Figueroles d'Alcalatén

- FIGUEROLES D’ALCALATÉN -
(Treball – Assignatura K81: Gª del País Valencià) Alfredo Fornas Pallarés

PART TEMÀTICA

MEDI FÍSIC:

Figueroles d’Alcalatén es troba situat en plena comarca de L’Alcalatén, en l’interior castellonenc. Més concretament, entre la foia formada entre les serres de La Creu i d’Alcora i la vall del riu Llucena(o Alcora), que atravessa aquesta foia per la seva part meridional.
El terme de Figueroles llinda amb els termes municipals de Llucena (principalment), Alcora, Costur i Useres. És l’únic poble d’Alcalatén que només llinda amb pobles d’aquesta comarca.

Altituds:
L’altitud mitjana del poble és de 370m. sobre el nivell de la mar però és un poble una mica costerut i aquesta oscil·la, tot i que no tant com altres pobles veïns com L’Alcora o Llucena.
Dins del seu terme municipal, el punt més alt es troba en la Penya-Roja, que s’eleva 725m. sobre el nivell de la mar i que fa de separació entre els termes de Useres, Llucena i Figueroles. Altres muntanyes destacades dins del terme, serien: la Lloma del Vicari (688m. en la serra de la Creu), la Roca Naram (664m. i que destaca per un impressionant cingle rogenc visible des del poble i que permetia antigament saber l’hora que era als treballadors de les finques del secà) o el Tossal de la Negra (491m. en la serra d’Alcora).
També trobem turons aïllats que destaquen sobre el pla, com son: El Tossalet (427m. tossal allargat en les estribacions del qual es situa el poble, sent un vèrtex geodèsic), El Castellar (453m) o el Cabeço(494m. frontera amb el terme de l’Alcora).
Aquestes eren les muntanyes més destacades dins del terme municipal però per el fet de que es tracta d’un terme reduït(12,1Km2), només allargat cap al nord-est, fa que hi haja altres muntanyes de igual o major transcendència per als veïns que les anteriors. Una de les és impressionants és el Morral, una mola que s’eleva fins als 737 m. sobre el nivell de la mar a uns 3 Km del poble amb un relleu calcari rocós amb abundants series de cingles. Aquest relleu cinglat de pendents elevades, s’exten per tota la franja sud-est de la serra de la creu, que és la que es pot apreciar des de Figueroles, des del Morral fins a Millarets (700m.), passant per la Roca Narius, situada en la part alta del barranc Fondo i en la que quan plou torrencialment es pot veure un salt d’aigua. En la serra de la creu es troben altures de prop dels 900 metres sense contar amb l’Atalaia (1013m.) que es troba a mitjan camí cap al Penyagolosa. La serra d’Alcora es troba al sud-oest de Figueroles i avarca altures de fins 852 metres. Per la proximitat amb Figueroles destaquen: el Guardamar(763m.), Torremundo(716m) o el Picàs(666m.). Totes aquestes muntanyes es troben en el terme de Llucena.

Hidrografia:
A escassos però costeruts 200 metres del poble, passa el riu Llucena, amb 114 km2 de conca. Aquest afluent de la rambla de la Viuda comença en el massís de Penyagolosa i passa per Xodos, Llucena, Figueroles i Alcora. Tot i que realment no porta un curs regular d’aigua fins pocs quilòmetres abans d’arribar a Llucena, en l’ullal on es troba el naixement del riu. Poc abans d’entrar al terme de Figueroles hi ha un altre ullal que fa que el riu augmenti el seu cabdal. Quasi immediatament després d’eixir del terme de Figueroles, es situa l’embassament d’Alcora, que alberga 2’2 hectòmetres cúbics d’aigua contant també amb el sediment acumulat al fons. L’embassament data de 1950 i la seva presa gosa de 28 metres d’altura. Després de passar per l’Alcora, l’aigua del riu finalitza a l’embassament de Maria Cristina, que pot albergar 25 hm2 i té una presa de 38m. d’altura. Aquest riu, al seu pas per Figueroles permet una xarxa de cultius de regadiu que apart d’estar en declivi, tenen com a destinació el consum propi.
Apart del riu, també trobem en el terme de Figueroles un entramat de barrancs i rambles que com indica la seva definició, no porten un curs continu d’aigua. En destaquen 4 sobre la resta i a continuació els comentaré:
- En la part més allunyada del terme , vorejant la Penya Roja, Passa el barranc de les Olles, les aigües del qual flueixen cap a la rambla de la Viuda , quan es que ne porta. És l’únic dels que nomenaré que naix en terme de Figueroles. El seu nom, el rep dels nombrosos clots en forma d’olla que te en el seu curs, fet que afavoreix la construcció de cocós, que son clots oberts en mig de una roca dins dels quals es posa l’aigua quan ix el barranc i que se’ls feia una falsa cúpula per a que el sol no evaporara l’aigua.
- El barranc de la Volatera o Barceló, rep les aigües de les pluges del cor de la serra de la Creu i creua el terme de Figueroles per a unir-se al Barranc de la Foia, una mica més curt i que en la seva part alta fa de frontera entre els termes de Figueroles i de Costur. En el seu curs té alguns ullals de poca importància que no arrien a donar-li un flux hídric continu. Però poc després de la seva unió amb el barranc de la Foia, si que hi ha un ullal anomenat el Regall on s’ha fet un assut amb el qual es reguen les hortes de l’aldea de La Foia. Rep el nom de les partides de la Volatera(per la caça d’aus) i del Barceló, per les que passa. El seu llit finalitza al riu Llucena després de l’embassament de l’Alcora.
- El Barranc Fondo es troba més a prop de Figueroles i naix també a la serra de la Creu. El seu braç principal comença més o menys un quilòmetre abans del seu salt en la roca Narius, que he comentat abans. L’altre braç naix prop del Morral i s’unirà uns 2 quilòmetres després. El nom el rep per la seva profunditat i les seves parets gairebé verticals, no sent massa ample. No porta aigua de forma contínua en cap punt del seu llit a excepció dels 300 metres finals abans d’unir-se al Riu Llucena poc abans d’eixir aquest del terme de Figueroles. Açò es deu a que desemboca en ell una sèquia de reg i amolla les aigües sobrants en ell. També just davall del pont amb que passa la carretera comarcal 232 hi ha un ullalet temporal.
- El Barranc de la Torre naix a la Serra d’Alcora per a desembocar molt a prop de Figueroles al riu Llucena. En la seva conca es troba la font de l’Om. Rep el nom del mas de la Torre, prop del qual passa. És un barranc més empinat que els anteriors donat que no travessa cap planícia i també més curt.
Altres barrancs d’una menor importància, serien: El Barranc de Vergara, el Barranc del Corredor, El Barranc de l’Escagassada, El Barranquet de l’Aigua salada o el Barranc de la Carrerassa(Paral·lel al de la Torre però més curt).
Dins de l’apartat d’hidrografia, comentaré també les fonts. Per a començar, l’aigua corrent de les cases del poble prové de tres llocs diferents: la font de l’Om(en terme de Llucena), la font de la Carrerassa (Propera al riu i d’on ix aigua abundant) i un pou que s’ha fet recentment junt al poble i que dona aigua de qualitat i en abundància.
D’altra banda, en la plaça del poble hi ha una font de corrent continu, que serveix amés per als llavadors i per a regar, l’aigua de la qual prové de la font de la Miloca, també en terme de Llucena però a quilòmetre i mig, més o menys, del poble.
Amés al llarg del terme municipal, hi ha una rellevant quantitat de pous que abasteixen a les casetes i masos, així com altres fonts, bassots i aljubs que en la seva majoria han perdut la seva utilitat des de que la gent dels masos i masades ha emigrat. Així, trobem entre d’altres: La fonteta de Marraes, La font del Bovalar o dels Boixos, la font de les aigüetes, el bassot de Caçador o el aljub de la Traguanta.

Clima:
Per la seva situació, Figueroles gosa d’un clima Mediterrani que segons la classificació de Köpen seria un Csa.
Es troba en una franja de transició entre la zona litoral i la zona interior, amb precipitacions mitjanes anuals lleugerament superiors a les de la costa i més equilibrades durant l’any així com lleugerament menys torrencials per estar més distant a la mar. Aquestes comparacions s’invertirien respecte a zones més interiors.
En quant a les temperatures, son una mica més fresques que al litoral i amb una oscil·lació major al llarg de l’any. Però sense arribar a dades de zones més elevades i distants a la mar. Els estius, son secs i calorosos però menys que per exemple en Castelló.
Per donar dades, la mitjana de pluja interanual del poble estaria al voltant dels 500mm, plovent sobretot a la tardor i a la primavera. La temperatura mitjana interanual estaria entre els 15ºC. i els 16ºC, fluctuant al llarg de l’any entre els 8ºC i els 23ºC depenent del mes. Aquestes dades van fluctuant, per exemple, l’any passat plogueren a Figueroles més de 700mm i algun any de sequera no s’haurà arribat als 300. També hi ha anys més calorosos que altres.

Geologia:
La major part del terme de Figueroles, pertany al període Triàsic. Estaríem parlant de la zona de la vall del riu Llucena i de la zona plana de la foia.
La serra de la Creu pertany al període Cretàcic, així com la serra d’Alcora, tot i que aquesta última, també te zones del Neògen o Terciari Superior i del Juràsic.
En quant als dominis estructurals, parlaríem d’un domini Ibèric amb predomini de plegaments(diapíric) tot i que en la Serra de la Creu i d’ahí cap al nord, el domini estructural és l’ibèric amb disposició tabular.

Litologia:
3 zones diferenciades:
- La zona del Triàsic, que correspon a la vall del riu Llucena i a la planícia, disposa d’un sol rendziniforme amb margues bigarrades. És la zona aprofitable per a l’agricultura.
- En la serra de la Creu, el sol és bru calcari sobre material coherent.
- La serra d’Alcora disposa d’un sol bru calcari sobre material incoherent.
Hortes i partides de secà:
El terme de Figueroles, abarca 1264 hectàrees, de les quals 22 pertanyen al regadiu i 1242 al secà.
El regadiu està dividit en les següents 9 hortes: L’Horta del Molí Vell, L’Horta Major, L’Horta de La Solaneta, L’horta de la Sénia, L’horta de La Cova, L’Horta Nova, L’horta de L’Agonia, L’horta de L’Abellaret i L’Horta de Prats. Aquestes hortes son regades per les aigües del riu Llucena mitjançant sèquies que agafen l’aigua de les suts. Cadascuna de les nou partides d’Horta, té la seva sèquia i la seva sut.
Per la seva part, les partides de secà en sumen 27 i d’una extensió major. Una bona part d’aquestes, estan dedicades a explotacions agràries, sobretot d’oliveres però altra part també important i que correspondria sobretot a la part muntanyosa del terme, seria terreny forestal en l’actualitat. Les partides, son les següents: Les Cubielles, La Torreta, La Traguanta, La Paridora, El Maset, El Garroferalet, La Barceloneta, El Corral Blanc, El Cantalar, El Pla de la Carrasca, El Burgar, El Vinyer, Els Pobills, El Barranc Fondo, El Castellar, La Foia Molinera, El Bancal Roig, L’Era Nova, Les Llometes, La Solaneta, Les Miretes, L’Aigua Salada, La Piqueta, El Bovalar, La Foiassa, El Pla de Pons i el Mas Vell.
De l’ús que es fa de aquestes partides ja en parlaré en una altre apartat.

Vegetació:
La vegetació de Figueroles, és la típica de la zona llevantina de mitja muntanya.
L’arbre predominant de la zona és el pi, concretament el pi d’Alepo. Aquest arbre es troba al llarg de tot el terme, ja siga de forma solitària o formant en algunes zones boscos de pinar com per exemple el Pinar del Burgar, que és l’únic lloc del terme on es poden agafar rovellons.
També es pot arribar a trobar algun carrascar, com el que hi ha baix la Roca Naram. Destaca també algun exemplar de reboll o roure valencià cap a la serra d’Alcora. Per la seva part, el riu Llucena té a les seves vores algunes plantacions de xops, que destaquen per la seva alçada així com pins pinyoners junt a la font de la Carrerassa. En aquest riu així com en la bona part dels barrancs, es situa el baladre, que és un arbre amb saba tòxica. Altres arbres que podem trobar fora del que son els conreus, serien la sabina, el Ginebre, la cervera, el ginjoler, el coscoll, la matissa, l’arç, l’arboç,... aquests últims també es podrien considerar com arbusts.
Respecte a plantes i arbusts, el que més es troba és l’argelaga, que és un arbust de fulles en forma de punxó, molt adaptat a l’aridesa del clima Mediterrani. També destaquen les plantes aromàtiques i paramedicinals com son: el romer, el timó, l’espígol, la saboritja, la mansanilla, l’alfàbega, el poleo, el té de roca...
Com no puc anomenar totes les plantes que es poden trobar perquè no acabaria mai, en nomenaré en un llistat les que crec que tenen una major importància ja siga per quantitat com per repercussió: Esbarzer(planta punxenca dels racons i zones humides), Bruguera o cepell, Margalló, lliçó, ... .

POBLACIÓ I POBLAMENT:
Segons les estadístiques de l’any 2004, Figueroles té 604 habitants censats. Això sense contar algun que altre habitant del poble que no te papers ni els qui hi van amb molta freqüència però no estan empadronats allí com és el meu cas.
Evolució demogràfica històrica:
Començaré amb uns apunts d’història. Figueroles era una aldea de la Pobla d’Alcalatén, poble que desaparegué en la pesta de 1418. Amb la epidèmia el poble fou soterrat per a evitar l’expansió d’aquest mal i els pocs supervivents es refugiaren precisament en Figueroles. El terme d’aquest poble s’el partiren Alcora i Llucena amb les aldees de La Foia, Araia, Costur quedant per a L’Alcora i Figueroles quedant en mans de Llucena fins l’1 d’agost de 1726 en que es va independitzar. Abans, des de 1603, ja tenia parròquia independent. Amb la independència, el poble rebrà el “cognom” d’Alcalatén per ser l’hereu de l’antiga Pobla d’Alcalatén, que estava junt al Castell d’Alcalatén ara en roïnes. 140 anys després, en 1866(14 de maig), Figueroles es va ficar d’acord amb Llucena per a rebre una porció del terme d’aquest, cosa que com es veu en el temps que va costar, degué ser complicada. Mentrestant, les contribucions i els cadastres d’ambdós pobles anaven junts.
Passant al que importa, que és la evolució de la població, ens trobem que en el cens de Floridablanca de l’any 1787, les dades de Figueroles i Llucena van juntes. Entre ambdós pobles, sumen 2099 habitants, 1278 dels quals eren fadrins i només 784 passaven dels 25 anys. Però aquestes dades ens poden deixar ambigus e indiferents per no saber el percentatge que pertany a Figueroles.
La dada més antiga que he trobat de la població de Figueroles és la de l’índex de Cavanilles a finals del segle XVIII i que diu que el poble tenia en aquella època 450 habitants.
En 1848, en un cens que es va fer a petició del governador, Figueroles declarà que tenia 505 habitants. En 1900 la població era ja de 712 habitants, que segurament ha segut el seu màxim històric a pesar de mantindre’s prou estable. En 1910, la població havia baixat a 662 habitants, en 1920 n’eren 633 els habitants, seguint una tendència a la baixa.
El 1926, segons una guia-anuari de la província de Castelló, la població era encara de 633 habitants de fet, o les dades no s’havien renovat en 6 anys. De habitants de dret n’hi havia 649. També es diu que en el poble hi havia 453 edificis.
En 1930 els habitants eren 612; el 1940 – 595; el 1950 – 527; 1960 – 498 habitants. Aquesta tendència a la baixa es frena per l’arribada d’indústries ceràmiques al poble i el 1970, viuen a Figueroles 543 habitants i el 1981: 595. Aquestes xifres s’han anat mantenint estables els últims anys, amb algun xicotet descens per el tancament d’alguna fàbrica seguit del seu respectiu ascens amb la ubicació de noves indústries. Així, en el 2000, en el poble hi trobem 581 habitants, 586 el 2003 i 607 el 2004.

Població i poblament:
Com he dit, la població de Figueroles en l’actualitat es situa al voltant dels 600 habitants. Pràcticament la totalitat dels quals es situen dins del mateix poble però també hi ha població disseminada en algun maset, tot i que en total no arribarà ni a les 10 persones residents fora del poble.
Tot i no haver en l’actualitat massa població disseminada, en un passat no massa llunyà si que hi havia una població important vivint en masos, ara abandonats en la seva majoria. Amés de gent que vivia en els tres molins de farina del poble, com sense anar més lluny el meu besavi. Si ens n’anem a la prehistòria, trobem 2 poblats ibèrics dins del terme: un de l’edat del bronze en l’abric rocós de la Penya Roja i l’altre en el cim del Castellar.
A continuació faré un llistat dels masos de Figueroles, en els quals ha viscut històricament la població disseminada: Mas de la Traguanta (anterior a 1531; format per tres cases; aljub de 1928; 650m. sobre el nivell de la mar), Mas d’Elena(Partida de la Traguanta; 650m. d’altitud), Mas de Fermí(Partida de la Traguanta; 640m. d’altitud), Mas del Vicari(Partida la Traguanta; 660m.d’altitud), Mas del Ravalero(Partida la Cubiella; 640m. d’altitud), Mas del Quadrat(Partida la Cubiella; 650m. sobre el mar), Mas dels Herrero(Partida la Cubiella;630m. d’altitud), Mas de la Penya-Roja(Partida la Cubiella; abastiment d’aigua del cocó de les olles; 540m sobre el mar; els caps de setmana està habitat), Mas del Pinar(Partida la Cubiella; 490 m. d’altitud; Aljub de 1934; habitat temporalment), El Maset o Mas del Col·legial(habitat ja en el segle XVII; 2 cases: la senyorial i la del masover; aigua de la font de l’Escagassada, del pou i les cisternes, Partida el Maset; 480m. d’altitud; ermita al Cor de Jesús; Habitat encara avui) i El Mas Vell(origen musulmà; aigua de la font de Tenilles; Partida Mas Vell; 405m d’altitud).
En quant als molins fariners que empraven salts d’aigua del riu per al seu funcionament però que ja no estan en funcionament, trobem els següents: El Molí Vell(s.XIII; aigua de la font de la Miloca amés de la del riu; Partida Molí Vell;350m. d’altitud; habitat encara en l’actualitat), Molí del Pito(any de construcció: 1809; aigua de la font de la Carrerassa; Partida Horta Major; 330 m. d’altitud; Està habitat en l’actualitat) i Molí de la Sargenta(construït el 1813; Partida Horta Nova;310m. d’altitud; Deshabitat i en roïna). Segons dades de l’Arxiu Històric Provincial de Castelló, cadascun d’aquestos molins, molia a l’any 355 faneques de blat(dades de 1848).
En aquest mateix apartat tractaré el tema dels contingents d’immigració. Fa poques dècades, els principals focus de migracions cap a Figueroles, on anaven buscant treballar en les indústries del poble, eren Andalusia i Múrcia. D’ací va emigrar molta gent en època de Franco i en Figueroles en trobem en l’actualitat un grapat de nascuts en estes zones o descendents d’ací. Ja en l’actualitat, han vingut recentment a viure al poble: 4 romanesos(2 sense papers), 1 argelí, una família de equatorians(uns 20) i algú de més prop com de València, Castelló o pobles limítrofs a Figueroles.

Transports i Comunicacions:
La principal via de comunicació del poble és la carretera comarcal 232, que creua el poble. Aquesta via comença en Castelló, passa per Alcora i al quilòmetre 26 més o menys es troba Figueroles. De Figueroles continua cap a Llucena, el Castillo, Sucaina i entra en la província de Terol cap a Rubielos de Mora... .
Per el que respecta a pistes forestals, en el terme de Figueroles hi ha un fum, ja estiguen millor o pitjor conservades. Les pistes forestals més importants, serien: La pista de la Torre(del Molí Vell a la font de l’Om), la del Mas Vell, la del Boiro, la del Camp del Tir(de la pista el Maset al Molí Vell(C.232)), La del Tossalet, la de l’Era Nova(del poble fins l’agonia i l’ “embassament d’Alcora”), la del Cabeço, la del Castellar, la del Burgar, la del Vinyer, la del Barceló, la de les Traguantes i sobretot la pista del Maset, que comença en Figueroles, ascendeix a la serra de la creu en 9 revoltes després de passar el Maset, supera un desnivell de 300 m. i arriba al mas de la parra 8 km després d’eixir del poble i on hi ha una font. Aquesta és un trajecte ideal per al cicloturisme. Del Mas la Parra, que pertany a Llucena, la pista continua o cap a Llucena o cap a les Torrocelles i Atzeneta.

Situació i emplaçament del poble:
Figueroles, està situat en la vessant sud-est del Tossalet, a uns 200 m. del riu Llucena. La zona de l’est del poble és una mica més plana ja que s’obre cap al pla que ocupa bona part del terme municipal i del que ja he parlat anteriorment. La zona oest té un desnivell major perquè és més propera al riu i al Tossalet.
Les distàncies als pobles veïns, son: 3km a la Foia, 7 a Llucena, 8 a L’Alcora, 6 a Costur, 26 a Castelló,... .
Dins del seu terme municipal, el poble es situa al sud-oest del mateix, tenint la frontera del terme a escassos 2 Km cap a tots els costats menys el nord-est, on el terme arribaria a uns 8 Km en línia recta del poble.

Anàlisi del plànol:
El plànol de Figueroles, és majoritàriament de tipus irregular, sobretot en la part més antiga, on els carrers s’amotllen arbitràriament al relleu. És el tipus de plànol que tenen els pobles d’origen musulmà.
La zona més vella del poble, és la zona dels carrers: Major, del Riu i Sant Mateu, que engloba una volta primitivament protegida per una muralla. Posteriorment, es va fer la església parroquial, que quedava fora de les muralles separada per l’actual plaça de l’església. La primitiva església data de principis del segle XVI, després d’independitzar-se l’església de la seva dependència de Llucena. I l’actual es va fer a mitjans del mateix segle, d’estil renaixentista amb una nau però amb algunes influències barroques, sobretot en els altars barrocs.
Amb l’església, van començar a proliferar els ravals, que en son dos. L’un que es situà a la part sud, cap al riu i que era i és anomenat el Raval del Poll. L’altre cap al Nord envoltant l’església i creixent en direcció a l’ermita del Crist del calvari i el cementiri nou, ja que l’antic estava junt a l’església vella. Aquest segon raval era i és el més important i té fins i tot festivitats pròpies en honor a Sant Roc. S’anomena el Ravalet o el raval de Sant Roc. El formen principalment els carrers: Calvari i Santíssim Crist.
La resta dels carrers del poble, son en general més rectilinis i els cantons amb una tendència major als 90º. Dins d’aquesta zona que es podria considerar com l’eixample, destaquen: el carrer Alcora, el carrer Sant Blai, el carrer Useres o el carrer la Pau.
En l’actualitat s’està construint sobretot als carrers Constitució i Naram, anomenats els Carrers Nous i on amés es situa l’escola pública en l’actualitat.

ELS SECTORS SOCIOECONÒMICS:
Tradicionalment, Figueroles d’Alcalatén ha segut un poble que ha viscut del camp. La ramaderia no ha tingut mai un pes destacable en comparació amb l’agricultura tot i que sempre ha hagut ramaderia, sobretot en vistes a l’autoabastiment de les famílies. Les condicions del poble son bastant bones per a la pràctica de l’agricultura ja que amés del regadiu que permet el riu, s’hi disposa d’una extensa zona plana per als conreus de secà entre els que destaca l’olivera.
Des de fa més o menys mig segle, el que s’ha anat imposant ha sigut la indústria del taulell, per influència de la proximitat amb Alcora. I benbé la major part del poble viu de les taulelleres, ja estiguen situades aquestes en el poble o en els pobles veïns com Llucena i sobretot Alcora. El sector serveis no té relativament massa importància si comparem amb ciutats més grans. Molts dels serveis necessaris els donen els pobles de la mateixa comarca amb major pes demogràfic.

El sector primari:
És el sector tradicional i el que ha servit per a la subsistència del poble al llarg de la seva història, tot i que en l’actualitat pràcticament ningú viu en exclusiva d’aquest sector. Sobretot des de la forta expansió de la indústria del taulell. Moltes terres que es conreaven en un passat no massa llunyà estan en l’actualitat ermes, sobretot les que tenen un accés més complicat, no podent-se arribar a elles amb vehicles de 4 rodes. Açò es pot apreciar en veure que pràcticament la totalitat del terme està abancalat. En quant a la ramaderia, també s’ha perdut molt de potencial. També entra en aquest sector la caça i la pesca, de les quals parlaré després.
En l’any 1995 només el 9’4% de la població activa de Figueroles pertany al sector primari. I en l’actualitat segur que el percentatge ha baixat. Però no he pogut trobar dades més actuals. En aquest mateix any la distribució dels principals cultius per hectàrees és la següent:
- 191 hectàrees d’oliveres.
- 70 hectàrees d’ametllers.
- 5 hectàrees d’hortalissa.
- 11 hectàrees d’altres cultius.
En l’any 2004, i amb unes estadístiques més completes que les anteriors tretes de la pàgina web de la conselleria d’agricultura, pesca i alimentació, tenim les següents dades sobre la distribució de les hectàrees conreades:
- Cereals(blat i civada): 3 hectàrees de les quals 2 son de secà i 1 de regadiu.
- Pataca: 6 hectàrees.
- Hortalissa(tomates, escaroles, bajoques, carabasses,...): 10 hectàrees.
- Fruitals: 56 hectàrees; 40 de les quals d’ametllers, 2 de raïm i la resa d’altres.
- Olivars: 211 hectàrees.
- Garroferals: 15 hectàrees.
En total 304 hectàrees conreades de les 1264 que te el terme. Aquestes xifres, a principis del segle passat segur que serien més paregudes en vista del poc territori que queda sense abancalar i la gran quantitat de bancals erms al voltant de la zona dels masos ara abandonats.
Mirant les xifres, es veu clarament que el principal producte en l’agricultura de Figueroles és l’oli. Benbé tots els habitants del poble amb pares del poble, tenen algun oliverar, que exploten sense viure d’ell. L’oli és per a consum propi i l’excedent es ven. En el poble hi ha un molí de oli.
L’ametller seria altre conreu important però molt menys que la olivera. Una xicoteta part de la producció és per al consum propi amb la qual es fan sobretot alguns dolços tradicionals. La resta es ven. La garrofera és un conreu molt vengut a menys. Moltes de les hectàrees abandonades eren garroferars. Amb les garrofes, s’alimentava al bestiar, sobretot els animals de tir, però en l’actualitat els tractors fan la funció que feien abans els rucs, els cavalls o les mules. Ara, les garrofes es venen també amb fins farmacèutics per les propietats del garrofí. Altres fruiters del secà serien: el magraner, la figuera, el lledoner, el codonyer,... .
Els arbres fruiters de regadiu, no son molt abundants i estan destinats al consum propi. Sobretot, hi ha pereres, pomeres, pruneres, palosantos, nesprers,...
La hortalissa és molt variada i heterogènia. Els conreus que més abunden actualment, son la pataca i la tomaca, però en l’horta es troba de tot. Al tenir com a principal finalitat l’autoconsum, la gent planta en la seva horta un poquet de cada cosa que li farà falta al llarg de l’any. Així, hi ha cultius de cebes, alls, bajoques, pebreres, naps, freses, albagines, carlotes, carabasses, melons, moniatos, julivert i un llarg etcètera. Un cultiu que s’ha perdut molt ha segut el de l’herba en falç(alfalfa), que es donava als animals. Un altre cultiu del regadiu però que he deixat de banda per les seves peculiaritats, ja que ni tan sols es rega, és el canyar. El canyar creix a la vora del riu i té com a propietari l’amo de l’horta colindant, que l’explota tallant-lo anualment. Les canyes tenen molts i variats usos, com per a fer canyissos o barraques. Les canyes sobrants es classifiquen per tamanys i es venen.
En quant allò respectiu a la ramaderia, en l’any 1995 tenim les següents dades: 49 unitats de aus(pollastres, titots,...), 6 unitats equines(cavalls, mules, burres,...), 11 unitats d’altres. Però aquestes estadístiques son prou discutibles perquè de ovelles hi ha un pastor que ne te més de 50, de conills hi ha molta gent que ne te per a consum propi, i de aus hi ha moltes més de 49 , ja que la gent te molta afició als pardalets i la caça i crien coloms, perdius, guatlles,... . De granges amb finalitat de vendre, en el terme hi ha una, junt al barranc fondo.
Per el que respecta a la caça la pesca i la recol·lecció, començaré parlant de la caça. A pesar de ser il·legals els paranys, es continua caçant amb aquest mètode i son contínues les denúncies. Amés també es practica la caça amb escopeta, sobretot al conill, la perdiu, el tord i el porc senglar. La pesca és poc important, en el riu només hi ha barbs, carpes i alguna anguila. Però en l’embassament de l’Alcora, també hi ha Perca americana o Black Bass, que ja val la pena pescar-la tot i que no es pot pescar sense llicència ni amb furga. De recol·lecció, no hi ha molt a destacar tampoc: rovellons, baquetes, espàrrecs, arboços i poc més.
Afegiré en aquest punt que fa no moltes dècades hi hagueren a Figueroles dos mines, una de algep(guix) i altra de marbre negre vetejat.

Sector secundari:
El 62’6% de la població activa de Figueroles en l’any 1995 pertanyia a aquest sector i en l’actualitat les dades seran paregudes o fins i tot superiors. La indústria és la del taulell, que és la principal font d’ingressos del poble. No només per la quantitat de gent que viu d’ella sinó que amés les tres fàbriques que hi ha en el poble paguen uns impostos.
Una bona part de la gent que treballa en la indústria, ho fa fora, en les fàbriques d’Alcora principalment, que es troben a poca distància. En les indústries que estan dins del terme municipal, podria treballar tot el poble per el que a llocs de treball es refereix, però com és lògic també hi va gent de fora a completar la plantilla.
Les tres fàbriques, son: Màgic, Equipe i Ceràmica Latina i estan situades a l’entrada del poble per la comarcal 232 anant des de Castelló. En una zona relativament plana i ben comunicada. Son les tres relatívament recents, donat que altres anteriors degueren tancar i n’han anat apareixent de noves. Procés que es repeteix des de fa uns 40 anys.
També hi ha una indústria de reciclatge de vidres(Vifer), situada en el Burgar i comunicada per pistes forestals. Però allí hi ha menys llocs de treball. Es podria afegir a aquest sector el molí d’oli però només és temporal.

Sector terciari:
El 28’1 % de la població activa de Figueroles de l’any 95 pertanyia al sector serveis. D’aquest 28’1%, el 8’2% vivia de la construcció. Segurament en l’actualitat les xifres hauran pujat però mínimament.
Molts serveis son coberts per altres municipis més importants dins la comarca com Llucena o Alcora o per a algunes coses Castelló. Per exemple: la Guardia Civil està en Llucena i Alcora, el butà en Alcora, els subministraments industrials en Alcora també, Bombers en Llucena, l’hospital en Castelló, Llocs d’oci,...
A continuació faré un llistat dels diferents àmbits que cobreix el sector serveis en Figueroles: panaderia, carnisseria, 3 supermercats, 2 oficines bancàries, 4 bars, farmàcia, perruqueria, ferrer, fuster, escola de primària, agutzil, paqueteria, església, consulta de metge, peix,...
Tota aquesta sèrie de serveis han anat apareixent en la societat a partit de la necessitat, ja que hi ha moltes coses que s’han fet necessàries que ú per si sol no pot aconseguir. D’ahí han anat apareixent empreses que s’encarreguen d’aquestes coses. Moltes han estat des de sempre com els bars, altres han aparegut més recentment.
Per el que es refereix al turisme, no ha proliferat molt, potser per el caràcter industrial del poble o per la poca iniciativa de la gent cap a aquest àmbit. Tot i això, fa pocs mesos han obert una casa rural i en èpoques de vacances, sempre sol anar algú a viure en alguna casa pròpia o d’algun conegut. Allí la gent fuig de la monòtona ciutat i amés hi ha piscina, poliesportiu, pista de tenis, pista de frontó, zona d’oci junt al riu i junt a la font de la Carrerassa i algunes vistes boniques. En lo referent a monuments, poca cosa: l’església, una ermita, una casa barroca i algun racó típic. També afegiré ací que del cim de la muntanya de Millarets, prop de la partició del terme de Figueroles amb Llucena, és habitual que hi haja gent tirant-se en parapent, donat que les condicions son òptimes per a aquest esport. L’aterritssatge es troba en el Burgar. També hi ha un grup d’espeleologia i un que s’ha creat fa poc de senderisme, cicloturisme,... . Les festes patronals, son la setmana del 23 de Setembre.


Bibliografia:
- Portals d’internet amb estadístiques: I.N.E., S.E.P.P.V, P.E.G.V, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
- “La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes”, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985.
- “Evolució històrica del taulellet”, Gomis i Martí, 1990 (de poca ajuda).
- “El Maestrazgo, L’Alcalatén, Ducado de Villahermosa”, Muñoz Badia, 1996.
- “Las observaciones de Cavanilles doscientos años después”, Bancaixa, 1995
- “Atlas de la provincia de Castellón de la Plana”, José Sancho Comins, 1982.
- “Atles escolar del País Valencià”, Rosselló i Verger, U. de València, 1999.
- Mapa de la província de Castelló.
- Revista local “L’Arc”. Números: 4, 7, 9, 10 i 12. Articles d’Amadeu Porcar i Hueso i Raquel Cano Bagàn.
- Articles d’Amadeu Porcar i Hueso en els programes de festes del 94,97 i 98
- “Anuari de la província de Castelló”, 1926.
-“Figueroles d’Alcalatén,els seus masos i molins”,1995, A.Porcar, C.Aparici,...