 i la seva presa gosa de 28 metres d’altura. Després de passar per l’Alcora, l’aigua del riu finalitza a l’embassament de Maria Cristina, que pot albergar 25 hm2 i té una presa de 38m. d’altura. Aquest riu, al seu pas per Figueroles permet una xarxa de cultius de regadiu que apart d’estar en declivi, tenen com a destinació el consum propi.
Apart del riu, també trobem en el terme de Figueroles un entramat de barrancs i rambles que com indica la seva definició, no porten un curs continu d’aigua. En destaquen 4 sobre la resta i a continuació els comentaré:
- En la part més allunyada del terme , vorejant la Penya Roja, Passa el barranc de les Olles, les aigües del qual flueixen cap a la rambla de la Viuda , quan es que ne porta. És l’únic dels que nomenaré que naix en terme de Figueroles. El seu nom, el rep dels nombrosos clots en forma d’olla que te en el seu curs, fet que afavoreix la construcció de cocós, que son clots oberts en mig de una roca dins dels quals es posa l’aigua quan ix el barranc i que se’ls feia una falsa cúpula per a que el sol no evaporara l’aigua.
- El barranc de la Volatera o Barceló, rep les aigües de les pluges del cor de la serra de la Creu i creua el terme de Figueroles per a unir-se al Barranc de la Foia, una mica més curt i que en la seva part alta fa de frontera entre els termes de Figueroles i de Costur. En el seu curs té alguns ullals de poca importància que no arrien a donar-li un flux hídric continu. Però poc després de la seva unió amb el barranc de la Foia, si que hi ha un ullal anomenat el Regall on s’ha fet un assut amb el qual es reguen les hortes de l’aldea de La Foia. Rep el nom de les partides de la Volatera(per la caça d’aus) i del Barceló, per les que passa. El seu llit finalitza al riu Llucena després de l’embassament de l’Alcora.
- El Barranc Fondo es troba més a prop de Figueroles i naix també a la serra de la Creu. El seu braç principal comença més o menys un quilòmetre abans del seu salt en la roca Narius, que he comentat abans. L’altre braç naix prop del Morral i s’unirà uns 2 quilòmetres després. El nom el rep per la seva profunditat i les seves parets gairebé verticals, no sent massa ample. No porta aigua de forma contínua en cap punt del seu llit a excepció dels 300 metres finals abans d’unir-se al Riu Llucena poc abans d’eixir aquest del terme de Figueroles. Açò es deu a que desemboca en ell una sèquia de reg i amolla les aigües sobrants en ell. També just davall del pont amb que passa la carretera comarcal 232 hi ha un ullalet temporal.
- El Barranc de la Torre naix a la Serra d’Alcora per a desembocar molt a prop de Figueroles al riu Llucena. En la seva conca es troba la font de l’Om. Rep el nom del mas de la Torre, prop del qual passa. És un barranc més empinat que els anteriors donat que no travessa cap planícia i també més curt.
Altres barrancs d’una menor importància, serien: El Barranc de Vergara, el Barranc del Corredor, El Barranc de l’Escagassada, El Barranquet de l’Aigua salada o el Barranc de la Carrerassa(Paral·lel al de la Torre però més curt).
Dins de l’apartat d’hidrografia, comentaré també les fonts. Per a començar, l’aigua corrent de les cases del poble prové de tres llocs diferents: la font de l’Om(en terme de Llucena), la font de la Carrerassa (Propera al riu i d’on ix aigua abundant) i un pou que s’ha fet recentment junt al poble i que dona aigua de qualitat i en abundància.
D’altra banda, en la plaça del poble hi ha una font de corrent continu, que serveix amés per als llavadors i per a regar, l’aigua de la qual prové de la font de la Miloca, també en terme de Llucena però a quilòmetre i mig, més o menys, del poble.
Amés al llarg del terme municipal, hi ha una rellevant quantitat de pous que abasteixen a les casetes i masos, així com altres fonts, bassots i aljubs que en la seva majoria han perdut la seva utilitat des de que la gent dels masos i masades ha emigrat. Així, trobem entre d’altres: La fonteta de Marraes, La font del Bovalar o dels Boixos, la font de les aigüetes, el bassot de Caçador o el aljub de la Traguanta.

Clima:
Per la seva situació, Figueroles gosa d’un clima Mediterrani que segons la classificació de Köpen seria un Csa.
Es troba en una franja de transició entre la zona litoral i la zona interior, amb precipitacions mitjanes anuals lleugerament superiors a les de la costa i més equilibrades durant l’any així com lleugerament menys torrencials per estar més distant a la mar. Aquestes comparacions s’invertirien respecte a zones més interiors.
En quant a les temperatures, son una mica més fresques que al litoral i amb una oscil·lació major al llarg de l’any. Però sense arribar a dades de zones més elevades i distants a la mar. Els estius, son secs i calorosos però menys que per exemple en Castelló.
Per donar dades, la mitjana de pluja interanual del poble estaria al voltant dels 500mm, plovent sobretot a la tardor i a la primavera. La temperatura mitjana interanual estaria entre els 15ºC. i els 16ºC, fluctuant al llarg de l’any entre els 8ºC i els 23ºC depenent del mes. Aquestes dades van fluctuant, per exemple, l’any passat plogueren a Figueroles més de 700mm i algun any de sequera no s’haurà arribat als 300. També hi ha anys més calorosos que altres.

Geologia:
La major part del terme de Figueroles, pertany al període Triàsic. Estaríem parlant de la zona de la vall del riu Llucena i de la zona plana de la foia.
La serra de la Creu pertany al període Cretàcic, així com la serra d’Alcora, tot i que aquesta última, també te zones del Neògen o Terciari Superior i del Juràsic.
En quant als dominis estructurals, parlaríem d’un domini Ibèric amb predomini de plegaments(diapíric) tot i que en la Serra de la Creu i d’ahí cap al nord, el domini estructural és l’ibèric amb disposició tabular.

Litologia:
3 zones diferenciades:
- La zona del Triàsic, que correspon a la vall del riu Llucena i a la planícia, disposa d’un sol rendziniforme amb margues bigarrades. És la zona aprofitable per a l’agricultura.
- En la serra de la Creu, el sol és bru calcari sobre material coherent.
- La serra d’Alcora disposa d’un sol bru calcari sobre material incoherent.
Hortes i partides de secà:
El terme de Figueroles, abarca 1264 hectàrees, de les quals 22 pertanyen al regadiu i 1242 al secà.
El regadiu està dividit en les següents 9 hortes: L’Horta del Molí Vell, L’Horta Major, L’Horta de La Solaneta, L’horta de la Sénia, L’horta de La Cova, L’Horta Nova, L’horta de L’Agonia, L’horta de L’Abellaret i L’Horta de Prats. Aquestes hortes son regades per les aigües del riu Llucena mitjançant sèquies que agafen l’aigua de les suts. Cadascuna de les nou partides d’Horta, té la seva sèquia i la seva sut.
Per la seva part, les partides de secà en sumen 27 i d’una extensió major. Una bona part d’aquestes, estan dedicades a explotacions agràries, sobretot d’oliveres però altra part també important i que correspondria sobretot a la part muntanyosa del terme, seria terreny forestal en l’actualitat. Les partides, son les següents: Les Cubielles, La Torreta, La Traguanta, La Paridora, El Maset, El Garroferalet, La Barceloneta, El Corral Blanc, El Cantalar, El Pla de la Carrasca, El Burgar, El Vinyer, Els Pobills, El Barranc Fondo, El Castellar, La Foia Molinera, El Bancal Roig, L’Era Nova, Les Llometes, La Solaneta, Les Miretes, L’Aigua Salada, La Piqueta, El Bovalar, La Foiassa, El Pla de Pons i el Mas Vell.
De l’ús que es fa de aquestes partides ja en parlaré en una altre apartat.

Vegetació:
La vegetació de Figueroles, és la típica de la zona llevantina de mitja muntanya.
L’arbre predominant de la zona és el pi, concretament el pi d’Alepo. Aquest arbre es troba al llarg de tot el terme, ja siga de forma solitària o formant en algunes zones boscos de pinar com per exemple el Pinar del Burgar, que és l’únic lloc del terme on es poden agafar rovellons.
També es pot arribar a trobar algun carrascar, com el que hi ha baix la Roca Naram. Destaca també algun exemplar de reboll o roure valencià cap a la serra d’Alcora. Per la seva part, el riu Llucena té a les seves vores algunes plantacions de xops, que destaquen per la seva alçada així com pins pinyoners junt a la font de la Carrerassa. En aquest riu així com en la bona part dels barrancs, es situa el baladre, que és un arbre amb saba tòxica. Altres arbres que podem trobar fora del que son els conreus, serien la sabina, el Ginebre, la cervera, el ginjoler, el coscoll, la matissa, l’arç, l’arboç,... aquests últims també es podrien considerar com arbusts.
Respecte a plantes i arbusts, el que més es troba és l’argelaga, que és un arbust de fulles en forma de punxó, molt adaptat a l’aridesa del clima Mediterrani. També destaquen les plantes aromàtiques i paramedicinals com son: el romer, el timó, l’espígol, la saboritja, la mansanilla, l’alfàbega, el poleo, el té de roca...
Com no puc anomenar totes les plantes que es poden trobar perquè no acabaria mai, en nomenaré en un llistat les que crec que tenen una major importància ja siga per quantitat com per repercussió: Esbarzer(planta punxenca dels racons i zones humides), Bruguera o cepell, Margalló, lliçó, ... .

POBLACIÓ I POBLAMENT:
Segons les estadístiques de l’any 2004, Figueroles té 604 habitants censats. Això sense contar algun que altre habitant del poble que no te papers ni els qui hi van amb molta freqüència però no estan empadronats allí com és el meu cas.
Evolució demogràfica històrica:
Començaré amb uns apunts d’història. Figueroles era una aldea de la Pobla d’Alcalatén, poble que desaparegué en la pesta de 1418. Amb la epidèmia el poble fou soterrat per a evitar l’expansió d’aquest mal i els pocs supervivents es refugiaren precisament en Figueroles. El terme d’aquest poble s’el partiren Alcora i Llucena amb les aldees de La Foia, Araia, Costur quedant per a L’Alcora i Figueroles quedant en mans de Llucena fins l’1 d’agost de 1726 en que es va independitzar. Abans, des de 1603, ja tenia parròquia independent. Amb la independència, el poble rebrà el “cognom” d’Alcalatén per ser l’hereu de l’antiga Pobla d’Alcalatén, que estava junt al Castell d’Alcalatén ara en roïnes. 140 anys després, en 1866(14 de maig), Figueroles es va ficar d’acord amb Llucena per a rebre una porció del terme d’aquest, cosa que com es veu en el temps que va costar, degué ser complicada. Mentrestant, les contribucions i els cadastres d’ambdós pobles anaven junts.
Passant al que importa, que és la evolució de la població, ens trobem que en el cens de Floridablanca de l’any 1787, les dades de Figueroles i Llucena van juntes. Entre ambdós pobles, sumen 2099 habitants, 1278 dels quals eren fadrins i només 784 passaven dels 25 anys. Però aquestes dades ens poden deixar ambigus e indiferents per no saber el percentatge que pertany a Figueroles.
La dada més antiga que he trobat de la població de Figueroles és la de l’índex de Cavanilles a finals del segle XVIII i que diu que el poble tenia en aquella època 450 habitants.
En 1848, en un cens que es va fer a petició del governador, Figueroles declarà que tenia 505 habitants. En 1900 la població era ja de 712 habitants, que segurament ha segut el seu màxim històric a pesar de mantindre’s prou estable. En 1910, la població havia baixat a 662 habitants, en 1920 n’eren 633 els habitants, seguint una tendència a la baixa.
El 1926, segons una guia-anuari de la província de Castelló, la població era encara de 633 habitants de fet, o les dades no s’havien renovat en 6 anys. De habitants de dret n’hi havia 649. També es diu que en el poble hi havia 453 edificis.
En 1930 els habitants eren 612; el 1940 – 595; el 1950 – 527; 1960 – 498 habitants. Aquesta tendència a la baixa es frena per l’arribada d’indústries ceràmiques al poble i el 1970, viuen a Figueroles 543 habitants i el 1981: 595. Aquestes xifres s’han anat mantenint estables els últims anys, amb algun xicotet descens per el tancament d’alguna fàbrica seguit del seu respectiu ascens amb la ubicació de noves indústries. Així, en el 2000, en el poble hi trobem 581 habitants, 586 el 2003 i 607 el 2004.

Població i poblament:
Com he dit, la població de Figueroles en l’actualitat es situa al voltant dels 600 habitants. Pràcticament la totalitat dels quals es situen dins del mateix poble però també hi ha població disseminada en algun maset, tot i que en total no arribarà ni a les 10 persones residents fora del poble.
Tot i no haver en l’actualitat massa població disseminada, en un passat no massa llunyà si que hi havia una població important vivint en masos, ara abandonats en la seva majoria. Amés de gent que vivia en els tres molins de farina del poble, com sense anar més lluny el meu besavi. Si ens n’anem a la prehistòria, trobem 2 poblats ibèrics dins del terme: un de l’edat del bronze en l’abric rocós de la Penya Roja i l’altre en el cim del Castellar.
A continuació faré un llistat dels masos de Figueroles, en els quals ha viscut històricament la població disseminada: Mas de la Traguanta (anterior a 1531; format per tres cases; aljub de 1928; 650m. sobre el nivell de la mar), Mas d’Elena(Partida de la Traguanta; 650m. d’altitud), Mas de Fermí(Partida de la Traguanta; 640m. d’altitud), Mas del Vicari(Partida la Traguanta; 660m.d’altitud), Mas del Ravalero(Partida la Cubiella; 640m. d’altitud), Mas del Quadrat(Partida la Cubiella; 650m. sobre el mar), Mas dels Herrero(Partida la Cubiella;630m. d’altitud), Mas de la Penya-Roja(Partida la Cubiella; abastiment d’aigua del cocó de les olles; 540m sobre el mar; els caps de setmana està habitat), Mas del Pinar(Partida la Cubiella; 490 m. d’altitud; Aljub de 1934; habitat temporalment), El Maset o Mas del Col·legial(habitat ja en el segle XVII; 2 cases: la senyorial i la del masover; aigua de la font de l’Escagassada, del pou i les cisternes, Partida el Maset; 480m. d’altitud; ermita al Cor de Jesús; Habitat encara avui) i El Mas Vell(origen musulmà; aigua de la font de Tenilles; Partida Mas Vell; 405m d’altitud).
En quant als molins fariners que empraven salts d’aigua del riu per al seu funcionament però que ja no estan en funcionament, trobem els següents: El Molí Vell(s.XIII; aigua de la font de la Miloca amés de la del riu; Partida Molí Vell;350m. d’altitud; habitat encara en l’actualitat), Molí del Pito(any de construcció: 1809; aigua de la font de la Carrerassa; Partida Horta Major; 330 m. d’altitud; Està habitat en l’actualitat) i Molí de la Sargenta(construït el 1813; Partida Horta Nova;310m. d’altitud; Deshabitat i en roïna). Segons dades de l’Arxiu Històric Provincial de Castelló, cadascun d’aquestos molins, molia a l’any 355 faneques de blat(dades de 1848).
En aquest mateix apartat tractaré el tema dels contingents d’immigració. Fa poques dècades, els principals focus de migracions cap a Figueroles, on anaven buscant treballar en les indústries del poble, eren Andalusia i Múrcia. D’ací va emigrar molta gent en època de Franco i en Figueroles en trobem en l’actualitat un grapat de nascuts en estes zones o descendents d’ací. Ja en l’actualitat, han vingut recentment a viure al poble: 4 romanesos(2 sense papers), 1 argelí, una família de equatorians(uns 20) i algú de més prop com de València, Castelló o pobles limítrofs a Figueroles.

Transports i Comunicacions:
La principal via de comunicació del poble és la carretera comarcal 232, que creua el poble. Aquesta via comença en Castelló, passa per Alcora i al quilòmetre 26 més o menys es troba Figueroles. De Figueroles continua cap a Llucena, el Castillo, Sucaina i entra en la província de Terol cap a Rubielos de Mora... .
Per el que respecta a pistes forestals, en el terme de Figueroles hi ha un fum, ja estiguen millor o pitjor conservades. Les pistes forestals més importants, serien: La pista de la Torre(del Molí Vell a la font de l’Om), la del Mas Vell, la del Boiro, la del Camp del Tir(de la pista el Maset al Molí Vell(C.232)), La del Tossalet, la de l’Era Nova(del poble fins l’agonia i l’ “embassament d’Alcora”), la del Cabeço, la del Castellar, la del Burgar, la del Vinyer, la del Barceló, la de les Traguantes i sobretot la pista del Maset, que comença en Figueroles, ascendeix a la serra de la creu en 9 revoltes després de passar el Maset, supera un desnivell de 300 m. i arriba al mas de la parra 8 km després d’eixir del poble i on hi ha una font. Aquesta és un trajecte ideal per al cicloturisme. Del Mas la Parra, que pertany a Llucena, la pista continua o cap a Llucena o cap a les Torrocelles i Atzeneta.

Situació i emplaçament del poble:
Figueroles, està situat en la vessant sud-est del Tossalet, a uns 200 m. del riu Llucena. La zona de l’est del poble és una mica més plana ja que s’obre cap al pla que ocupa bona part del terme municipal i del que ja he parlat anteriorment. La zona oest té un desnivell major perquè és més propera al riu i al Tossalet.
Les distàncies als pobles veïns, son: 3km a la Foia, 7 a Llucena, 8 a L’Alcora, 6 a Costur, 26 a Castelló,... .
Dins del seu terme municipal, el poble es situa al sud-oest del mateix, tenint la frontera del terme a escassos 2 Km cap a tots els costats menys el nord-est, on el terme arribaria a uns 8 Km en línia recta del poble.

Anàlisi del plànol:
El plànol de Figueroles, és majoritàriament de tipus irregular, sobretot en la part més antiga, on els carrers s’amotllen arbitràriament al relleu. És el tipus de plànol que tenen els pobles d’origen musulmà.
La zona més vella del poble, és la zona dels carrers: Major, del Riu i Sant Mateu, que engloba una volta primitivament protegida per una muralla. Posteriorment, es va fer la església parroquial, que quedava fora de les muralles separada per l’actual plaça de l’església. La primitiva església data de principis del segle XVI, després d’independitzar-se l’església de la seva dependència de Llucena. I l’actual es va fer a mitjans del mateix segle, d’estil renaixentista amb una nau però amb algunes influències barroques, sobretot en els altars barrocs.
Amb l’església, van començar a proliferar els ravals, que en son dos. L’un que es situà a la part sud, cap al riu i que era i és anomenat el Raval del Poll. L’altre cap al Nord envoltant l’església i creixent en direcció a l’ermita del Crist del calvari i el cementiri nou, ja que l’antic estava junt a l’església vella. Aquest segon raval era i és el més important i té fins i tot festivitats pròpies en honor a Sant Roc. S’anomena el Ravalet o el raval de Sant Roc. El formen principalment els carrers: Calvari i Santíssim Crist.
La resta dels carrers del poble, son en general més rectilinis i els cantons amb una tendència major als 90º. Dins d’aquesta zona que es podria considerar com l’eixample, destaquen: el carrer Alcora, el carrer Sant Blai, el carrer Useres o el carrer la Pau.
En l’actualitat s’està construint sobretot als carrers Constitució i Naram, anomenats els Carrers Nous i on amés es situa l’escola pública en l’actualitat.

ELS SECTORS SOCIOECONÒMICS:
Tradicionalment, Figueroles d’Alcalatén ha segut un poble que ha viscut del camp. La ramaderia no ha tingut mai un pes destacable en comparació amb l’agricultura tot i que sempre ha hagut ramaderia, sobretot en vistes a l’autoabastiment de les famílies. Les condicions del poble son bastant bones per a la pràctica de l’agricultura ja que amés del regadiu que permet el riu, s’hi disposa d’una extensa zona plana per als conreus de secà entre els que destaca l’olivera.
Des de fa més o menys mig segle, el que s’ha anat imposant ha sigut la indústria del taulell, per influència de la proximitat amb Alcora. I benbé la major part del poble viu de les taulelleres, ja estiguen situades aquestes en el poble o en els pobles veïns com Llucena i sobretot Alcora. El sector serveis no té relativament massa importància si comparem amb ciutats més grans. Molts dels serveis necessaris els donen els pobles de la mateixa comarca amb major pes demogràfic.

El sector primari:
És el sector tradicional i el que ha servit per a la subsistència del poble al llarg de la seva història, tot i que en l’actualitat pràcticament ningú viu en exclusiva d’aquest sector. Sobretot des de la forta expansió de la indústria del taulell. Moltes terres que es conreaven en un passat no massa llunyà estan en l’actualitat ermes, sobretot les que tenen un accés més complicat, no podent-se arribar a elles amb vehicles de 4 rodes. Açò es pot apreciar en veure que pràcticament la totalitat del terme està abancalat. En quant a la ramaderia, també s’ha perdut molt de potencial. També entra en aquest sector la caça i la pesca, de les quals parlaré després.
En l’any 1995 només el 9’4% de la població activa de Figueroles pertany al sector primari. I en l’actualitat segur que el percentatge ha baixat. Però no he pogut trobar dades més actuals. En aquest mateix any la distribució dels principals cultius per hectàrees és la següent:
- 191 hectàrees d’oliveres.
- 70 hectàrees d’ametllers.
- 5 hectàrees d’hortalissa.
- 11 hectàrees d’altres cultius.
En l’any 2004, i amb unes estadístiques més completes que les anteriors tretes de la pàgina web de la conselleria d’agricultura, pesca i alimentació, tenim les següents dades sobre la distribució de les hectàrees conreades:
- Cereals(blat i civada): 3 hectàrees de les quals 2 son de secà i 1 de regadiu.
- Pataca: 6 hectàrees.
- Hortalissa(tomates, escaroles, bajoques, carabasses,...): 10 hectàrees.
- Fruitals: 56 hectàrees; 40 de les quals d’ametllers, 2 de raïm i la resa d’altres.
- Olivars: 211 hectàrees.
- Garroferals: 15 hectàrees.
En total 304 hectàrees conreades de les 1264 que te el terme. Aquestes xifres, a principis del segle passat segur que serien més paregudes en vista del poc territori que queda sense abancalar i la gran quantitat de bancals erms al voltant de la zona dels masos ara abandonats.
Mirant les xifres, es veu clarament que el principal producte en l’agricultura de Figueroles és l’oli. Benbé tots els habitants del poble amb pares del poble, tenen algun oliverar, que exploten sense viure d’ell. L’oli és per a consum propi i l’excedent es ven. En el poble hi ha un molí de oli.
L’ametller seria altre conreu important però molt menys que la olivera. Una xicoteta part de la producció és per al consum propi amb la qual es fan sobretot alguns dolços tradicionals. La resta es ven. La garrofera és un conreu molt vengut a menys. Moltes de les hectàrees abandonades eren garroferars. Amb les garrofes, s’alimentava al bestiar, sobretot els animals de tir, però en l’actualitat els tractors fan la funció que feien abans els rucs, els cavalls o les mules. Ara, les garrofes es venen també amb fins farmacèutics per les propietats del garrofí. Altres fruiters del secà serien: el magraner, la figuera, el lledoner, el codonyer,... .
Els arbres fruiters de regadiu, no son molt abundants i estan destinats al consum propi. Sobretot, hi ha pereres, pomeres, pruneres, palosantos, nesprers,...
La hortalissa és molt variada i heterogènia. Els conreus que més abunden actualment, son la pataca i la tomaca, però en l’horta es troba de tot. Al tenir com a principal finalitat l’autoconsum, la gent planta en la seva horta un poquet de cada cosa que li farà falta al llarg de l’any. Així, hi ha cultius de cebes, alls, bajoques, pebreres, naps, freses, albagines, carlotes, carabasses, melons, moniatos, julivert i un llarg etcètera. Un cultiu que s’ha perdut molt ha segut el de l’herba en falç(alfalfa), que es donava als animals. Un altre cultiu del regadiu però que he deixat de banda per les seves peculiaritats, ja que ni tan sols es rega, és el canyar. El canyar creix a la vora del riu i té com a propietari l’amo de l’horta colindant, que l’explota tallant-lo anualment. Les canyes tenen molts i variats usos, com per a fer canyissos o barraques. Les canyes sobrants es classifiquen per tamanys i es venen.
En quant allò respectiu a la ramaderia, en l’any 1995 tenim les següents dades: 49 unitats de aus(pollastres, titots,...), 6 unitats equines(cavalls, mules, burres,...), 11 unitats d’altres. Però aquestes estadístiques son prou discutibles perquè de ovelles hi ha un pastor que ne te més de 50, de conills hi ha molta gent que ne te per a consum propi, i de aus hi ha moltes més de 49 , ja que la gent te molta afició als pardalets i la caça i crien coloms, perdius, guatlles,... . De granges amb finalitat de vendre, en el terme hi ha una, junt al barranc fondo.
Per el que respecta a la caça la pesca i la recol·lecció, començaré parlant de la caça. A pesar de ser il·legals els paranys, es continua caçant amb aquest mètode i son contínues les denúncies. Amés també es practica la caça amb escopeta, sobretot al conill, la perdiu, el tord i el porc senglar. La pesca és poc important, en el riu només hi ha barbs, carpes i alguna anguila. Però en l’embassament de l’Alcora, també hi ha Perca americana o Black Bass, que ja val la pena pescar-la tot i que no es pot pescar sense llicència ni amb furga. De recol·lecció, no hi ha molt a destacar tampoc: rovellons, baquetes, espàrrecs, arboços i poc més.
Afegiré en aquest punt que fa no moltes dècades hi hagueren a Figueroles dos mines, una de algep(guix) i altra de marbre negre vetejat.

Sector secundari:
El 62’6% de la població activa de Figueroles en l’any 1995 pertanyia a aquest sector i en l’actualitat les dades seran paregudes o fins i tot superiors. La indústria és la del taulell, que és la principal font d’ingressos del poble. No només per la quantitat de gent que viu d’ella sinó que amés les tres fàbriques que hi ha en el poble paguen uns impostos.
Una bona part de la gent que treballa en la indústria, ho fa fora, en les fàbriques d’Alcora principalment, que es troben a poca distància. En les indústries que estan dins del terme municipal, podria treballar tot el poble per el que a llocs de treball es refereix, però com és lògic també hi va gent de fora a completar la plantilla.
Les tres fàbriques, son: Màgic, Equipe i Ceràmica Latina i estan situades a l’entrada del poble per la comarcal 232 anant des de Castelló. En una zona relativament plana i ben comunicada. Son les tres relatívament recents, donat que altres anteriors degueren tancar i n’han anat apareixent de noves. Procés que es repeteix des de fa uns 40 anys.
També hi ha una indústria de reciclatge de vidres(Vifer), situada en el Burgar i comunicada per pistes forestals. Però allí hi ha menys llocs de treball. Es podria afegir a aquest sector el molí d’oli però només és temporal.

Sector terciari:
El 28’1 % de la població activa de Figueroles de l’any 95 pertanyia al sector serveis. D’aquest 28’1%, el 8’2% vivia de la construcció. Segurament en l’actualitat les xifres hauran pujat però mínimament.
Molts serveis son coberts per altres municipis més importants dins la comarca com Llucena o Alcora o per a algunes coses Castelló. Per exemple: la Guardia Civil està en Llucena i Alcora, el butà en Alcora, els subministraments industrials en Alcora també, Bombers en Llucena, l’hospital en Castelló, Llocs d’oci,...
A continuació faré un llistat dels diferents àmbits que cobreix el sector serveis en Figueroles: panaderia, carnisseria, 3 supermercats, 2 oficines bancàries, 4 bars, farmàcia, perruqueria, ferrer, fuster, escola de primària, agutzil, paqueteria, església, consulta de metge, peix,...
Tota aquesta sèrie de serveis han anat apareixent en la societat a partit de la necessitat, ja que hi ha moltes coses que s’han fet necessàries que ú per si sol no pot aconseguir. D’ahí han anat apareixent empreses que s’encarreguen d’aquestes coses. Moltes han estat des de sempre com els bars, altres han aparegut més recentment.
Per el que es refereix al turisme, no ha proliferat molt, potser per el caràcter industrial del poble o per la poca iniciativa de la gent cap a aquest àmbit. Tot i això, fa pocs mesos han obert una casa rural i en èpoques de vacances, sempre sol anar algú a viure en alguna casa pròpia o d’algun conegut. Allí la gent fuig de la monòtona ciutat i amés hi ha piscina, poliesportiu, pista de tenis, pista de frontó, zona d’oci junt al riu i junt a la font de la Carrerassa i algunes vistes boniques. En lo referent a monuments, poca cosa: l’església, una ermita, una casa barroca i algun racó típic. També afegiré ací que del cim de la muntanya de Millarets, prop de la partició del terme de Figueroles amb Llucena, és habitual que hi haja gent tirant-se en parapent, donat que les condicions son òptimes per a aquest esport. L’aterritssatge es troba en el Burgar. També hi ha un grup d’espeleologia i un que s’ha creat fa poc de senderisme, cicloturisme,... . Les festes patronals, son la setmana del 23 de Setembre.


Bibliografia:
- Portals d’internet amb estadístiques: I.N.E., S.E.P.P.V, P.E.G.V, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
- “La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes”, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985.
- “Evolució històrica del taulellet”, Gomis i Martí, 1990 (de poca ajuda).
- “El Maestrazgo, L’Alcalatén, Ducado de Villahermosa”, Muñoz Badia, 1996.
- “Las observaciones de Cavanilles doscientos años después”, Bancaixa, 1995
- “Atlas de la provincia de Castellón de la Plana”, José Sancho Comins, 1982.
- “Atles escolar del País Valencià”, Rosselló i Verger, U. de València, 1999.
- Mapa de la província de Castelló.
- Revista local “L’Arc”. Números: 4, 7, 9, 10 i 12. Articles d’Amadeu Porcar i Hueso i Raquel Cano Bagàn.
- Articles d’Amadeu Porcar i Hueso en els programes de festes del 94,97 i 98
- “Anuari de la província de Castelló”, 1926.
-“Figueroles d’Alcalatén,els seus masos i molins”,1995, A.Porcar, C.Aparici,...

domingo, enero 22

Seguidilla de Figueroles

YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATE;

YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATE; (BIS)

AY PARA ENTRAR EN TU BOCA Y ALIMENTARTE; (BIS)

PARA_ALIMENTARTE NIÑA PARA_ALIMENTARTE,
YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATÉ.


A L’ALCORA A L’ALCORA, FULLÉS DE TRONXÓ;

A L’ALCORA A L’ALCORA, FULLÉS DE TRONXÓ; (BIS)

HA CAIGUT UNA ERMITA I HA MORT A UN COIXÓ; (BIS)

AI HA MORT A UN COIXO NIÑA, AI HA MORT A UN COIXÓ,
A L’ALCORA A L’ALCORA FULLÉS DE TRONXÓ.


AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS;

AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS,
AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS M’HAN EIXIT DEL FORN;

ELS DONARÉ A LA PLEGA I FARÀN MOLT DE GOIG; (BIS)

ELS DONARÉ A LA PLEGA I FARÀN MOLT DE GOIG,
AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS.


EL 21 DE SETEMBRE, PLANTAREM EL ARC;

EL 21 DE SETEMBRE, PLANTAREM EL ARC,
AL NOSTRE PATRÓ, COM FEM TOTS ELS ANYS;

LI DUREM CARABASSES, ALGUN MELÓ BLANC,
I RAÏM I TOMATES I TOT LO QUE N’HI HA

I TOT LO QUE N’HI HA I TOT LO QUE N’HI HA,
EL NOSTRE PATRÓ NO PASSE MAI FAM.


UNA CERDA Y DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ;

AY UNA CERDA, DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ; (BIS)

SE ME HA MUERTO UNA CERDA, YA QUEDAMOS DOS; (BIS)

SE ME QUEDÓ SECA PORQUE LE DIO EL SOL,
Y UNA CERDA Y DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ.


REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ;

REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ; (BIS)

AI PER A QUE DESCANSEN ELS QUI ESTAN BALLANT; (BIS)

ELS QUI ESTAN BALLANT I ELS QUI ESTEM TOCANT,
REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ.


AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT;

AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT; (BIS)

ACABA LA SEGUIDILLA I CANVIEM DE BALL,
PASSAREM A LA JOTA PER NO SER PESATS.

PER NO SER PESATS, PER NO SER PESATS,
AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT.