Trets dialectals del nostre poble ( Figueroles d'Alcalatén)

- 1ª i 3ª persona del singular del present d’indicatiu i altres temps verbals dels verbs de la 1ª conjugació, es pronuncien amb una “e” en la terminació. Exemples: Demà dumenge, el moc te penge, la mare talle i el pare menge; Jo pare la taula. Les formes verbals acabades en “a”, s’utilitzen en exclusiva per a l’imperatiu: Escura els plats!
- La 1ª persona del present d’indicatiu dels verbs de la 2ª i la 3ª conjugació, es forma amb una “c” final: Jo correc molt; bec molta aigua; collisc (o cullc) figues; m’enric de tu.
- No s’utilitza el pretèrit perfet simple, sempre el pretèrit perfet perifràstic: vaig anà; vas trencà armeles.
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu dels verbs de la 1ªconjugació, no es pronúncia la “v”, i la “a” de la terminació es canvia per una “e” en totes les conjugacions: jo cantae; pelaen tords; volie aigua.
- En el subjuntiu, la “i” i la “a” en les terminacins, es canvia per “e”: beguen, vejen, cantare, mirare, visquere,... .
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu, es te preferència per la terminació amb “r” a la de “s”.
- En el present de subjuntiu, s’utilitza la forma amb “g”: Cullga, vingues, morgues(muires), cusguen, t’adorgues...
- La primera persona del verb “agradar”, seria “agrae”: No m’agrae que me digues això.
- La perífrasi “tenir que”, s’utilitza en lloc de “haver de”: Tinc que fer un bon paper.
- En els infinitius dels verbs de la 3ª conjugació que tenen dues formes vàlides, s’utilitza la forma acabada amb “re” a la acabada en “ir”: Vindre, obtindre,...

- Preferència en l’utilització de les formes pronominals plenes: “me”, “te”, “se”, “mos”, “vos” i “ne”, sent nul l’ús de les formes: “em”, “et”, “es”, “ens”, “us” i “en”: Me tinc que comprar un cotxe; No ne vull!
- En la forma de la primera persona del plural, s’utilitza “mos” en compte de “nos”: Ja mos vorém!.
- No s’utilitza el pronom feble “hi” a final de paraula. Sempre s’usa “en”. En canvi, a començament de paraula si que s’usa en algunes expressions, com per exemple “hi han”, pronunciat “nyan”.
- El pronom feble “ho” es pronuncia “u”: Menjateu tot; encara no liu he donat; clar que eu vull.
- Utilització de l’article neutre “lo”, per influència del castellà: Lo millor.
- El pronom personal de primera persona del plural que s’utilitza, seria “mosatros”, en compte de “nosaltres”: Tot per a mosatros!. Per a la segona persona, sería “vosatros”.
- Us dels demostratius en la seva versió abreviada: “este”, “eixe” i “aquell”. La “e” final, es fica per influència del castellà.

- La “r” i la “t” a final de paraula es fan mudes en moltes ocasions i tampoc apareixen amb el plural: fon, llaó, llaós, pon, romé, anà, vení, flò, flòs... . Si que apareixerien en altres derivats com els diminutius: floreta, pontet,...
- Les oclusives sonores: “b”, “d” i “g” es fan sordes a final de paraula: vert, cart, corp, rec, espàrrec, jònec, ...
- La “a” en la terminació “ista”, es transforma en “e” quan es fa referència a un individu de sexe masculí: Motoriste, seminariste, guitarriste, artiste,...
- Els adjectius acabats en “ada” veuen simplificada la seva terminació a una “a” tònica: Punyà, menjà, trompà,...
- La “o” àtona, a voltes es canvia per “u”: cullir, Burriol, Burriana, fugir, humit,... . Quan va a inicis de paraula, a voltes es canvia per “au”: aufendre, aulivera, aubrí. Açò no seria vàlid per a tot el poble, però alguns ho diuen així.
- Per a anomenar el nom de la planta o l’arbre que fa un determinat fruit, s’utilitza el femení, afegint una “a”: Perera, melonera, presquillera, tomatera,...

INVENTARI OBERT DE TERMES (si teniu alguna idea, feu algun comentari):

· Abadejo. – Bacallà.
· Abeuradó(r).- Lloc fet per a que beguen en els animals. Abeurall.
· Abre. – Arbre.
· Aclari(r)-se. – Ser capaç de fer alguna cosa: No m’aclarisc a fer aquesta equació.
· Agranà(r). – Escombrar.
· Aixina. – “Així”, “d’aquesta forma”: Com ha has fet? Aixina; Aixina que això era el que volies.
· (A)joca(r)-se. – Gitar-se, utilitzat per als animals.
· Algep. – Guix.
· Algepsà(r). – Mina d’algep.
· Almorsà(r). – Esmorzar.
· Alvenc. – Avenc. Escletxa gran en un terreny rocós que pot formar petites coves.
· Aire. – S’usa per a definir al vent: Fa mol(t) d’aire. – L’expressió “anar davant de l’aire” vol es gasta per a persones amb molta iniciativa: Este va davant de l’aire.
· Aliacrà. – Alacrà.
· Ambroç. – Arboç; en castellà “madroño”.
· Amuntó. – molt, un munt: M’agrada amuntó; No ne tinc amuntó.
· Antrotxera. – Espècie de cresol, fet normalment de bronze, amb 4 forats per ficar metxa, i que no es penja a la paret sinó que té peu.
· (A)peloriat. – Que li falta poc per a morir-se. Se li diu a una persona que fa mala cara: Fa cara d’apeloriat.
· Aplegà(r). – Arribar.
· Argilaga. – Argelaga.
· Armela. – Ametla.
· Armelé(r). – Ametler.
· Assabé. – Molts: En la plaça hi havia assabé gent.
· Asserp. – Serp.
· (As)soll. – “porquer”. Lloc on es criaven els bacons.
· Auasil. – Agutzil; funcionari del poble amb diversitat de funcions.
· Auia. – Aigua.
· Avespa. – Vespa; insecte de color groc i negre amb dolorosa mossegada.
· Avespé(r). – Vesper.
· Bac. – Trompada: Quin bac que se va pegar!
· Bacó. – porc, marrà.
· Badall. – Acció o efecte de badallar. - Dent de la campana.
· Ba(d)es, de. – Sense pagar res, gratuït: La entrada és de baes.
· Bales de moro. – Es diu a les pirites (sulfur de ferro), mineral que en les muntanyes de Figueroles agafa una forma arrodonida, cristal·lització hexagonal, color negre i un tamany estàndard de una ungla. La forma, el color, el pes i el desconeixement, ha fet que es comparara amb les bales dels moros.
· Baratar. – Intercanviar: Baratem açò per allò?
· Bassot. – Bassa amb el fons d’argila, que recull l’aigua de les pluges. Alguns d’ells presenten sostre fet amb falsa cúpula.
· Bitxo. – Es diu a les persones roïnes: Està feta mala bitxa...
· Bobo o bobet. – neci, escas d’intel·lecte.
· Boga. – Planta que es cria en llocs humits, la fulla de la qual, quan es seca, serveix per a fer el seient de les cadires.
· Boira. – S’utilitza per a referir-se a un núvol: Aquelles boires senyalen pluja.
· Bonico. – Bonic.
· Bonir. – Renyir: Ma mare me bun.
· Boquera. – Finestra que està sempre oberta.
· Borinot. – Insecte similar a una abella però més gran. En Castellà “abejorro”. – estúpid.
· Borra. – Pelussa.
· Borrà(r). – Començar a créixer una part d’un vegetal, ja siga una rameta, un fruit, un empelt, ...
· Bort. – Que no fa fruits conreables.
· Bordissos. – Brots nous de la olivera que ixen per el tronc i que es tenen que esporgar perquè molesten.
· Borrumet. – copet de neu.
· Bossí. - Menjar que s’acumula en la boca si no es traga.
· Botana. – Coberta interior d’un coixí.
· Brasinà(da). – Muntó de brases.
· Bufadó(r). – Canut llarg de canya que servia per a encendre les brases, bufant a través d’ell.
· Cabiró. – Vigueta de fusta per soportar el pes del sostre.
· Cabut o cabutero. – Persona toçuda, obstinada, d’idees fixes,... : Mira que eres cabut.
· Calda, dali. – En castellà “dale caña”
· Cançalà. – En castellà “tocino”. Ve de “carn salà”.
· Cantal. – Com el “cudol”, pedra que es troba en el curs del riu, però de major tamany i que no sol estar tant arrodonida.
· Canyòt. – Palla procedent dels tronxos del panís, que es tallaven a trocets. - Persona burlona.
· Capoll. – Cim, la part més alta: el capoll d’un abre; el capoll de la muntanya.
· Caragol blanc. – Vaqueta, típus de caragol de color marró clar, que es cria en el secà i és el més apreciat en gastronomia.
· Caragol de la pudó(r). – Caragòl de mitjà tamany i de crosta color blanc total, que viu en zones rocoses i es caracteritza per la seva fètida pudor.
· Caragol del dimoni. – Caragol de petit tamany, amb la xulla negra i l’espiral llarga i truncada, que es mou per els sols humits.
· Caragol janet. – Espècie de caragol de petit tamany que es cria en jardins i regadius. La paraula crec que deu vindre de “mijanet”, perquè aquestos caragols son d’un tamany entre el d’una caragola i el de les altres espècies de caragols. Comestible.
· Caragol moruno. – Caragol de color fosc però amb la espiral clara, inclús blavenca, de major tamany que el janet però que conviu amb ell. Comestible.
· Caragol pell de sapo o baconero. – Caragol de regadiu, molt arrodonit i amb l’obertura més gran que els anteriors. De color marró obscur i la “xulla” entre verd i groc i més ampla. Comestible.
· Carlota. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pastanaga” o “safanòria”.
· Carroç. – Agrupació semisòlida de matèria amb una textura similar a l’arena: Carroç de terra, carrocet de sucre, ...
· Claueta de la llum. – “interruptor”. comandament que serveix per a encendre i apagar la llum.
· Cloixidó(r). – Tipus de pasta, feta de ou, farina, llevat, sucre, aigua i oli. En alguns llocs, es diu: “coc” o “coca partida”. En castellà “panquemado”.
· Cocó. – Bassot situat en el curs d’un barranc.
· Col, estar com una. – Estar boig: Jaume està com una col.
· Combregà o apelorià. – Donar la extrema unció.
· Cona. – Pell del bacó deshidratada mitjançant el calor. En castellà “corteza”.
· Conill huitano o conill huit. – Mamífer paregut a una rata gran.
· Corvella. – En castellà “hoz”. – El “corvellòt”, és una varietat de corvella, més menut però robust.
· Costipat. – Constipat.
· Creix. – Instrument per a tallar la pasta. Feta de metall, amb un mànec i una fulla de tall, poc esmolada.
· Criveta. – Espècie de colador que servia per a separar l’arròs de possibles pedres.
· Cudol. – Còdol. pedra arrodonida del tamany del puny o una mica superior, que es troba a les vores dels rius.
· Cucuello. – Cuquello. tipus de au, anomenada en castellà “cuco”. També és una espècie de olivera que fa unes olives de xicotet tamany, que es poden menjar només collir-les de l’abre: Xiquetes si voleu vindre a l’olivà de m’auelo, a 3 dinés la barsella, olivetes del cucuello.
· Curret. – Que li falta una mà.
· Dali / dalos. – Dóna-li / Dóna’ls.
· Despitralat. – Desalinyat, desqüidat en la seva estètica.
· Dibrell. – Safa feta de fang.
· Dimach. – dimarts.
· Disfraços. – Disfresses.
· Driola. – Vidriola.
· Dumenge. – diumenge.
· Eixarments. – En castellà “sarmientos”.
· Eixí(r). – Ixir, sortir. – Es diu del riu quan augmenta el cabdal a causa de les pluges: Ha eixit el riu de la última ploguda.
· Encendemà. – Demà; aquesta paraula ve de: “en ser demà” però s’utilitza com una paraula tot junt pronunciat d’aquesta manera: Nos vorem encendemà.
· Encisam. – Enciam.
· Engolidó. – Lloc en un riu que absorbeix l’aigua de la superfície cap al subsòl; sobretot en res riuades.
· Ensomià(r). – Somniar.
· Entrencavà(r). – Rascar la terra per arrancar les males herbes. Es feia amb una aixadelleta: Vaig a entrencavà les bajoqueres.
· Escapulari. – Colgant fet de tela de llana amb la imatge de la Mare de Deu.
· Esgarro. – desgarrament en la roba.
· Espartí. – Peça redona feta d’espart sobre el que es colocaven les olives moltes per a ser prensades i que isquera el oli.
· Espavil, que va el carril! – No t’adorgues!
· Espelusnat. – Amb els pels o les plomes desalinyades: S’alça ara de dormir i porta el moño tot espelusnat.
· Espigola(r). – Quan hi ha poca collita i hi ha que menejar-se molt per a collir poc.
· Esporgà(r). – Tallar als arbres les rames que creixen on no toca.
· Estenalles. – Tenalles.
· Estorrufa(r)-se o esturrufa(r)-se. – Enfadar-se: Aquest gat està tot esturrufat.
· Estovalla. – Drap de fil que cobria la pasta de pa per a que augmentara amb el llevat.
· Escarpidó(r). – Pinta. instrument per a pentinar-se. Però habitualment, s’usa el terme castellà “peine”.
· Escudelleta. – Taça.
· Espalmatòria. – Utensili per a sostindre el ciri.
· Exiomo. – Persona que va molt bruta i desalinyada. Ve del Llatí “Ecce homo”: Pareixes un exiomo.
· Fangotxo o fangatxina. – Fang o lloc cobert de fang: Eixe fangotxo, no deixa passar.
· Fanoll. – Fenoll. En castellà “hinojo”.
· Farolet. – Fanalet.
· Figues albardaes. – Figues que es recobreixen amb la pasta del bunyol.
· Figues flo(r)s. – bacores, figues primerenques.
· Flautes, ni pitos ni. – Ni fu ni fa. Es diu quan no t’importa una cosa que acaben de dir: A mi, ni pitos ni flautes!
· Foc, fer-li – Se li diu a una persona persona rondallera, que no està mai a casa: A eixe li fan foc.
· Fondir-se. – Els passa a les bombetes quan se’ls crema el filament d’osmi incandescent: S’ha fondit la pera de la cuina.
· Fumeral. – En altres llocs es diu “fumerol” o “xemeneia”. - El mateix terme designa també a la “llar”: Tira la nenya al fumeral.
· Furga. – Cuc que es cria en la terra humida. En castellà “lombriz”.
· Gabell. – Consistia en fer un forat d’uns 15 cm de fondària però prou ample, en una horta. Dins es fiquen argilagues i rametes seques. Damunt, es fiquen carroços (per a que el foc respire) de terra de la mateixa horta i després terra, deixant un forat per a poder cremar-lo. Es feia per a sanejar l’horta de bitxos, i llaors de males herbes.
· Garba. – Es diferencia del feix en que no es nuga amb un cordell, sino amb la mateixa planta que componia la garba, o simplement sense nigar: Dóna’m una garba d’encisam.
· Garrejà(r). – Estar prop de la mort: Este tord està garrejant.
· Gastà(r). – Usar, utilitzar.
· Gatifell. – S’utilitza quan es vol anomenar un utensili sense dir el nom d’aquest: Agafa algun gatifell per a portar això.
· Gavinyet. – Ganivet.
· Gentesclina. – Gentissola, polsonya.
· Ginebre. – Ginebró, conífera de xicotet tamany i lent creixement paregut a la sabina però de color verd més clar tirant a blau, les fulles punxenques i amb el capoll més arrodonit. Soporta bé el fred.
· Ginoll. – Genoll.
· Goig, fer. – Abellir: Ara no me fa goig de dinar encara.
· Govanella. – Articulació que uneix el braç amb la ma.
· Guiterra. – Guitarra.
· Herba en falç. – Planta que es destinava per a alimentar els animals. En castellà “alfalfa”.
· Hui. – S’usa aquesta forma, mai “avuí”.
· Jou. – En castellà “yugo”. Uneix als animals per a llaurar.
· Junc. – “Jonc”; Planta que es cria a la vora dels rius i sèquies, amb fulles llargues i còniques que ixen des del sol.
· Letresiste. – Electricista.
· Lladret. – Peça que permet connectar a un endoll, tres d’ells.
· Llambrenc/a. – Persona prima i alta.
· Llanderola. – Material de baixa qualitat, utilitzat en to despectiu per a les peces de bisuteria: Això és de llanderola.
· Llangosto. – En castellà saltamontes.
· Llaó. – Llavor.
· Llémena. – Larva del poll. – Persona amb maldat.
· Llimac. – Alga que es cria en les basses i rius, adherint-se al fons fins arribar a la superfície. Creant un microecosistema de color verd, refugi i zona d’acció de les granotes.
· Llonganissa. – En altres llocs es diu “llangonissa”.
· Lluén(t). – Brillant.
· Madrilla. – Espècie de peix d’aigua dolça de petit tamany.
· Malbé, fer-se. – En castellà “estropearse”: S’han fet malbé els iogurs.
· Malea. – En castellà “maleza”; sotabosc mediterrani format per plantes i arbustos, alguns d’ells punxencs.
· Malfainé(r). – Sense ganes de treballar.
· Mampendre. – Començar.
· Manil. – Cobria les estovalles per a que la pasta augmentara abans.
· Marge. – Plantes de petita alçada i de color verd de diferents varietats, denominades en el seu conjunt. Es solen denominar amb aquest terme quan creixen on no deurien de fer-ho, però no ho implica: Estic tallant el marge.
· Matalap. – Matalàs.
· Meló roig. – Meló d’alger.
· Modorra. – Congestió nassal.
· Mone. – Anem-nos-en: Mone a casa!
· Mollisnà(r). – Ploure una pluja dèbil: No isques que està mollisnant.
· Mona, costipat com una. – Molt constipat.
· Mongeta. – En castellà, “palomita de maiz”.
· Morca. – Sediment que es queda al fons d’un recipient que conté oli no refinat.
· Mostós. – Amb la roba bruta: Va tot mostós.
· Muntó. - Munt.
· Navatja. – navalla. Ganivet amb la fulla plegable, per a portar damunt.
· Nenya. – En castellà “leña”; fusta destinada a fer foc.
· Nigà(r). – nugar.
· Ninà. – Trompada, bac.
· Nus. – Nuc. Plural “nusos”.
· Núvol. – Aquesta paraula s’empra per a designar l’oratge boirós: Avui està núvol.
· Olivoné(r). – Olivera borda, que fa unes olivetes molt menudes i q no es conreen, silvestres.
· Omit. – Humit.
· Orso. – Os. – Persona desarreglada, sobretot en el cabell: Pareixes un orso (o un orso marino). – També s’empra per a definir a una persona enfadada: S’ha ficat com un orso.
· Paix. – Pareix: Que te paix això.
· Palometa. – papallona.
· Pallissa. – Construcció on es guardava la palla i alguna altra eina.
· Parà(r)!, on vas a. – Vindria a significar “que dius”: Però on vas a parà!
· Passaetes, fer. – Anar xispo.
· Passeres. - Pedres situades dins del riu, amb la seva part superior sense cobrir-la l’aigua, que es col·loquen en línia per a passar el riu sens mullar-se els peus.
· Pataca. - Tipus de tubercle, anomenat en altres llocs: “creïlla”, “cruïlla” o “patata”.
· Perxe. – Pis més alt de la casa, que fa funció de traster i lloc per a guardar les collites i secar olives, figues i panses.
· Poll, escampà(r) el. – Ves-te’n: Escampeu el poll d’ací!
· Pila. – Llanterna.
· Presquilla. – Bresquilla.
· Provessó, - Processó.
· Pàlis. – Espècie de toldo bordat, que es trau a les processons i és portat elevat sobre el capellà mitjançant unes barres verticals. Baldaquí.
· Pallarofa. – Pell seca del panís i d’altres cereals. Per extensió, defineix a qualcevol cosa similar, com una fulla o un tros d’herba seca.
· Palomilla. – Utensili de fusta o metall per a penjar la roba a una perxa.
· Pastereta. – Insecte que en sentir-se amenaçat, es fa una boleta. En castellà “cochinilla”.
· Peanya. – Peana; plataforma per a portar als sants en processó.
· Pebrera. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pimentó”. Pebrera coenta, seria la “guindilla”.
· Pera. – Es gasta per a referir-se a les bombetes de la llum.
· Pet, blanc com un. – Sense color en la pell: Estàs blanc com un pet!
· Pilotero. – En castellà “Álamo”. – També es deia d’una espècie d’escarabat.
· Pissà. – Pixar.
· Pissum. – Orina.
· Polsonya. – gentissola, gent poc apreciada.
· Porgar. – Separar les olives ja collides, de rames, fulles, pedres,... . S’utilitzava el porgador, que era un aparell amb una rampa feta de fil d’aram i un filtre.
· Pusses, tenir. – Ser molt actiu: Pareix que tingues pusses.
· Quiquereta. – Clau recobert de ceràmica, destinat a sostindre els fils de la llum.
· Rabosa. – Sorra. – Natural del municipi de Llucena.
· Rapa. – Es diu de les olives quan estan en la seva primera fase de creixement: Esta olivera està plena de rapa.
· Rasa. – Barranquet menut que es fa en les vessants de les muntanyes, i per on baixa l’aigua de la pluja torrencial. Càrcava.
· Rata, costipat com una. – Molt constipat.
· Rata penà. – Rat penat.
· Rebaldí(r). – Aborrir, agobiar, ser pesat; S’aplica quan una persona és molt activa i açò arriba a ser molest.
· Redó. – Rodó.
· Relonge. – Rellotge.
· Ren(t). – Substituia a la llevadura. Es feia a partir d’un poquet de pasta que es guardava quan es pastava. I es posava a remulla el dia abans de utilitzar-se.
· Revolta de riu, menjar més que una. – Menjar molt: Menges més que una revolta de riu.
· Revoltó. – Tros de sostre entre els cabirons o les vigues: Se m’ha afondit un revoltó
· Ribàs. -
· Roïn. – Dolent.
· Rondaller. – Persona xafardera, que mai està a casa.
· Rosegà(r). – Refunfunyar. Protestar en veu baixa: Quina auela més rosegona.
· Rua. – Entrepà: M’he menjat una rua d’atun pa berenà.
· Rusclo. – Pedra gran però no més del que puga alçar una persona.
· Saboritja. – Herba de menuda alçada usada per a elaborar les olives trencades.
· Sangrantanya. – Sagrantana: Sangrantanya manya, ix d’eixe forat, que el nostre sinyó, ja ha ressucitat.
· Saó. – Humitat en la terra, bona per als conreus.
· Sarbatxo. – Llangardaix o lluert.
· Sec. – Prim.
· Semo. – Reblanit per haver-se fet malbé: S’han semat les carabasses.
· Sento. – Vicent.
· Sopalma. – Rames més baixes d’un arbre, que pengen de dalt: Hem de collí la sopalma d’aquesta olivera.
· Solispassa. – Festa en que es recol·lectava per a l’església, anant per totes les cases del poble. La casa que tenia la porta tancada, era colpejada per els xiquets del poble que anaven amb masses, cantant: Porta oberta sempre està certa, porta tancà, bona massà.
· Sucarrat. – Socarrat, socarrimat
· Sustància, no tenir. – Dir moltes coses descabellades, sense sentit: La tia Maria no te sustància de res; tens molt poca sustància.
· Tabal. – Persona de poca solta.
· Talecà. – Trompada.
· Talsim. – Hollín. Reboçat negre que es crea en l’interior dels fumerals per el pas del fum.
· Tarugo. – Espiga de panís sense el panís. – Natural del municipi de Costur.
· Tatxa. – Clau.
· Teixidó o tuixidó. – Insecte que viu sobre la superfície de l’aigua. En castellà “zapatero”: Teixidó, d’una cama se’n fan dos.
· Temó. – Por.
· Teronja. – Taronja.
· Terra-gila. – Argila.
· Timó. – tomillo.
· Titot o tito. – En castellà “pavo”: Estar més gelat que un tito.
· Tomata. – Varietat d’hortalissa que en alguns llocs s’anomena “tomaca”.
· Torrellons. – “cumulonimbus”, núvols que porten pluja.
· Trenc. – Ferida al cap.
· Vaso. – En castellà “botijo”. La “s” és sonora.
· Ventalla. – En les finestres, portilla que tanca el cristall per a que no passe llum.
· Vidre, gelat com el. – Molt gelat.
· Ventar. – Separar les olives collides, de les fulles mitjançant el vent. S’agafaven aquestes en un dia de vent i es llaçaven a l’aire. El vent s’enduia les fulles a fer la ma i les olives, en pesar més, caïen al muntó. També es feia amb el blat per a separar-lo de les pallarofes.
· Vilero o pardal vilero. - Espècie d’au que sol habitar els nuclis de població. En castellà “gorrión”. - S’utilitza també per a designar a les persones molt actives: Estàs fet un pardal vilero, no pares.
· Vímen. – Vimet, mimbre.
· Voltacampanes. – En castellà “mantis religiosa”.
· Xispo, calén com una rata, calén com un suro. – Borratxo.
· Xixot o bony . –.Abultament en el cap causat per un colp.
· Xocolate de moro. – Material de color negre, fet de regalíssia, que es venia en barretes per als xiquets.
· Xulla. – “Chuleta”; Tallada de carn pertanyent a la zona de la costella dels mamífers, tallada en llàmines planes: Huí dinarém xulletes de cordé. - També denomina a la molla dels caragols.
· Xusca. – Fulla seca del pi que cobreix el sol.