Rondalla Kimbol's de Figueroles

Fotos de la Plega dels Reis 2010

2010-02-24T23:15:00.003Z

Actuacions en les festes de Figueroles

2009-09-29T21:25:00.006Z

Aquestes festes hem tingut l'orgull de participar en 3 actes: El Pregó, la missa de Sant Mateu i l'ofrena de flors al Crist del calvari. L'actuació en el pregó va consistir en un passacarrers i una actuació al poliesportiu, fent música de jota als Grups de Danses de Figueroles i de Cabanes. L'actuació de la missa de Sant Mateu, va ser a base de música d'església i es va batejar la nova imatge del Sant. Per últim, en l'ofrena de flors vam anar tocant cançons de Rondalla sota la impertinent pluja.

Nova imatge de Sant Mateu

L'Arc de Sant Mateu

Foto al Calvari el dia de la Ofrena de Flors

Fotos del viatge a Múrcia

2009-06-23T21:28:00.018Z

Aquest darrer cap de setmana, el grup de Danses Ravalaire de Benlloch realitzà una actuació en la localitat de Javalí Nuevo, en Múrcia, acompanyats d'alguns membres del grup de danses de Cabanes i de la Rondalla els Kimbol's de Figueroles, que es va encarregar de l'apartat musical.

Dissabte 20 de Juny eixírem de bon matí amb el bus i arribàrem al nostre destí a l'hora de dinar. L'allotjament fou en la Pensión Morente, en les afores de Sangonera la Seca. Després de dinar vam tenir la vesprada lliure fins l'hora de l'actuació.

Abans d'actuar vam ser rebuts molt amablement en el casal del grup folklòric "la horqueta", organitzadors del festival. A continuació vam actuar en una plaça d'aquesta pedania murciana, juntament amb el grup local i un altre grup convidat provinent de Valdepeñas (Ciudad Real). Durant l'actuació hi hagué problemes amb l'equip de so, però fou tot un èxit.

Finalitzat l'event (1:00h), el grup anfitrió ens convidà a un sopar amb prodúctes típics de la zona, on destacaren els paparajotes. En acabar el sopar i el "bureo", ens vam "gitar" durant unes horetes i a l'endemà tornarem cap a casa després de visitar Múrcia Capital.

Us deixe amb un recull de les poquetes fotos que tinc a la espera de que em passen la resta:

Las torres de Cotillas des del bus

Habitació individual en la Pensión Morente

Pensió Morente

Casal del grup folklòric "La Horqueta", en Javalí Nuevo

Casal del grup folklòric "La Horqueta", en Javalí Nuevo (Interior)

Orígens de Javalí Nuevo

Altar Major de la Catedral de Múrcia

Nau Lateral de la Catedral de Múrcia

Edifici horrible enfront de la Catedral de Múrcia

Campanar de la Catedral de Múrcia

Ous frescs

L'alegria de la huerta

Dinar en Múrcia

Catedral de Múrcia (exterior)

Fotos del viatge a Eivissa

2009-06-03T16:09:00.072Z

Després de molt de temps sense publicar res per ací, us deixe algunes fotos de l'últim viatge a Eivissa, on actuarem acompanyant al Grup de Danses de Cabanes en el Festival Folklòric Mare Nostrum. En el festival actuaren grups tant de l'àmbit folklòric nacional com de l'internacional (Múrcia, Gran Canària, Castelló, Eivissa, Alemanya i Sardenya (Italia)) i tingué gran repercussió en els mitjans de comunicació de l'illa. En la portada i contraportada del Diario de Ibiza del dilluns 1 de juny aparegueren les següents imatges: foto1, foto2 i foto3.

A la espera de que em passen més fotos, us deixe les fotos realitzades amb la meva càmera. En primer lloc, les fotos relacionades amb les actuacions.

Vestimenta típica valenciana i Eivissenca

Grup de Danses de Cabanes amb la Rondalla després d'una actuació.

Cloenda d'una de les actuacions i entrega d'obsequis

A continuació us deixe les fotos relacionades amb el paisatge i l'urbanisme de l'illa, és a dir, l'Eivissa de dia:

Vista de la Vila d'Eivissa des del Ferri de Denia

Accés principal als murs d'Eivissa. Eivissa fou fundada per els Fenicis i és una de les ciutats més antigues d'Europa. Aquestos murs son de l'època de Felip II.

Dins dels murs de la Vila d'Eivissa i el cap de Fructu

Interior dels murs

Estatua en la Vila d'Eivissa on apareixen dues joves balladores i un tocador fent el pallasso

Foto de grup en la Dalt Vila d'Eivisa

Barri amb cases penjades al mar

El mar d'Eivissa

Església dins dels murs d'Eivissa

Crist amb faldeta

Calavera dins la mateixa església

"El Tio la Vara" també està representat en aquesta església d'Eivissa

I També ho està aquest personatge sortit dels Simpson que representa a Sant Pere

Ací han deixat marcades les mans molts artistes...

...però l'única coneguda era la Pe.

Per aquest forat va ser conquerida Eivissa, ja que pareix ser que dona a l'esterior.

Influències gòtiques

En aquest pati va estar Rafael Alberti

La nit en Eivissa

L'equip de futbol de la ciutat

El port d'Eivissa

Vista des de la Dalt Vila I

Vista des de la Dalt Vila II

Vista des de la Dalt Vila III

La Seu, situada damunt d'una antiga mesquita

Interior

Caiguts en la Guerra Civil homenatjats dins la seu... però només els d'un bàndol.

Foto suprimida

Confessió

Barato Barato

Lloc de la primera actuació vist des del mar

Dins la Barca que va de l'hotel fins Sant Antoni de Portmany

Café del Mar, lloc emblemàtic de Sant Antoni on son famoses les postes de sol.

Barques en Sant Antoni

Sant Antoni

Posta de Sol en Sant Antoni de Portmany

Vista des de l'Hotel Maramantis

Habitació en l'hotel Maramantis

Homenatge als Corsaris en Eivissa

La Dalt Vila d'Eivissa des d'el vaixell

Illot del l'Es Vedrà

A continuació us deixe les fotos de la famosa nit Eivissenca:

Vista nocturna de la bahia de Sant Antoni

A la porta d'un Garito

Dins la discoteca Eden (un quinto 8€)

Interior de Disco Eden (90% guiris)

Gogo en Eden (lidl, com diuen els guiris)

Go-go's amb "zancos"

Idem

Carrer de Sant Antoni ple de pubs (i ple de pesats que volen que entres al pub)

Go-go en Itaca

Per últim, les fotos del Ferri de Denia fins Eivissa:

Vaixell que fa el trajecte en 2 hores i mitja

Port de Denia

GPS del vaixell

Vaixell que fa el trajecte en 5 hores. Al fons es veu Formentera.

Foto de la coberta superior a la inferior

Foto de la coberta inferior a la Superior

El Montgó

El Castell de Denia

Espere que us hagen agradat les fotos ... ja en ficaré més quan me les passeu.

Fotos de l'actuació en la Fira de Nadal de Benlloch

2008-12-17T23:48:00.004Z

Els Kimbol's en la Cursa Ibèrica

2008-09-12T09:25:00.003Z

Ahí van també els 2 vídeos que he fet amb les fotos de la cursa d'enguany:

Fotos del viatge a Alemanya cedides per el Grup de Danses l'Aljub de Torreblanca

2008-08-28T20:10:00.011Z

Grup de Danses de Figueroles i Rondalla Els Kimbol's

Participants en el torneig internacional de Street Soccer de Todtmoos

Actuació

Kimbol's en l'escenari

Foto després d'una actuació

Actuació tots els grups junts

Després d'una actuació

Viatge de la Rondalla en homenatge a José Cazador Bachero

2008-07-31T12:11:00.024Z

Primera parada, esmorzar al Castillo de Villamalefa

Amb la panxa plena, visita a Cortes de Arenoso

D'ahí a Rubielos de Mora

Panoràmica de Rubielos de Mora

Cúpula d'una capella de la col·legiata de Rubielos de Mora

Al fons es veu el campanar, d'influència basca

Altra església en Rubielos de Mora

Escultura a Ricardo Tormo (José Gonzalvo Vives)

Col·legiata

Homenatge de la Rondalla a José Cazador Bachero i la seva dona MªDolores en el restaurant Casa Vicente

Bou de ferro

Oms en la Virgen de la Vega (Alcalà de la Selva)

En aquest punt naix el Riu Millars, a prop de Cedrillas

L'aigua està fresca

Font del Millars

Valdelinares, el poble més alt d'Espanya

El famós "Pino del Escobón"

Disforme

Pi que ix en la roca

Panoràmica de Linares de Mora

Fotos del viatge a alemanya II i de l'actuació en Benlloch + retalls de premsa

2008-07-22T16:27:00.019Z

Trini m'ha enviat per e-mail aquestes fotos realitzades per Ramon Vilar, agraïments per als dos:

Després de l'actuació

Actuació

Rondalla a punt d'actuar

Grup de Danses de Figueroles en Luginsland

(idem)

Catarata de Todtnau

Després del partit Italia-Espanya

Participants en el torneig d'Street Soccer de Todtmoos

Participants dels equips "Spanien 1" i "Spanien 2"

Participants en el torneig juvenil

Retalls de Premsa en el diari "El Set" relacionats amb amb els Kimbol's i Grups de Danses amics nostres :

Per últim una foto de les que em van enviar els membres del Grup de Danses Ravalaire de Benlloch. L'actuació fou la primera del grup en el nou auditori de Benlloch i correspon al moment de provar els micros. Gràcies al grup Ravalaire per les fotos.

Fotos del viatge a la Selva Negra (Alemanya)

2008-07-08T18:45:00.005Z

Ací us deixe una gran sel·lecció de fotos que vaig fer durant aquest bonic viatge. Falten les de l'actuació i les fotos de grup, així que ja me les passareu. Punxeu en la imatge per veure l'álbum:

Selva Negra

També us deixe aquest video amb les fotos i alguna grabació, tot i que al penjar-lo al youtube ha perdut bastant qualitat. Si voleu veure'l amb millor definició podeu punxar sobre ell per entrar en la pàgina de youtube i després punxeu en "ver con alta calidad":

Aquest altre video és específic de la pedregada que ens va pillar en el llac Titisee:

Per últim, aquest vídeo correspon a la nit del Espanya-Italia:

Mostra Cultural de l'Alcalatén 2008

2008-06-09T20:41:00.002Z

Aquest cap de setmana s'ha portat a terme la X Mostra Cultural de l'Alcalatén, esdeveniment cultural que es realitza anualment variant la seu entre les diferents localitats de la comarca. La primera edició es realitzà en el municipi de Figueroles d'Alcalatén i any rere any s'ha convertit en una Mostra Cultural de referència. L'Alcora, la capital de la comarca, ha segut la seu de l'edició d'enguany i el seu casc antic s'ha farcit de paredetes amb productes típics i artesanía, menció especial de l'important representació del poble de Figueroles. No ha segut un èxit de públic però ha estat ben organitzada i un any més ha triomfat la tradició. Si voleu saber més dels actes que es van portar a terme, clickeu ací.

La Rondalla els Kimbol's actuà de vesprada acompanyant al Grup de Danses de Figueroles, el qual oferí als presents una petita mostra del seu repertori. Ací us deixe la Jota de Cofrentes representada en un carreró i la Xixarra, realitzada damunt d'un escenari. El sò és una mica pèssim, però era d'esperar per les condicions de la gravació.
La Xixarra - Kimbols
Jota de Cofrentes - Kimbols

Actuació en Alemanya (Selva Negra)

2008-05-22T15:33:00.007Z

A finals del mes de juny, el folklore castellonenc fa una croada cap a la Selva Negra, al sud d'Alemanya. El Grup de Danses l'Aljub de Torreblanca organitza aquest viatge, que té com a finalitat la d'exportar el nostre folklore fora de les nostres fronteres. En l'expedició aniran també els grups de danses de Cabanes i Figueroles, mentre que de la música ens encarregarem la Rondalla els Kimbol's de Figueroles i uns dolçainers de Torreblanca. A banda de músics i balladors, també anira gent d'aquestos pobles que aprofitarà per fer una mica de turisme.

Així es presenta el viatge dia a dia:

19 de juny: A les 15:00 eixirà l'Autobús des de Figueroles (en el nostre cas) i tota la nit anirem de ruta.

20 de juny: A les 8:00 eixirà l'autobús que portarà a l'aeroport a la gent que ha decidit anar en avió. S'arribarà sobre les 17:00 a l'alberg i ens acomodarem en les habitacions. Es soparà en aquest alberg en plena Selva Negra.

21 de juny: Es visitarà després del desdejuny la ciutat de Bad Säckingen, on hi és el Museu de Trompetes i el pont de fusta en us més antic del mon (1400 d.C.). Aquest pont comunica Alemanya amb Suïssa. Dinarem al restaurant i per la vesprada visitarem la ciutat medieval de Waldshut. Per la nit, sopar i "relax".

Bad Säckingen

Waldshut

22 de juny: Després del desdejuny visitarem la ciutat de St. Blasien amb la seva bonica Catedral, que té la 3ª cúpula més gran d'Europa. Seguidament visitarem la cascada de Menzenschwand i dinarem fort per agafar forces, ja que per la vesprada hem d'actuar. Després ens donen a sopar i "al llit".

Catedral de St. Blasien

Menzenschwand Wasserfall

23 de juny: Desdejunarem i ens n'anirem a Freiburg per donar una volta i dinar en la servesseria-restaurant més antiga de la ciutat, la qual elabora la seva pròpia servessa. De vesprada passarem per el llac Titisee, on disfrutarem de més temps lliure per passejar en barca, comprar, etc... A la nit "Spaniche Nacht", sopar velat amb música disco en la cabanya i estables a 1300 mtrs. d'altura en Bernau.

Freiburg

llac Titisee

Bernau

24 de juny: Desdejuny i visita a la catarata de Todtnau, amb més de 100 metres d'altura. Després de dinar en l'alberg, tenim la vesprada lliure fins l'actuació. Després hi ha sopar i a "a la cama".

Todtnau Wasserfall

25 de juny: Ens en tornem cap a casa després del desdejuny. Els que tornen en avió l'han d'agafar a les 15:25h i arribaran a les 17:40h.

26 de juny: Arribarem els qui anem en autobús

VOCABULARI ÚTIL PER A FER-NOS ENTENDRE EN ALEMANYA:

- Hola - Hallo

- Adéu - Verabschieden

- Gràcies - Dank

- Açò - Mit

- Amb - Diesem

- Jo Soc espanyol - Ich bin Spanisch

- Menjar - Essen

- Bonic - Hübsch

- Guapa - Schön

- Agradar - Wie

- servessa - Bier

- Música - Musik

- Fiesta - Party

La Huacharaca o Guacharaca

2008-05-19T17:21:00.003Z

La Guacharaca és un instrument de percussió, que produeix el seu sò gratant un cilindre dentat mitjançant un pal anomenat pinta. El cilindre té la longitud d'un violí i sol estar fet de canya de bambú, mentre que la pinta pot ser de fil d'aram o de canya.

Aquesta és la guacharaca que hem incorporat recentment al so de la nostra Rondalla. Gràcies a P.R. per l'obsequi.

La versió dels Kimbol's de la jota d'Ibi s'escolta en el mateix Ibi

2008-05-01T22:14:00.005Z

El nostre amic Paco del Grup de Danses d'Ibi ens va deixar el següent comentari:

Hola, soc Paco, encarregat del bloc del Grup de Danses d'Ibi. M'ha sorpres molt gratament trobar-me la Jota de Carrers (vosaltres l'anomeneu Jota d'Ibi) a la vostra pàgina. Heu de saber que realment les estrofes que es canten no son sempre les mateixes, podeu veure altra versió en el nostre bloc (ja he vist que teniu la direcció, gràcies)
http://www.grupdedansesibi.blogspot.com

Un abraç de part del Grup de Danses d'Ibi.

Amés, ens han dedicat una entrada en el seu bloc, per vore-la punxeu aquest enllaç:

http://grupdedansesibi.blogspot.com/2008/05/la-rondalla-kimbols-de-figueroles-toca.html#links

En el seu bloc podeu escoltar també una altra versió d'aquesta Jota de Carrers d'Ibi en una gravació menys casolana que la nostra.

¡Saludem d'ací als nostres amics del Grup de Danses d'Ibi, desitjant coincidir en alguna actuació!

Foto de la Rondalla en les Santes

2008-04-24T22:22:00.002Z

Valencianes, Jota d'Altura, Llaurador, Millars, Pireo, Marjaleta, Mazurca, Penyagolosa, Bolero d'Estela, Jota de Figueroles i el Postiguet

2008-04-09T21:08:00.006Z

Com és costum últimament, us deixe amb un recull de cançons gravades durant l'últim assaig:

- Jota d'Altura. - Jota d'estil aragonés de la comarca de l'Alt Palància. Si voleu veure com es balla, punxeu ací.

- Les Valencianes. - Les valencianes son un ball tradicional de la comarca de l'Horta de València i comarques limítrofs. Aquestes en concret son de la Castelló de la Ribera, en la Ribera alta:

- Bolero d'Estela. - Aquest ball ja el vaig publicar, però com és un ball que es balla en dues parts, ací estàn ambdos parts:

- Jota de Figueroles. - Junt amb les Seguidilles de Figueroles, el Fandango de Figueroles, el Ball de l'Anguila i la Dansa del Prim, és un dels balls tradicionals del nostre poble. Recentment s'ha canviat el to a DO i hem perdut un poc de soltura en alguns moments, però ací us deixe el que va eixir:

- El Postiguet. - Ball alacantí que tenim en procés d'aprenentatge i perfeccionament:

- Los Niños del Pireo. - Deixant de banda la música autòctona, aquesta és una cançò originària de Grècia. Com tots sabeu, el Pireo és el port d'Atenes. Lletra:

- La Mazurca. - Cançó instrumental que porta molts anys en el nostre repertori:

- La Marjaleta. - Cançó de Castelló de la Plana que hem escoltat moltes voltes als Llauradors i que hem afegit al nostre repertori:

- Penyagolosa. - Cançó tradicional dedicada a l'emblemàtica muntanya de l'Alcalatén:

- El Millars. - Altra cançó tradicional dedicada al principal riu que rega la Plana de Castelló:

- Llaurador. - Altra cançó que ens agradà d'Els Llauradors i que hem afegit al repertori:

Assaig 14/3/08 (Jotilla de Vinaròs, Ball Pla de Sant Mateu, Bolero de Castelló, Bolero d'Estela, Jota de Moixent, etc.)

2008-03-18T17:25:00.010Z

Aquesta setmana us deixem un extens llistat de Jotes de l'assaig del passat divendres. Esperem que us agrade la proposta:

- Jotilla de Vinaròs. - Jota marinera de la comarca del Baix Maestrat. Molt moguda i difícil de cantar per el fet que es canta des del principi fins el final.

- Jota de Moixent. - Ball lent de la comarca de La Costera, província de València.

- Seguidilles de Requena (Instrumental). - Versió instrumental de les Seguidilles de Requena, sobre les que ja en vaig parlar la setmana passada.

- Fandango de Sant Mateu. - Fandango de l'antiga capital del Maestrat. Hi ha alguns errors en la execució de la peça per el temps que feia que no la tocàvem.

- Ball Pla de Sant Mateu. - Ball de la mateixa localitat del Baix Maestrat i també prou llarg, complex i variat.

- Bolero de Castelló. - Bonic bolero d'influència francesa que es balla en la capital de la Plana de dues maneres diferents segons la classe social.

- Bolero d'Estela. - Una evolució del Bolero Vell de Xàtiva donà lloc a aquest bonic Bolero. Enllaç:Escola de Danses de Xàtiva.

- Bolero Mallorquí. - Conegut ball de les Illes Balears, melodia del qual és la mateixa que la del Bolero Loco. Enllaç: Escola de Música i Danses de Mallorca

- Seguidilles de Castelló. - Altre bonic ball de Castelló de la Plana que vam assatjar. A pesar de fer més de un any que no el tocàvem, va eixir prou decent:

* No se si heu notat un soroll de fons com si fos una xixarra. Doncs per als més curiosos us dic que és un cargol(tornillo) raspat per Miliet, qui sempre ens acompanya en els assatjos.

Jota de Cofrentes, Jota d'Ibi i Seguidilles de Requena

2008-03-09T21:57:00.002Z

De l'assaig del passat divendres deixem 3 cançons als nostres visitants:

- La Jota d'Ibi. - Jota de la Foia de Castalla, província d'Alacant. És una jota lenta però bonica amb una introducció que es toca en altres balls com la Jota de Vilafranca. El Grup de Danses d'Ibi té aquesta pàgina web: http://grupdedansesibi.blogspot.com/

- La Jota de Cofrents. - Jota de la franja castellanoparlant de la Província de València, concretament de la Vall d'Aiora. Cofrents no només és conegut per la seva central nuclear sino també per la Seva jota i el seu Fandango, els quals tenim en el nostre repertori. Si voleu saber més de la Jotica Cofrentina entreu en el següent enllaç: http://cofrentes.org/?q=node/85

- Les Seguidilles de Requena. - Un altre ball de la franja castellanoparlant de la província de València, aquest de la Plana d'Utiel-Requena. Zona vinícola amb folklore d'influència Castellana. Aquestes seguidilles son un ball alegre que entra en el repertori de molts grups folklòrics de la Comunitat.

*La qualitat de les gravacions deixa molt que desitjar, però les nostres pretensions no van més enllà de donar a coneixer la música que toquem. Quan les escolteu us donareu compte que es tracta d'un assaig del grup.

Jota de Figueroles en versió mini per al pregó de Castelló

2008-02-18T18:27:00.003Z

Iniciem una nova secció en aquesta pàgina i quina millor manera que amb la jota del nostre poble. En aquesta nova secció anirem oferint al mon sencer el folklore de les nostres terres mitjançant gravacions musicals en assatjos. Esperem que us agraden.

Aquesta cançó és una versió reduïda de la jota de Figueroles (sense introducció i amb només dues lletres) destinada a ser oferida en el Pregó de Castelló d'enguany, en que participarem junt al Grup de Danses de Figueroles. Cal dir que en aquesta jota hem modificat recentment el to original en "LA" i "MI" per el de "SOL" i "DO", que s'adapta millor a les cantores però que és una mica més complex per tocar.

No està de més dir que aquest any (si no hi ha novetats) tocarem en el Pregó de Castelló debades, ja que han oferit al grup només unes 15 entrades per al sopar en la pérgola... el justet per que vagen les balladores. L'any passat vam anar els tocadors, així que enguany no toca. Haguera estat be perquè és un bon sopar del que hem gaudit diversos anys, però el més important és oferir la nostra música a la gent.

Fotos de l'actuació en París. Cortesia de Raul.

2008-01-10T17:25:00.001Z

Fotos de la Plega dels Reis i del Betlem vivent cedides per Amadeu

2008-01-10T16:44:00.000Z

Diari Mediterraneo: Els Kimbol's en la Plega dels Reis

2008-01-08T18:44:00.000Z

SkaldaRock'08

2008-01-06T22:22:00.000Z

Oliveres en Figueroles

2007-12-28T01:38:00.000Z

Olivera del cuquello: Olives molt menudes, comestibles directament de l'arbre. Ja no en queden moltes.Olivera Mil·lenaria:
Situada en el Burgar, aquesta olivera conserva la seva soca com a testimoni del que va ser.

Subvencions a l'incendi de l'alcalatén

2007-11-09T12:19:00.000Z

Els afectats per l'incendi que vulguen demanar subvencions, ja poden fer-ho. Entreu en la següent direcció on està tot explicat: http://www.prop.gva.es/reportes/expdV.asp?id=3383.

La ressolució ix publicada en el DOCV el 8 de novembre de 2007 i hi ha 30 dies per presentar les solicituds. Aquesta és la ressolució i s'ajunta el formulari que s'ha de presentar:
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/11/08/pdf/2007_13515.pdf

QUANTIA de les ajudes:

L'ajuda consistirà en una subvenció estimada en funció de les pèrdues declarades, la reposició de la qual siga justificada, calculant-se el seu import màxim d'acord amb les quantitats que figuren a continuació:

Per al càlcul de les ajudes s'utilitzaran els següents barems per conceptes auxiliables:

a) Recuperació de la capacitat productiva dels cultius afectats.

– Ametler: 10 € per arbre afectat, amb un màxim de 2.650€/ha
– Garrofera: 20 € per arbre afectat, amb un màxim d'1.983€/ha
– Oliverar: 16,5 € per arbre afectat, amb un màxim de 2.650€/ha
– Pastos: 50 € per hectàrea afectada.

Este capítol tindrà una limitació màxima de 12.000 euros per explotació.

b) Mòduls per danys en infraestructura agrària. La reposició de les infraestructures afectades es compensarà d'acord amb les quanties següents:

– Tancament de pals amb fil d'aram: 8 € per metre lineal.
– Tancament amb pals i malla galvanitzada: 15 € per metre lineal.
– Canonada de PVC per a subministrament d'aigua potable, instal·lada: 8,5 € metre lineal.
– Destrucció total o parcial d'edificacions i instal·lacions agràries: 165€/m².

Este capítol tindrà una limitació màxima de 12.000 euros per explotació.

c) Mòduls per a pèrdua de bestiar i altres factors de producció.

– Oví i caprí: 80 €/Ud
– Broilers: 5 €/Ud
– Llorigons i conills d'engreixament: 2,70 €/Ud
– Conilles reproductores: 25 € /Ud
– Palla i altres farratges: 60 € per tona.

Este capítol tindrà una limitació màxima de 6.000 euros per explotació.

En qualsevol cas la quantia de les ajudes, acumulades si és el cas amb altres ajudes provinents d'altres administracions públiques o assegurances privades, no podrà superar el valor dels danys efectivament patits.

Foto de l'actuació

2007-10-16T20:24:00.000Z

(Agafada del blog d'Hèctor Gozalbo)

Actuació del Grup de Danses de Figueroles en París

2007-10-11T20:59:00.000Z

Durant aquest pont del 9 d'octubre, mig Figueroles ha estat desplaçat a la capital de França amb motiu de l'actuació del Grup de Danses de Figueroles en Disneyland París. Aquesta ha sigut la primera actuació internacional del Grup i també de la Rondalla. Tot ha eixit correctament i hem passat uns dies inoblidables per la capital Francesa.

El moment de l'actuació sigué el dilluns 8 d'octubre a les 5 de la vesprada. D'aquest moment encara no tinc fotos per el fet d'estar actuant, però us deixe altres fotos interessants del viatge:
El grup després de l'actuacióLa Tour Eiffel
La Tour Eiffel 2
El riu Sena
El riu Sena 2
Notre Dame de París
La Sainte Chapelle
Sainte Chapelle planta baixa
Saine Chapelle exterior
Habitació en Disneyland
Hotel en Disneyland
Le Moulin Rouge
La Tour Eiffel de nit
Vista des de la Tour
Tour Eiffel
Castell de Disneland
Dinar en Disneyland
Atracció dels Pirates del Carib
Silvestré dormidé en le pasillé del autobusé

Amés, creàrem un nou dialecte del Francés per poder subsistir. Exemples:

- Le cinturoné s'enganxé i no va
- Vull un agua prrf (gasosa)
- Café chup chup
- Un menú pluto avec sintrón (citron) per beber
- Una servessé gran
- No se que m'has dit
- La meua maleté és la verdé
- Per entrer al Louvre, on anem? (i estava tancat)
- Per aner a Nostradamus anem be?
- Volem un billeté per aner i torner (menys mal de l'Anglés...)
...

Viatge a les Galies

2007-10-05T14:07:00.000Z

Doncs si, aquest pont d'Octubre els membres de la Rondalla "Els Kimbols" de Figueroles ens n'anem de viatge a París acompanyant als més joves del Grup de Danses de Figueroles en l'actuació en Eurodisney. Tot s'està preparant com una croada a la capital francesa, de fet anirem 2 autobusos a tutti plen... que es preparen.

Es suposa que amb l'anglés vas a tots els llocs però per si de cas, va be saber unes frases bàsiques:

Café curt i copa llarga - Un court café et une coupe lâche

Vull dos servesses - Je veux deux bières

No entenc el francés - Je n'entends pas le français

Tenim molta fam - Nous avons une faim beaucoup

No duc prou diners - je ne porte pas assez d'argent

Ets una xicona maja i templà - Tu es une fille très belle et très sympathique

Volem un altra ronda del mateix - Nous voulons une autre ronde du même

Vull anar a la discoteca, com puc anar? - Je veux aller à la discothèque, puisque je vais?

Whisky amb coca-cola - un whisky avec coca-cola

Vodka amb llima - une vodka avec citron

Carajillo - un café arrosé

vi blanc - un vin blanc

vi tinto - un vin rouge

vi rosat - un vin blan rose

Fica-m només un ditet de Whisky - Mets-moi seulement un doigt de le whisky

Quan val? - quel prix a-t-il cela ?

III Cursa ibèrica a Figueroles d'Alcalatén

2007-09-12T20:46:00.000Z

La cursa Ibèrica ha batut enguany un rècord de participació amb més de 700 participants. En aquest vídeo apareixen fotos d'un bon nombre d'aquests participants:

La participació de la Rondalla en al cursa Ibèrica'07 s'ha reduït a Julio Bellés. Aquestes son les fotos en que apareix:

Últimes 160 actuacions

2007-08-28T21:55:00.000Z

Gràcies a Fructu Cano queda per a la posteritat el llistat de les 160 últimes actuacions, sense incloure la última del 28/8/07 en Vall d'Alba. Estaria be també que Fructu em deixara el llistat amb totes les cançons del repertori per a que la gent internauta sàpiga quina mena de música toquem, així com les actuacions anteriors i alguna curiositat publicable.

Salut

Culla i Mirambel

2007-07-10T21:02:00.000Z

Els Kimbol's en la revista GENTE, suplement del Mediterraneo

2007-04-17T20:24:00.000Z

Festes de la Magdalena'07

2007-03-18T16:16:00.000Z

No tinc cap foto del pregó, on vam actuar, però si que tinc aquesta del dissabte últim de Magdalena:Anant cap a les Aules ens trovarem amb Pepe Bachero, membre de la Rondalla des de la fundació.

Retrospectiva fotogràfica de la Rondalla

2007-02-22T17:48:00.000Z

Formació del Grup de Danses de Figueroles, segle XXI:

1972, actuació en La Foia:

Anys 70, Figueroles:

Finals dels 60, alguns Kimbol's amb Figueroles com a fons:

Inicis de la rondalla, 1965

Fotos del Viatge a Ciudad Rodrigo

2006-12-13T18:55:00.000Z

Primer visitàrem Salamanca:

Pere fent de càmara-man:

La casa de "Las Conchas":

Buscant la famosa Granota:

Les muralles de Ciudad Rodrigo:

Castell de Ciudad Rodrigo (Parador Nacional):

Riu Àgueda una setmana abans de desbordar-se:

Pere presentant l'actuació:

Actuació:

Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló:

Actuació:

Fortu després de fer el ball portugués:

L'ànima de la festa, cantant una cançó en portugués:

Per la nit, després d'actuar hi ha que refrescar:

Fent el bobo en la càmera digital I:

Dolçainers i Tabaleters de Castelló:

Fent el bobo en la càmera digital II:

Pafetejant I:

Pafetejant II:

En Cap Cap Cap Que Deu Deu Deu:

Autobús esperant-nos per tornar:

Actuació en Ciudad Rodrigo(Salamanca)

2006-11-13T20:54:00.000Z

Aprofitant que aquest divendres 17 de novembre ens n'anem amb el Grup de Dances de Moró a la històrica Ciudad Rodrigo, penge en aquest blog informació sobre aquesta ciutat:

Ciudad Rodrigo es un municipio español en la provincia de Salamanca, en la Comunidad Autónoma de Castilla y León. En su límite este, está a una distancia de 86 km de Salamanca, la capital provincial y a 25 km de la frontera con Portugal (distrito de Guarda) por el oeste. Limita al norte con Abadengo y al sur con la cacereña Sierra de Gata. Es sede episcopal con el apelativo de diócesis civitatense.

Según el censo de 2005 (INE) cuenta con una población de 14.129 habitantes, de los cuales 6.835 son varones y 7.294 son mujeres, en una superficie de 240,11 km². El gentilicio que reciben éstos es el de mirobrigense(civitatense o rodericense). Su altitud en la cabecera es de 658 msnm.

GASTRONOMÍA

La comarca de Ciudad Rodrigo cuenta con una gastronomía basada en las carnes, ya que es el centro de la zona ganadera conocida como Campo Charro, por ello las carnes que pueden degustarse en la zona son muchas y variadas: cerdo, ternera, cordero, cabrito, tostón... Aquí iremos presentando los platos más típicos y populares de la comarca mirobrigense.

Huevos fritos con farinato

El farinato es un embutido típico y original de Ciudad Rodrigo hecho de grasa de cerdo, pan migado, pimentón y especias. Aunque puede ser degustado solo en la mayoría de los bares y restaurantes mirobrigenses, lo cierto es que el farinato se suele servir acompañado de huevos fritos.

Patatas meneás

Es un plato hecho a base de patatas cocidas a las que se añade la grasa de haber frito previamente chorizo, lomo y tocino. El nombre de "patatas meneás" se debe a que las patatas se mueven ("se menean") hasta formar una especie de puré, pero más consistente. Lleva incrustados trocitos de tocino frito.

Hornazo

El hornazo es típico en toda la provincia de Salamanca. Es costumbre comer hornazo el llamado "lunes de agua", primer lunes después de Semana Santa. Se trata de una masa hecha de aceite, leche, agua, vino blanco, aguardiente, huevo, harina, levadura y sal, dentro de la cual hay piezas de chacina, como chorizo, lomo y jamón.

Chanfaina

La chanfaina es un plato de origen rural compuesto a base de arroz y las partes "menos apreciadas" del cerdo, es decir, sangre y bofes. Aunque es un plato que seguramente nació "por necesidad", hoy en día es típico de la mayoría de las fiestas y celebraciones en Ciudad Rodrigo y comarca.

Bollo maimón

El bollo maimón es una especie de pastel casero que se tradicionalmente se prepara en todo tipo de fiestas familiares. Sus ingredientes son almidón, azúcar, huevos y levadura.

Repelaos

El repelao es un dulce típico de la comarca mirobrigense hecho a base de almendra. Suele tomarse como aperitivo o como postre. Tiene un sabor dulce, similar al mazapán.

Perronillas

Las perronillas son unas pastas hechas con aceite, azúcar y harina a las que se le suele añadir licor y alguna especia. Aunque se consumen durante todo el año, las perronillas son típicas del día del toro del aguardiente, último día del Carnaval del Toro.

PATRIMONIO HISTÓRICO ARTÍSTICO

LAS JOYAS DE LA CIUDAD

CATEDRAL. Siglo XII. Románico de transición al gótico.

MURALLA. Comenzada a construir por el rey Fernando II de León.

AYUNTAMIENTO. Siglo XVI. Reformado y ampliado a principios del siglo XX.

CASTILLO DE ENRIQUE II DE TRASTÁMARA. Siglo XIV.

PALACIO DE LOS CASTRO. Siglo XVI. Bien de interés cultural desde 1958.

PALACIO DE LOS ÁGUILA. Siglo XVI. Terminado en el siglo XVII.

TRES COLUMNAS. Enigmáticas columnas encontradas en el siglo XVI.

CASA DEL PRIMER MARQUÉS DE CERRALBO. Siglo XVI.

PALACIO DE LA MARQUESA DE CARTAGO. Siglos XIX-XX. Palacio neogótico.

CASA DE LOS VÁZQUEZ. Siglo XVI. Estilo gótico.

CAPILLA DE CERRALBO. Siglos XVI-XVII. Estilo herreriano.

LAS PUERTAS DE LA FORTALEZA

PUERTA DEL SOL. Salida de la Rúa del Sol.

PUERTA DE SANTIAGO. Situada en la parte sur de la ciudad.

PUERTA DEL CONDE. Salida de la Calle Madrid al Registro.

PUERTA DE LA COLADA. Salida de las aguas pluviales de la ciudad.

PUERTAS DE AMAYUELAS. Dos puertas de épocas distintas.

PUERTA DE SANTA CRUZ. Situada en la parte oeste de la ciudad.

LOS TEMPLOS

CONVENTO DE SAN FRANCISCO. Restos de un antiguo convento franciscano.

IGLESIA DE SAN ANDRÉS. Siglo XII. Interesantes puertas románicas.

IGLESIA DE SAN PEDRO-SAN ISIDORO. Siglo XII.

CAPILLA DE LA TERCERA ORDEN. Siglo XVIII. Iglesia neoclásica.

CONVENTO DE LAS CLARAS. Siglo XIII. Reconstruido en el siglo XVI.

IGLESIA DE SAN AGUSTÍN. Siglo XVI. Antiguo convento de San Agustín.

CAPILLA DE LAS FRANCISCANAS DESCALZAS. Siglo XVII.

LOS PALACIOS SEÑORIALES

CASA DE LA CADENA. Siglo XVI.

CASA DEL CAÑÓN. Posiblemente del siglo XV.

CASA DE LOS MIRANDA. Siglo XVI. Reconstruida en el siglo XIX.

PALACIO DEL CONDE DE ALBA DE YELTES. Siglo XVI.

PALACIO DE MOCTEZUMA. Siglo XVI. Actual Casa de Cultura.

CASA DE LAS CUATRO CALLES. Siglo XVI. Reconstruida en 1948.

CASA DE LOS GÓMEZ DE SILVA. Interesante escudo en su portada.

PALACIO EPISCOPAL. Siglo XVIII. Capilla con pinturas del siglo XVI.

EDIFICIOS Y MONUMENTOS PÚBLICOS

HOSPITAL DE LA PASIÓN. Siglo XVI. Reformado en el siglo XVIII.

ANTIGUA AUDIENCIA Y CÁRCEL. Siglo XVIII. Fachada neoclásica.

ACUEDUCTO DE SAN GIRALDO. Proyecto del siglo XVI.

PUENTE ANTIGUO. De origen romano.

CUARTEL DE ARTILLERÍA. Siglo XVIII.

HOSPICIO. Siglo XVIII. Obra de Juan de Sagarvinaga.

EL VERRACO. Monumento de granito de posible orgien prerromano.

Més informació en: http://www.ciudadrodrigo.net/
http://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_Rodrigo
http://www.viamichelin.com

Última hora

2006-10-19T21:00:00.000Z

Aquest disssabte 21 d'Octubre, tenim actuació en Catí amb el Grup de Danses "L'Ermita" de Moró. A falta de la confirmació oficial, l'actuació serà a les 5:30 i consistirà en tocar la Jota de Moró (segurament alguna cançó més). Després hi ha sopar i festival.

Última hora

2006-09-27T21:51:00.001Z

Es comunica a tots els membres de la rondalla (als que entren per ací al menys), que el proper 29 d'octubre hi ha una actuació en Onda acompanyant al Grup de Dances de Cabanes. L'actuació consisteix en dues parts: la 1ª al cine Mónaco i la 2ª en el passacarrers. Després ens donen a sopar on sempre.

Ens arreplegarà un autobus que vindrà des de Cabanes i que després també ens tornarà a Figueroles abans d'anar-se'n a Cabanes.

Kimbol's en la Cursa Ibèrica

2006-09-14T19:05:00.000Z

Marc Guillén a l'ombra de la Roca Naram

Marc Guillén en la pujada a les Traguantes

Julio Bellés Iniciant l'ascensió a les Traguantes

Fructu Cano frenant per a no eixir-se'n en la curva

Fructu pujant a les Traguantes

Fructu finalitzant la cursa

Marc Guillén (3er millor de Figueroles) i Jose Bartoll (1er)

Classificació de Figuerolers en la cursa:

Dorsal	Apellidos	Nombre	Pos	Tiempo
15	BARTOLL IBAÑEZ	JOSE	1	01:34:28
18	BELLES SAFONT	DIEGO	2	01:42:44
323	GUILLENT MOLINER	MARC	3	01:45:14
122	TONDA CASTELLANO	JOSE JOAQUIN	4	01:53:45
105	RUIZ SABATER	JAEL	5	02:03:10
159	APARICI FORTANET	CESAR	6	02:07:21
45	FALOMIR PORCAR	VICENT	7	02:16:25
121	TONDA CASTELLANO	JESUS	8	02:17:16
419	PALLARES GARCES	MANUEL	9	02:33:33
118	TENA FALOMIR	JOSE LUIS	10	02:39:51
459	RUIZ CUENCA	ENRIQUE	11	02:49:51
283	GALLEGO VERDOY	JESUS	12	02:53:38
438	PORCAR PORCAR	CARLOS JOSE	13	02:54:26
256	ESCRIG BADENES	JOAQUIN	14	02:54:37
17	BELLES PRADES	JULIO	15	03:06:49
208	CANO BAGAN	FRUCTUOSO	16	03:10:15
202	CALBO MONROS	FRANCISCO	17	03:32:35

FigueRock'06

2006-09-04T18:39:00.000Z

Ja a la venda el 8é álbun del grup, un recopilatori.

2006-08-31T22:22:00.000Z

Fotos del recorregut de la cursa ibèrica

2006-08-28T22:12:00.000Z

Figueroles

Calvari de Figueroles

Avenc del Castellar

Roca Naram

Roca Naram

Fortu en l'ascensió

Rosario i Mari Ángeles

La Roca Naram

VOltants de la Roca Naram

Ascensió cap a les Traguantes

Camí d'ascensió

Penyagolosa vista des de les Traguantes

4 atletes en el bassot de les traguantes

Vista del descens

Caseta refugi en la Paridora

II Cursa Ibèrica

2006-08-07T22:38:00.000Z

Actuació en Carlet (Renaixement del Blog)

2006-07-25T17:59:00.000Z

El passat dissabte 22 de Juliol, la rondalla "Els Kimbol's" de Figueroles realitzà junt amb el Grup de danses "L'Ermita de Moró", una actuació en el magnífic auditori Municipal de Carlet.

La jornada va ser molt agradable, donat que només arribar amb l'autobús, vam gaudir d'un suculent dinar on el protagonista fou l'arros. La vesprada la passarem en la piscina municipal on s'estava millor que en cap lloc. Allí mateix, guitarres(Fructu C.B. i Julio B.S.) i bandurries(Alfredo F.P. i Silver G.) es batíren en duel al guinyot...on guanyaren les Bandurries.

Després de coneixer el poble, vam actuar en l'esmenat auditori juntament amb un grup de Lorca, un de Avilés i el grup local "El Trencall", conformant el XIII Aplec de Folklore Ciutat de Carlet. La Nostra actuació(I la de la resta de grups) consistí en dues parts:

1ª part:
-Jota de Moró
-Jotilla de Vinaros
-Jota de Tres
-Marineries
-Jota d'Altura

2ª part:
-Jota d'Useres
-Ball Plà
-Panderetes
-Jota de Castelló
-Bolero de Castelló

Tot va eixir correctament i va ser un èxit, al igual que les actuacions dels altres grups. Cal afegir que també van tocar amb nosaltres alguns membres de la rondalla de Moró i va cantar el polifacètic Toni Selma. A les 3 del matí vam sopar i ens en varem tornar cap al poble. La pròxima actuació será en Figueroles el primer cap de setmana d'Agost, en que també tocarem en Benlloch.

Trets dialectals del nostre poble ( Figueroles d'Alcalatén)

2006-01-23T14:51:00.000Z

- 1ª i 3ª persona del singular del present d’indicatiu i altres temps verbals dels verbs de la 1ª conjugació, es pronuncien amb una “e” en la terminació. Exemples: Demà dumenge, el moc te penge, la mare talle i el pare menge; Jo pare la taula. Les formes verbals acabades en “a”, s’utilitzen en exclusiva per a l’imperatiu: Escura els plats!
- La 1ª persona del present d’indicatiu dels verbs de la 2ª i la 3ª conjugació, es forma amb una “c” final: Jo correc molt; bec molta aigua; collisc (o cullc) figues; m’enric de tu.
- No s’utilitza el pretèrit perfet simple, sempre el pretèrit perfet perifràstic: vaig anà; vas trencà armeles.
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu dels verbs de la 1ªconjugació, no es pronúncia la “v”, i la “a” de la terminació es canvia per una “e” en totes les conjugacions: jo cantae; pelaen tords; volie aigua.
- En el subjuntiu, la “i” i la “a” en les terminacins, es canvia per “e”: beguen, vejen, cantare, mirare, visquere,... .
- En el pretèrit imperfet de subjuntiu, es te preferència per la terminació amb “r” a la de “s”.
- En el present de subjuntiu, s’utilitza la forma amb “g”: Cullga, vingues, morgues(muires), cusguen, t’adorgues...
- La primera persona del verb “agradar”, seria “agrae”: No m’agrae que me digues això.
- La perífrasi “tenir que”, s’utilitza en lloc de “haver de”: Tinc que fer un bon paper.
- En els infinitius dels verbs de la 3ª conjugació que tenen dues formes vàlides, s’utilitza la forma acabada amb “re” a la acabada en “ir”: Vindre, obtindre,...

- Preferència en l’utilització de les formes pronominals plenes: “me”, “te”, “se”, “mos”, “vos” i “ne”, sent nul l’ús de les formes: “em”, “et”, “es”, “ens”, “us” i “en”: Me tinc que comprar un cotxe; No ne vull!
- En la forma de la primera persona del plural, s’utilitza “mos” en compte de “nos”: Ja mos vorém!.
- No s’utilitza el pronom feble “hi” a final de paraula. Sempre s’usa “en”. En canvi, a començament de paraula si que s’usa en algunes expressions, com per exemple “hi han”, pronunciat “nyan”.
- El pronom feble “ho” es pronuncia “u”: Menjateu tot; encara no liu he donat; clar que eu vull.
- Utilització de l’article neutre “lo”, per influència del castellà: Lo millor.
- El pronom personal de primera persona del plural que s’utilitza, seria “mosatros”, en compte de “nosaltres”: Tot per a mosatros!. Per a la segona persona, sería “vosatros”.
- Us dels demostratius en la seva versió abreviada: “este”, “eixe” i “aquell”. La “e” final, es fica per influència del castellà.

- La “r” i la “t” a final de paraula es fan mudes en moltes ocasions i tampoc apareixen amb el plural: fon, llaó, llaós, pon, romé, anà, vení, flò, flòs... . Si que apareixerien en altres derivats com els diminutius: floreta, pontet,...
- Les oclusives sonores: “b”, “d” i “g” es fan sordes a final de paraula: vert, cart, corp, rec, espàrrec, jònec, ...
- La “a” en la terminació “ista”, es transforma en “e” quan es fa referència a un individu de sexe masculí: Motoriste, seminariste, guitarriste, artiste,...
- Els adjectius acabats en “ada” veuen simplificada la seva terminació a una “a” tònica: Punyà, menjà, trompà,...
- La “o” àtona, a voltes es canvia per “u”: cullir, Burriol, Burriana, fugir, humit,... . Quan va a inicis de paraula, a voltes es canvia per “au”: aufendre, aulivera, aubrí. Açò no seria vàlid per a tot el poble, però alguns ho diuen així.
- Per a anomenar el nom de la planta o l’arbre que fa un determinat fruit, s’utilitza el femení, afegint una “a”: Perera, melonera, presquillera, tomatera,...

INVENTARI OBERT DE TERMES (si teniu alguna idea, feu algun comentari):

· Abadejo. – Bacallà.
· Abeuradó(r).- Lloc fet per a que beguen en els animals. Abeurall.
· Abre. – Arbre.
· Aclari(r)-se. – Ser capaç de fer alguna cosa: No m’aclarisc a fer aquesta equació.
· Agranà(r). – Escombrar.
· Aixina. – “Així”, “d’aquesta forma”: Com ha has fet? Aixina; Aixina que això era el que volies.
· (A)joca(r)-se. – Gitar-se, utilitzat per als animals.
· Algep. – Guix.
· Algepsà(r). – Mina d’algep.
· Almorsà(r). – Esmorzar.
· Alvenc. – Avenc. Escletxa gran en un terreny rocós que pot formar petites coves.
· Aire. – S’usa per a definir al vent: Fa mol(t) d’aire. – L’expressió “anar davant de l’aire” vol es gasta per a persones amb molta iniciativa: Este va davant de l’aire.
· Aliacrà. – Alacrà.
· Ambroç. – Arboç; en castellà “madroño”.
· Amuntó. – molt, un munt: M’agrada amuntó; No ne tinc amuntó.
· Antrotxera. – Espècie de cresol, fet normalment de bronze, amb 4 forats per ficar metxa, i que no es penja a la paret sinó que té peu.
· (A)peloriat. – Que li falta poc per a morir-se. Se li diu a una persona que fa mala cara: Fa cara d’apeloriat.
· Aplegà(r). – Arribar.
· Argilaga. – Argelaga.
· Armela. – Ametla.
· Armelé(r). – Ametler.
· Assabé. – Molts: En la plaça hi havia assabé gent.
· Asserp. – Serp.
· (As)soll. – “porquer”. Lloc on es criaven els bacons.
· Auasil. – Agutzil; funcionari del poble amb diversitat de funcions.
· Auia. – Aigua.
· Avespa. – Vespa; insecte de color groc i negre amb dolorosa mossegada.
· Avespé(r). – Vesper.
· Bac. – Trompada: Quin bac que se va pegar!
· Bacó. – porc, marrà.
· Badall. – Acció o efecte de badallar. - Dent de la campana.
· Ba(d)es, de. – Sense pagar res, gratuït: La entrada és de baes.
· Bales de moro. – Es diu a les pirites (sulfur de ferro), mineral que en les muntanyes de Figueroles agafa una forma arrodonida, cristal·lització hexagonal, color negre i un tamany estàndard de una ungla. La forma, el color, el pes i el desconeixement, ha fet que es comparara amb les bales dels moros.
· Baratar. – Intercanviar: Baratem açò per allò?
· Bassot. – Bassa amb el fons d’argila, que recull l’aigua de les pluges. Alguns d’ells presenten sostre fet amb falsa cúpula.
· Bitxo. – Es diu a les persones roïnes: Està feta mala bitxa...
· Bobo o bobet. – neci, escas d’intel·lecte.
· Boga. – Planta que es cria en llocs humits, la fulla de la qual, quan es seca, serveix per a fer el seient de les cadires.
· Boira. – S’utilitza per a referir-se a un núvol: Aquelles boires senyalen pluja.
· Bonico. – Bonic.
· Bonir. – Renyir: Ma mare me bun.
· Boquera. – Finestra que està sempre oberta.
· Borinot. – Insecte similar a una abella però més gran. En Castellà “abejorro”. – estúpid.
· Borra. – Pelussa.
· Borrà(r). – Començar a créixer una part d’un vegetal, ja siga una rameta, un fruit, un empelt, ...
· Bort. – Que no fa fruits conreables.
· Bordissos. – Brots nous de la olivera que ixen per el tronc i que es tenen que esporgar perquè molesten.
· Borrumet. – copet de neu.
· Bossí. - Menjar que s’acumula en la boca si no es traga.
· Botana. – Coberta interior d’un coixí.
· Brasinà(da). – Muntó de brases.
· Bufadó(r). – Canut llarg de canya que servia per a encendre les brases, bufant a través d’ell.
· Cabiró. – Vigueta de fusta per soportar el pes del sostre.
· Cabut o cabutero. – Persona toçuda, obstinada, d’idees fixes,... : Mira que eres cabut.
· Calda, dali. – En castellà “dale caña”
· Cançalà. – En castellà “tocino”. Ve de “carn salà”.
· Cantal. – Com el “cudol”, pedra que es troba en el curs del riu, però de major tamany i que no sol estar tant arrodonida.
· Canyòt. – Palla procedent dels tronxos del panís, que es tallaven a trocets. - Persona burlona.
· Capoll. – Cim, la part més alta: el capoll d’un abre; el capoll de la muntanya.
· Caragol blanc. – Vaqueta, típus de caragol de color marró clar, que es cria en el secà i és el més apreciat en gastronomia.
· Caragol de la pudó(r). – Caragòl de mitjà tamany i de crosta color blanc total, que viu en zones rocoses i es caracteritza per la seva fètida pudor.
· Caragol del dimoni. – Caragol de petit tamany, amb la xulla negra i l’espiral llarga i truncada, que es mou per els sols humits.
· Caragol janet. – Espècie de caragol de petit tamany que es cria en jardins i regadius. La paraula crec que deu vindre de “mijanet”, perquè aquestos caragols son d’un tamany entre el d’una caragola i el de les altres espècies de caragols. Comestible.
· Caragol moruno. – Caragol de color fosc però amb la espiral clara, inclús blavenca, de major tamany que el janet però que conviu amb ell. Comestible.
· Caragol pell de sapo o baconero. – Caragol de regadiu, molt arrodonit i amb l’obertura més gran que els anteriors. De color marró obscur i la “xulla” entre verd i groc i més ampla. Comestible.
· Carlota. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pastanaga” o “safanòria”.
· Carroç. – Agrupació semisòlida de matèria amb una textura similar a l’arena: Carroç de terra, carrocet de sucre, ...
· Claueta de la llum. – “interruptor”. comandament que serveix per a encendre i apagar la llum.
· Cloixidó(r). – Tipus de pasta, feta de ou, farina, llevat, sucre, aigua i oli. En alguns llocs, es diu: “coc” o “coca partida”. En castellà “panquemado”.
· Cocó. – Bassot situat en el curs d’un barranc.
· Col, estar com una. – Estar boig: Jaume està com una col.
· Combregà o apelorià. – Donar la extrema unció.
· Cona. – Pell del bacó deshidratada mitjançant el calor. En castellà “corteza”.
· Conill huitano o conill huit. – Mamífer paregut a una rata gran.
· Corvella. – En castellà “hoz”. – El “corvellòt”, és una varietat de corvella, més menut però robust.
· Costipat. – Constipat.
· Creix. – Instrument per a tallar la pasta. Feta de metall, amb un mànec i una fulla de tall, poc esmolada.
· Criveta. – Espècie de colador que servia per a separar l’arròs de possibles pedres.
· Cudol. – Còdol. pedra arrodonida del tamany del puny o una mica superior, que es troba a les vores dels rius.
· Cucuello. – Cuquello. tipus de au, anomenada en castellà “cuco”. També és una espècie de olivera que fa unes olives de xicotet tamany, que es poden menjar només collir-les de l’abre: Xiquetes si voleu vindre a l’olivà de m’auelo, a 3 dinés la barsella, olivetes del cucuello.
· Curret. – Que li falta una mà.
· Dali / dalos. – Dóna-li / Dóna’ls.
· Despitralat. – Desalinyat, desqüidat en la seva estètica.
· Dibrell. – Safa feta de fang.
· Dimach. – dimarts.
· Disfraços. – Disfresses.
· Driola. – Vidriola.
· Dumenge. – diumenge.
· Eixarments. – En castellà “sarmientos”.
· Eixí(r). – Ixir, sortir. – Es diu del riu quan augmenta el cabdal a causa de les pluges: Ha eixit el riu de la última ploguda.
· Encendemà. – Demà; aquesta paraula ve de: “en ser demà” però s’utilitza com una paraula tot junt pronunciat d’aquesta manera: Nos vorem encendemà.
· Encisam. – Enciam.
· Engolidó. – Lloc en un riu que absorbeix l’aigua de la superfície cap al subsòl; sobretot en res riuades.
· Ensomià(r). – Somniar.
· Entrencavà(r). – Rascar la terra per arrancar les males herbes. Es feia amb una aixadelleta: Vaig a entrencavà les bajoqueres.
· Escapulari. – Colgant fet de tela de llana amb la imatge de la Mare de Deu.
· Esgarro. – desgarrament en la roba.
· Espartí. – Peça redona feta d’espart sobre el que es colocaven les olives moltes per a ser prensades i que isquera el oli.
· Espavil, que va el carril! – No t’adorgues!
· Espelusnat. – Amb els pels o les plomes desalinyades: S’alça ara de dormir i porta el moño tot espelusnat.
· Espigola(r). – Quan hi ha poca collita i hi ha que menejar-se molt per a collir poc.
· Esporgà(r). – Tallar als arbres les rames que creixen on no toca.
· Estenalles. – Tenalles.
· Estorrufa(r)-se o esturrufa(r)-se. – Enfadar-se: Aquest gat està tot esturrufat.
· Estovalla. – Drap de fil que cobria la pasta de pa per a que augmentara amb el llevat.
· Escarpidó(r). – Pinta. instrument per a pentinar-se. Però habitualment, s’usa el terme castellà “peine”.
· Escudelleta. – Taça.
· Espalmatòria. – Utensili per a sostindre el ciri.
· Exiomo. – Persona que va molt bruta i desalinyada. Ve del Llatí “Ecce homo”: Pareixes un exiomo.
· Fangotxo o fangatxina. – Fang o lloc cobert de fang: Eixe fangotxo, no deixa passar.
· Fanoll. – Fenoll. En castellà “hinojo”.
· Farolet. – Fanalet.
· Figues albardaes. – Figues que es recobreixen amb la pasta del bunyol.
· Figues flo(r)s. – bacores, figues primerenques.
· Flautes, ni pitos ni. – Ni fu ni fa. Es diu quan no t’importa una cosa que acaben de dir: A mi, ni pitos ni flautes!
· Foc, fer-li – Se li diu a una persona persona rondallera, que no està mai a casa: A eixe li fan foc.
· Fondir-se. – Els passa a les bombetes quan se’ls crema el filament d’osmi incandescent: S’ha fondit la pera de la cuina.
· Fumeral. – En altres llocs es diu “fumerol” o “xemeneia”. - El mateix terme designa també a la “llar”: Tira la nenya al fumeral.
· Furga. – Cuc que es cria en la terra humida. En castellà “lombriz”.
· Gabell. – Consistia en fer un forat d’uns 15 cm de fondària però prou ample, en una horta. Dins es fiquen argilagues i rametes seques. Damunt, es fiquen carroços (per a que el foc respire) de terra de la mateixa horta i després terra, deixant un forat per a poder cremar-lo. Es feia per a sanejar l’horta de bitxos, i llaors de males herbes.
· Garba. – Es diferencia del feix en que no es nuga amb un cordell, sino amb la mateixa planta que componia la garba, o simplement sense nigar: Dóna’m una garba d’encisam.
· Garrejà(r). – Estar prop de la mort: Este tord està garrejant.
· Gastà(r). – Usar, utilitzar.
· Gatifell. – S’utilitza quan es vol anomenar un utensili sense dir el nom d’aquest: Agafa algun gatifell per a portar això.
· Gavinyet. – Ganivet.
· Gentesclina. – Gentissola, polsonya.
· Ginebre. – Ginebró, conífera de xicotet tamany i lent creixement paregut a la sabina però de color verd més clar tirant a blau, les fulles punxenques i amb el capoll més arrodonit. Soporta bé el fred.
· Ginoll. – Genoll.
· Goig, fer. – Abellir: Ara no me fa goig de dinar encara.
· Govanella. – Articulació que uneix el braç amb la ma.
· Guiterra. – Guitarra.
· Herba en falç. – Planta que es destinava per a alimentar els animals. En castellà “alfalfa”.
· Hui. – S’usa aquesta forma, mai “avuí”.
· Jou. – En castellà “yugo”. Uneix als animals per a llaurar.
· Junc. – “Jonc”; Planta que es cria a la vora dels rius i sèquies, amb fulles llargues i còniques que ixen des del sol.
· Letresiste. – Electricista.
· Lladret. – Peça que permet connectar a un endoll, tres d’ells.
· Llambrenc/a. – Persona prima i alta.
· Llanderola. – Material de baixa qualitat, utilitzat en to despectiu per a les peces de bisuteria: Això és de llanderola.
· Llangosto. – En castellà saltamontes.
· Llaó. – Llavor.
· Llémena. – Larva del poll. – Persona amb maldat.
· Llimac. – Alga que es cria en les basses i rius, adherint-se al fons fins arribar a la superfície. Creant un microecosistema de color verd, refugi i zona d’acció de les granotes.
· Llonganissa. – En altres llocs es diu “llangonissa”.
· Lluén(t). – Brillant.
· Madrilla. – Espècie de peix d’aigua dolça de petit tamany.
· Malbé, fer-se. – En castellà “estropearse”: S’han fet malbé els iogurs.
· Malea. – En castellà “maleza”; sotabosc mediterrani format per plantes i arbustos, alguns d’ells punxencs.
· Malfainé(r). – Sense ganes de treballar.
· Mampendre. – Començar.
· Manil. – Cobria les estovalles per a que la pasta augmentara abans.
· Marge. – Plantes de petita alçada i de color verd de diferents varietats, denominades en el seu conjunt. Es solen denominar amb aquest terme quan creixen on no deurien de fer-ho, però no ho implica: Estic tallant el marge.
· Matalap. – Matalàs.
· Meló roig. – Meló d’alger.
· Modorra. – Congestió nassal.
· Mone. – Anem-nos-en: Mone a casa!
· Mollisnà(r). – Ploure una pluja dèbil: No isques que està mollisnant.
· Mona, costipat com una. – Molt constipat.
· Mongeta. – En castellà, “palomita de maiz”.
· Morca. – Sediment que es queda al fons d’un recipient que conté oli no refinat.
· Mostós. – Amb la roba bruta: Va tot mostós.
· Muntó. - Munt.
· Navatja. – navalla. Ganivet amb la fulla plegable, per a portar damunt.
· Nenya. – En castellà “leña”; fusta destinada a fer foc.
· Nigà(r). – nugar.
· Ninà. – Trompada, bac.
· Nus. – Nuc. Plural “nusos”.
· Núvol. – Aquesta paraula s’empra per a designar l’oratge boirós: Avui està núvol.
· Olivoné(r). – Olivera borda, que fa unes olivetes molt menudes i q no es conreen, silvestres.
· Omit. – Humit.
· Orso. – Os. – Persona desarreglada, sobretot en el cabell: Pareixes un orso (o un orso marino). – També s’empra per a definir a una persona enfadada: S’ha ficat com un orso.
· Paix. – Pareix: Que te paix això.
· Palometa. – papallona.
· Pallissa. – Construcció on es guardava la palla i alguna altra eina.
· Parà(r)!, on vas a. – Vindria a significar “que dius”: Però on vas a parà!
· Passaetes, fer. – Anar xispo.
· Passeres. - Pedres situades dins del riu, amb la seva part superior sense cobrir-la l’aigua, que es col·loquen en línia per a passar el riu sens mullar-se els peus.
· Pataca. - Tipus de tubercle, anomenat en altres llocs: “creïlla”, “cruïlla” o “patata”.
· Perxe. – Pis més alt de la casa, que fa funció de traster i lloc per a guardar les collites i secar olives, figues i panses.
· Poll, escampà(r) el. – Ves-te’n: Escampeu el poll d’ací!
· Pila. – Llanterna.
· Presquilla. – Bresquilla.
· Provessó, - Processó.
· Pàlis. – Espècie de toldo bordat, que es trau a les processons i és portat elevat sobre el capellà mitjançant unes barres verticals. Baldaquí.
· Pallarofa. – Pell seca del panís i d’altres cereals. Per extensió, defineix a qualcevol cosa similar, com una fulla o un tros d’herba seca.
· Palomilla. – Utensili de fusta o metall per a penjar la roba a una perxa.
· Pastereta. – Insecte que en sentir-se amenaçat, es fa una boleta. En castellà “cochinilla”.
· Peanya. – Peana; plataforma per a portar als sants en processó.
· Pebrera. – Hortalissa anomenada en alguns llocs “pimentó”. Pebrera coenta, seria la “guindilla”.
· Pera. – Es gasta per a referir-se a les bombetes de la llum.
· Pet, blanc com un. – Sense color en la pell: Estàs blanc com un pet!
· Pilotero. – En castellà “Álamo”. – També es deia d’una espècie d’escarabat.
· Pissà. – Pixar.
· Pissum. – Orina.
· Polsonya. – gentissola, gent poc apreciada.
· Porgar. – Separar les olives ja collides, de rames, fulles, pedres,... . S’utilitzava el porgador, que era un aparell amb una rampa feta de fil d’aram i un filtre.
· Pusses, tenir. – Ser molt actiu: Pareix que tingues pusses.
· Quiquereta. – Clau recobert de ceràmica, destinat a sostindre els fils de la llum.
· Rabosa. – Sorra. – Natural del municipi de Llucena.
· Rapa. – Es diu de les olives quan estan en la seva primera fase de creixement: Esta olivera està plena de rapa.
· Rasa. – Barranquet menut que es fa en les vessants de les muntanyes, i per on baixa l’aigua de la pluja torrencial. Càrcava.
· Rata, costipat com una. – Molt constipat.
· Rata penà. – Rat penat.
· Rebaldí(r). – Aborrir, agobiar, ser pesat; S’aplica quan una persona és molt activa i açò arriba a ser molest.
· Redó. – Rodó.
· Relonge. – Rellotge.
· Ren(t). – Substituia a la llevadura. Es feia a partir d’un poquet de pasta que es guardava quan es pastava. I es posava a remulla el dia abans de utilitzar-se.
· Revolta de riu, menjar més que una. – Menjar molt: Menges més que una revolta de riu.
· Revoltó. – Tros de sostre entre els cabirons o les vigues: Se m’ha afondit un revoltó
· Ribàs. -
· Roïn. – Dolent.
· Rondaller. – Persona xafardera, que mai està a casa.
· Rosegà(r). – Refunfunyar. Protestar en veu baixa: Quina auela més rosegona.
· Rua. – Entrepà: M’he menjat una rua d’atun pa berenà.
· Rusclo. – Pedra gran però no més del que puga alçar una persona.
· Saboritja. – Herba de menuda alçada usada per a elaborar les olives trencades.
· Sangrantanya. – Sagrantana: Sangrantanya manya, ix d’eixe forat, que el nostre sinyó, ja ha ressucitat.
· Saó. – Humitat en la terra, bona per als conreus.
· Sarbatxo. – Llangardaix o lluert.
· Sec. – Prim.
· Semo. – Reblanit per haver-se fet malbé: S’han semat les carabasses.
· Sento. – Vicent.
· Sopalma. – Rames més baixes d’un arbre, que pengen de dalt: Hem de collí la sopalma d’aquesta olivera.
· Solispassa. – Festa en que es recol·lectava per a l’església, anant per totes les cases del poble. La casa que tenia la porta tancada, era colpejada per els xiquets del poble que anaven amb masses, cantant: Porta oberta sempre està certa, porta tancà, bona massà.
· Sucarrat. – Socarrat, socarrimat
· Sustància, no tenir. – Dir moltes coses descabellades, sense sentit: La tia Maria no te sustància de res; tens molt poca sustància.
· Tabal. – Persona de poca solta.
· Talecà. – Trompada.
· Talsim. – Hollín. Reboçat negre que es crea en l’interior dels fumerals per el pas del fum.
· Tarugo. – Espiga de panís sense el panís. – Natural del municipi de Costur.
· Tatxa. – Clau.
· Teixidó o tuixidó. – Insecte que viu sobre la superfície de l’aigua. En castellà “zapatero”: Teixidó, d’una cama se’n fan dos.
· Temó. – Por.
· Teronja. – Taronja.
· Terra-gila. – Argila.
· Timó. – tomillo.
· Titot o tito. – En castellà “pavo”: Estar més gelat que un tito.
· Tomata. – Varietat d’hortalissa que en alguns llocs s’anomena “tomaca”.
· Torrellons. – “cumulonimbus”, núvols que porten pluja.
· Trenc. – Ferida al cap.
· Vaso. – En castellà “botijo”. La “s” és sonora.
· Ventalla. – En les finestres, portilla que tanca el cristall per a que no passe llum.
· Vidre, gelat com el. – Molt gelat.
· Ventar. – Separar les olives collides, de les fulles mitjançant el vent. S’agafaven aquestes en un dia de vent i es llaçaven a l’aire. El vent s’enduia les fulles a fer la ma i les olives, en pesar més, caïen al muntó. També es feia amb el blat per a separar-lo de les pallarofes.
· Vilero o pardal vilero. - Espècie d’au que sol habitar els nuclis de població. En castellà “gorrión”. - S’utilitza també per a designar a les persones molt actives: Estàs fet un pardal vilero, no pares.
· Vímen. – Vimet, mimbre.
· Voltacampanes. – En castellà “mantis religiosa”.
· Xispo, calén com una rata, calén com un suro. – Borratxo.
· Xixot o bony . –.Abultament en el cap causat per un colp.
· Xocolate de moro. – Material de color negre, fet de regalíssia, que es venia en barretes per als xiquets.
· Xulla. – “Chuleta”; Tallada de carn pertanyent a la zona de la costella dels mamífers, tallada en llàmines planes: Huí dinarém xulletes de cordé. - També denomina a la molla dels caragols.
· Xusca. – Fulla seca del pi que cobreix el sol.

Figueroles d'Alcalatén

2006-01-23T14:21:00.000Z

- FIGUEROLES D’ALCALATÉN -
(Treball – Assignatura K81: Gª del País Valencià) Alfredo Fornas Pallarés

PART TEMÀTICA

MEDI FÍSIC:

Figueroles d’Alcalatén es troba situat en plena comarca de L’Alcalatén, en l’interior castellonenc. Més concretament, entre la foia formada entre les serres de La Creu i d’Alcora i la vall del riu Llucena(o Alcora), que atravessa aquesta foia per la seva part meridional.
El terme de Figueroles llinda amb els termes municipals de Llucena (principalment), Alcora, Costur i Useres. És l’únic poble d’Alcalatén que només llinda amb pobles d’aquesta comarca.

Altituds:
L’altitud mitjana del poble és de 370m. sobre el nivell de la mar però és un poble una mica costerut i aquesta oscil·la, tot i que no tant com altres pobles veïns com L’Alcora o Llucena.
Dins del seu terme municipal, el punt més alt es troba en la Penya-Roja, que s’eleva 725m. sobre el nivell de la mar i que fa de separació entre els termes de Useres, Llucena i Figueroles. Altres muntanyes destacades dins del terme, serien: la Lloma del Vicari (688m. en la serra de la Creu), la Roca Naram (664m. i que destaca per un impressionant cingle rogenc visible des del poble i que permetia antigament saber l’hora que era als treballadors de les finques del secà) o el Tossal de la Negra (491m. en la serra d’Alcora).
També trobem turons aïllats que destaquen sobre el pla, com son: El Tossalet (427m. tossal allargat en les estribacions del qual es situa el poble, sent un vèrtex geodèsic), El Castellar (453m) o el Cabeço(494m. frontera amb el terme de l’Alcora).
Aquestes eren les muntanyes més destacades dins del terme municipal però per el fet de que es tracta d’un terme reduït(12,1Km2), només allargat cap al nord-est, fa que hi haja altres muntanyes de igual o major transcendència per als veïns que les anteriors. Una de les és impressionants és el Morral, una mola que s’eleva fins als 737 m. sobre el nivell de la mar a uns 3 Km del poble amb un relleu calcari rocós amb abundants series de cingles. Aquest relleu cinglat de pendents elevades, s’exten per tota la franja sud-est de la serra de la creu, que és la que es pot apreciar des de Figueroles, des del Morral fins a Millarets (700m.), passant per la Roca Narius, situada en la part alta del barranc Fondo i en la que quan plou torrencialment es pot veure un salt d’aigua. En la serra de la creu es troben altures de prop dels 900 metres sense contar amb l’Atalaia (1013m.) que es troba a mitjan camí cap al Penyagolosa. La serra d’Alcora es troba al sud-oest de Figueroles i avarca altures de fins 852 metres. Per la proximitat amb Figueroles destaquen: el Guardamar(763m.), Torremundo(716m) o el Picàs(666m.). Totes aquestes muntanyes es troben en el terme de Llucena.

Hidrografia:
A escassos però costeruts 200 metres del poble, passa el riu Llucena, amb 114 km2 de conca. Aquest afluent de la rambla de la Viuda comença en el massís de Penyagolosa i passa per Xodos, Llucena, Figueroles i Alcora. Tot i que realment no porta un curs regular d’aigua fins pocs quilòmetres abans d’arribar a Llucena, en l’ullal on es troba el naixement del riu. Poc abans d’entrar al terme de Figueroles hi ha un altre ullal que fa que el riu augmenti el seu cabdal. Quasi immediatament després d’eixir del terme de Figueroles, es situa l’embassament d’Alcora, que alberga 2’2 hectòmetres cúbics d’aigua contant també amb el sediment acumulat al fons. L’embassament data de 1950 i la seva presa gosa de 28 metres d’altura. Després de passar per l’Alcora, l’aigua del riu finalitza a l’embassament de Maria Cristina, que pot albergar 25 hm2 i té una presa de 38m. d’altura. Aquest riu, al seu pas per Figueroles permet una xarxa de cultius de regadiu que apart d’estar en declivi, tenen com a destinació el consum propi.
Apart del riu, també trobem en el terme de Figueroles un entramat de barrancs i rambles que com indica la seva definició, no porten un curs continu d’aigua. En destaquen 4 sobre la resta i a continuació els comentaré:
- En la part més allunyada del terme , vorejant la Penya Roja, Passa el barranc de les Olles, les aigües del qual flueixen cap a la rambla de la Viuda , quan es que ne porta. És l’únic dels que nomenaré que naix en terme de Figueroles. El seu nom, el rep dels nombrosos clots en forma d’olla que te en el seu curs, fet que afavoreix la construcció de cocós, que son clots oberts en mig de una roca dins dels quals es posa l’aigua quan ix el barranc i que se’ls feia una falsa cúpula per a que el sol no evaporara l’aigua.
- El barranc de la Volatera o Barceló, rep les aigües de les pluges del cor de la serra de la Creu i creua el terme de Figueroles per a unir-se al Barranc de la Foia, una mica més curt i que en la seva part alta fa de frontera entre els termes de Figueroles i de Costur. En el seu curs té alguns ullals de poca importància que no arrien a donar-li un flux hídric continu. Però poc després de la seva unió amb el barranc de la Foia, si que hi ha un ullal anomenat el Regall on s’ha fet un assut amb el qual es reguen les hortes de l’aldea de La Foia. Rep el nom de les partides de la Volatera(per la caça d’aus) i del Barceló, per les que passa. El seu llit finalitza al riu Llucena després de l’embassament de l’Alcora.
- El Barranc Fondo es troba més a prop de Figueroles i naix també a la serra de la Creu. El seu braç principal comença més o menys un quilòmetre abans del seu salt en la roca Narius, que he comentat abans. L’altre braç naix prop del Morral i s’unirà uns 2 quilòmetres després. El nom el rep per la seva profunditat i les seves parets gairebé verticals, no sent massa ample. No porta aigua de forma contínua en cap punt del seu llit a excepció dels 300 metres finals abans d’unir-se al Riu Llucena poc abans d’eixir aquest del terme de Figueroles. Açò es deu a que desemboca en ell una sèquia de reg i amolla les aigües sobrants en ell. També just davall del pont amb que passa la carretera comarcal 232 hi ha un ullalet temporal.
- El Barranc de la Torre naix a la Serra d’Alcora per a desembocar molt a prop de Figueroles al riu Llucena. En la seva conca es troba la font de l’Om. Rep el nom del mas de la Torre, prop del qual passa. És un barranc més empinat que els anteriors donat que no travessa cap planícia i també més curt.
Altres barrancs d’una menor importància, serien: El Barranc de Vergara, el Barranc del Corredor, El Barranc de l’Escagassada, El Barranquet de l’Aigua salada o el Barranc de la Carrerassa(Paral·lel al de la Torre però més curt).
Dins de l’apartat d’hidrografia, comentaré també les fonts. Per a començar, l’aigua corrent de les cases del poble prové de tres llocs diferents: la font de l’Om(en terme de Llucena), la font de la Carrerassa (Propera al riu i d’on ix aigua abundant) i un pou que s’ha fet recentment junt al poble i que dona aigua de qualitat i en abundància.
D’altra banda, en la plaça del poble hi ha una font de corrent continu, que serveix amés per als llavadors i per a regar, l’aigua de la qual prové de la font de la Miloca, també en terme de Llucena però a quilòmetre i mig, més o menys, del poble.
Amés al llarg del terme municipal, hi ha una rellevant quantitat de pous que abasteixen a les casetes i masos, així com altres fonts, bassots i aljubs que en la seva majoria han perdut la seva utilitat des de que la gent dels masos i masades ha emigrat. Així, trobem entre d’altres: La fonteta de Marraes, La font del Bovalar o dels Boixos, la font de les aigüetes, el bassot de Caçador o el aljub de la Traguanta.

Clima:
Per la seva situació, Figueroles gosa d’un clima Mediterrani que segons la classificació de Köpen seria un Csa.
Es troba en una franja de transició entre la zona litoral i la zona interior, amb precipitacions mitjanes anuals lleugerament superiors a les de la costa i més equilibrades durant l’any així com lleugerament menys torrencials per estar més distant a la mar. Aquestes comparacions s’invertirien respecte a zones més interiors.
En quant a les temperatures, son una mica més fresques que al litoral i amb una oscil·lació major al llarg de l’any. Però sense arribar a dades de zones més elevades i distants a la mar. Els estius, son secs i calorosos però menys que per exemple en Castelló.
Per donar dades, la mitjana de pluja interanual del poble estaria al voltant dels 500mm, plovent sobretot a la tardor i a la primavera. La temperatura mitjana interanual estaria entre els 15ºC. i els 16ºC, fluctuant al llarg de l’any entre els 8ºC i els 23ºC depenent del mes. Aquestes dades van fluctuant, per exemple, l’any passat plogueren a Figueroles més de 700mm i algun any de sequera no s’haurà arribat als 300. També hi ha anys més calorosos que altres.

Geologia:
La major part del terme de Figueroles, pertany al període Triàsic. Estaríem parlant de la zona de la vall del riu Llucena i de la zona plana de la foia.
La serra de la Creu pertany al període Cretàcic, així com la serra d’Alcora, tot i que aquesta última, també te zones del Neògen o Terciari Superior i del Juràsic.
En quant als dominis estructurals, parlaríem d’un domini Ibèric amb predomini de plegaments(diapíric) tot i que en la Serra de la Creu i d’ahí cap al nord, el domini estructural és l’ibèric amb disposició tabular.

Litologia:
3 zones diferenciades:
- La zona del Triàsic, que correspon a la vall del riu Llucena i a la planícia, disposa d’un sol rendziniforme amb margues bigarrades. És la zona aprofitable per a l’agricultura.
- En la serra de la Creu, el sol és bru calcari sobre material coherent.
- La serra d’Alcora disposa d’un sol bru calcari sobre material incoherent.
Hortes i partides de secà:
El terme de Figueroles, abarca 1264 hectàrees, de les quals 22 pertanyen al regadiu i 1242 al secà.
El regadiu està dividit en les següents 9 hortes: L’Horta del Molí Vell, L’Horta Major, L’Horta de La Solaneta, L’horta de la Sénia, L’horta de La Cova, L’Horta Nova, L’horta de L’Agonia, L’horta de L’Abellaret i L’Horta de Prats. Aquestes hortes son regades per les aigües del riu Llucena mitjançant sèquies que agafen l’aigua de les suts. Cadascuna de les nou partides d’Horta, té la seva sèquia i la seva sut.
Per la seva part, les partides de secà en sumen 27 i d’una extensió major. Una bona part d’aquestes, estan dedicades a explotacions agràries, sobretot d’oliveres però altra part també important i que correspondria sobretot a la part muntanyosa del terme, seria terreny forestal en l’actualitat. Les partides, son les següents: Les Cubielles, La Torreta, La Traguanta, La Paridora, El Maset, El Garroferalet, La Barceloneta, El Corral Blanc, El Cantalar, El Pla de la Carrasca, El Burgar, El Vinyer, Els Pobills, El Barranc Fondo, El Castellar, La Foia Molinera, El Bancal Roig, L’Era Nova, Les Llometes, La Solaneta, Les Miretes, L’Aigua Salada, La Piqueta, El Bovalar, La Foiassa, El Pla de Pons i el Mas Vell.
De l’ús que es fa de aquestes partides ja en parlaré en una altre apartat.

Vegetació:
La vegetació de Figueroles, és la típica de la zona llevantina de mitja muntanya.
L’arbre predominant de la zona és el pi, concretament el pi d’Alepo. Aquest arbre es troba al llarg de tot el terme, ja siga de forma solitària o formant en algunes zones boscos de pinar com per exemple el Pinar del Burgar, que és l’únic lloc del terme on es poden agafar rovellons.
També es pot arribar a trobar algun carrascar, com el que hi ha baix la Roca Naram. Destaca també algun exemplar de reboll o roure valencià cap a la serra d’Alcora. Per la seva part, el riu Llucena té a les seves vores algunes plantacions de xops, que destaquen per la seva alçada així com pins pinyoners junt a la font de la Carrerassa. En aquest riu així com en la bona part dels barrancs, es situa el baladre, que és un arbre amb saba tòxica. Altres arbres que podem trobar fora del que son els conreus, serien la sabina, el Ginebre, la cervera, el ginjoler, el coscoll, la matissa, l’arç, l’arboç,... aquests últims també es podrien considerar com arbusts.
Respecte a plantes i arbusts, el que més es troba és l’argelaga, que és un arbust de fulles en forma de punxó, molt adaptat a l’aridesa del clima Mediterrani. També destaquen les plantes aromàtiques i paramedicinals com son: el romer, el timó, l’espígol, la saboritja, la mansanilla, l’alfàbega, el poleo, el té de roca...
Com no puc anomenar totes les plantes que es poden trobar perquè no acabaria mai, en nomenaré en un llistat les que crec que tenen una major importància ja siga per quantitat com per repercussió: Esbarzer(planta punxenca dels racons i zones humides), Bruguera o cepell, Margalló, lliçó, ... .

POBLACIÓ I POBLAMENT:
Segons les estadístiques de l’any 2004, Figueroles té 604 habitants censats. Això sense contar algun que altre habitant del poble que no te papers ni els qui hi van amb molta freqüència però no estan empadronats allí com és el meu cas.
Evolució demogràfica històrica:
Començaré amb uns apunts d’història. Figueroles era una aldea de la Pobla d’Alcalatén, poble que desaparegué en la pesta de 1418. Amb la epidèmia el poble fou soterrat per a evitar l’expansió d’aquest mal i els pocs supervivents es refugiaren precisament en Figueroles. El terme d’aquest poble s’el partiren Alcora i Llucena amb les aldees de La Foia, Araia, Costur quedant per a L’Alcora i Figueroles quedant en mans de Llucena fins l’1 d’agost de 1726 en que es va independitzar. Abans, des de 1603, ja tenia parròquia independent. Amb la independència, el poble rebrà el “cognom” d’Alcalatén per ser l’hereu de l’antiga Pobla d’Alcalatén, que estava junt al Castell d’Alcalatén ara en roïnes. 140 anys després, en 1866(14 de maig), Figueroles es va ficar d’acord amb Llucena per a rebre una porció del terme d’aquest, cosa que com es veu en el temps que va costar, degué ser complicada. Mentrestant, les contribucions i els cadastres d’ambdós pobles anaven junts.
Passant al que importa, que és la evolució de la població, ens trobem que en el cens de Floridablanca de l’any 1787, les dades de Figueroles i Llucena van juntes. Entre ambdós pobles, sumen 2099 habitants, 1278 dels quals eren fadrins i només 784 passaven dels 25 anys. Però aquestes dades ens poden deixar ambigus e indiferents per no saber el percentatge que pertany a Figueroles.
La dada més antiga que he trobat de la població de Figueroles és la de l’índex de Cavanilles a finals del segle XVIII i que diu que el poble tenia en aquella època 450 habitants.
En 1848, en un cens que es va fer a petició del governador, Figueroles declarà que tenia 505 habitants. En 1900 la població era ja de 712 habitants, que segurament ha segut el seu màxim històric a pesar de mantindre’s prou estable. En 1910, la població havia baixat a 662 habitants, en 1920 n’eren 633 els habitants, seguint una tendència a la baixa.
El 1926, segons una guia-anuari de la província de Castelló, la població era encara de 633 habitants de fet, o les dades no s’havien renovat en 6 anys. De habitants de dret n’hi havia 649. També es diu que en el poble hi havia 453 edificis.
En 1930 els habitants eren 612; el 1940 – 595; el 1950 – 527; 1960 – 498 habitants. Aquesta tendència a la baixa es frena per l’arribada d’indústries ceràmiques al poble i el 1970, viuen a Figueroles 543 habitants i el 1981: 595. Aquestes xifres s’han anat mantenint estables els últims anys, amb algun xicotet descens per el tancament d’alguna fàbrica seguit del seu respectiu ascens amb la ubicació de noves indústries. Així, en el 2000, en el poble hi trobem 581 habitants, 586 el 2003 i 607 el 2004.

Població i poblament:
Com he dit, la població de Figueroles en l’actualitat es situa al voltant dels 600 habitants. Pràcticament la totalitat dels quals es situen dins del mateix poble però també hi ha població disseminada en algun maset, tot i que en total no arribarà ni a les 10 persones residents fora del poble.
Tot i no haver en l’actualitat massa població disseminada, en un passat no massa llunyà si que hi havia una població important vivint en masos, ara abandonats en la seva majoria. Amés de gent que vivia en els tres molins de farina del poble, com sense anar més lluny el meu besavi. Si ens n’anem a la prehistòria, trobem 2 poblats ibèrics dins del terme: un de l’edat del bronze en l’abric rocós de la Penya Roja i l’altre en el cim del Castellar.
A continuació faré un llistat dels masos de Figueroles, en els quals ha viscut històricament la població disseminada: Mas de la Traguanta (anterior a 1531; format per tres cases; aljub de 1928; 650m. sobre el nivell de la mar), Mas d’Elena(Partida de la Traguanta; 650m. d’altitud), Mas de Fermí(Partida de la Traguanta; 640m. d’altitud), Mas del Vicari(Partida la Traguanta; 660m.d’altitud), Mas del Ravalero(Partida la Cubiella; 640m. d’altitud), Mas del Quadrat(Partida la Cubiella; 650m. sobre el mar), Mas dels Herrero(Partida la Cubiella;630m. d’altitud), Mas de la Penya-Roja(Partida la Cubiella; abastiment d’aigua del cocó de les olles; 540m sobre el mar; els caps de setmana està habitat), Mas del Pinar(Partida la Cubiella; 490 m. d’altitud; Aljub de 1934; habitat temporalment), El Maset o Mas del Col·legial(habitat ja en el segle XVII; 2 cases: la senyorial i la del masover; aigua de la font de l’Escagassada, del pou i les cisternes, Partida el Maset; 480m. d’altitud; ermita al Cor de Jesús; Habitat encara avui) i El Mas Vell(origen musulmà; aigua de la font de Tenilles; Partida Mas Vell; 405m d’altitud).
En quant als molins fariners que empraven salts d’aigua del riu per al seu funcionament però que ja no estan en funcionament, trobem els següents: El Molí Vell(s.XIII; aigua de la font de la Miloca amés de la del riu; Partida Molí Vell;350m. d’altitud; habitat encara en l’actualitat), Molí del Pito(any de construcció: 1809; aigua de la font de la Carrerassa; Partida Horta Major; 330 m. d’altitud; Està habitat en l’actualitat) i Molí de la Sargenta(construït el 1813; Partida Horta Nova;310m. d’altitud; Deshabitat i en roïna). Segons dades de l’Arxiu Històric Provincial de Castelló, cadascun d’aquestos molins, molia a l’any 355 faneques de blat(dades de 1848).
En aquest mateix apartat tractaré el tema dels contingents d’immigració. Fa poques dècades, els principals focus de migracions cap a Figueroles, on anaven buscant treballar en les indústries del poble, eren Andalusia i Múrcia. D’ací va emigrar molta gent en època de Franco i en Figueroles en trobem en l’actualitat un grapat de nascuts en estes zones o descendents d’ací. Ja en l’actualitat, han vingut recentment a viure al poble: 4 romanesos(2 sense papers), 1 argelí, una família de equatorians(uns 20) i algú de més prop com de València, Castelló o pobles limítrofs a Figueroles.

Transports i Comunicacions:
La principal via de comunicació del poble és la carretera comarcal 232, que creua el poble. Aquesta via comença en Castelló, passa per Alcora i al quilòmetre 26 més o menys es troba Figueroles. De Figueroles continua cap a Llucena, el Castillo, Sucaina i entra en la província de Terol cap a Rubielos de Mora... .
Per el que respecta a pistes forestals, en el terme de Figueroles hi ha un fum, ja estiguen millor o pitjor conservades. Les pistes forestals més importants, serien: La pista de la Torre(del Molí Vell a la font de l’Om), la del Mas Vell, la del Boiro, la del Camp del Tir(de la pista el Maset al Molí Vell(C.232)), La del Tossalet, la de l’Era Nova(del poble fins l’agonia i l’ “embassament d’Alcora”), la del Cabeço, la del Castellar, la del Burgar, la del Vinyer, la del Barceló, la de les Traguantes i sobretot la pista del Maset, que comença en Figueroles, ascendeix a la serra de la creu en 9 revoltes després de passar el Maset, supera un desnivell de 300 m. i arriba al mas de la parra 8 km després d’eixir del poble i on hi ha una font. Aquesta és un trajecte ideal per al cicloturisme. Del Mas la Parra, que pertany a Llucena, la pista continua o cap a Llucena o cap a les Torrocelles i Atzeneta.

Situació i emplaçament del poble:
Figueroles, està situat en la vessant sud-est del Tossalet, a uns 200 m. del riu Llucena. La zona de l’est del poble és una mica més plana ja que s’obre cap al pla que ocupa bona part del terme municipal i del que ja he parlat anteriorment. La zona oest té un desnivell major perquè és més propera al riu i al Tossalet.
Les distàncies als pobles veïns, son: 3km a la Foia, 7 a Llucena, 8 a L’Alcora, 6 a Costur, 26 a Castelló,... .
Dins del seu terme municipal, el poble es situa al sud-oest del mateix, tenint la frontera del terme a escassos 2 Km cap a tots els costats menys el nord-est, on el terme arribaria a uns 8 Km en línia recta del poble.

Anàlisi del plànol:
El plànol de Figueroles, és majoritàriament de tipus irregular, sobretot en la part més antiga, on els carrers s’amotllen arbitràriament al relleu. És el tipus de plànol que tenen els pobles d’origen musulmà.
La zona més vella del poble, és la zona dels carrers: Major, del Riu i Sant Mateu, que engloba una volta primitivament protegida per una muralla. Posteriorment, es va fer la església parroquial, que quedava fora de les muralles separada per l’actual plaça de l’església. La primitiva església data de principis del segle XVI, després d’independitzar-se l’església de la seva dependència de Llucena. I l’actual es va fer a mitjans del mateix segle, d’estil renaixentista amb una nau però amb algunes influències barroques, sobretot en els altars barrocs.
Amb l’església, van començar a proliferar els ravals, que en son dos. L’un que es situà a la part sud, cap al riu i que era i és anomenat el Raval del Poll. L’altre cap al Nord envoltant l’església i creixent en direcció a l’ermita del Crist del calvari i el cementiri nou, ja que l’antic estava junt a l’església vella. Aquest segon raval era i és el més important i té fins i tot festivitats pròpies en honor a Sant Roc. S’anomena el Ravalet o el raval de Sant Roc. El formen principalment els carrers: Calvari i Santíssim Crist.
La resta dels carrers del poble, son en general més rectilinis i els cantons amb una tendència major als 90º. Dins d’aquesta zona que es podria considerar com l’eixample, destaquen: el carrer Alcora, el carrer Sant Blai, el carrer Useres o el carrer la Pau.
En l’actualitat s’està construint sobretot als carrers Constitució i Naram, anomenats els Carrers Nous i on amés es situa l’escola pública en l’actualitat.

ELS SECTORS SOCIOECONÒMICS:
Tradicionalment, Figueroles d’Alcalatén ha segut un poble que ha viscut del camp. La ramaderia no ha tingut mai un pes destacable en comparació amb l’agricultura tot i que sempre ha hagut ramaderia, sobretot en vistes a l’autoabastiment de les famílies. Les condicions del poble son bastant bones per a la pràctica de l’agricultura ja que amés del regadiu que permet el riu, s’hi disposa d’una extensa zona plana per als conreus de secà entre els que destaca l’olivera.
Des de fa més o menys mig segle, el que s’ha anat imposant ha sigut la indústria del taulell, per influència de la proximitat amb Alcora. I benbé la major part del poble viu de les taulelleres, ja estiguen situades aquestes en el poble o en els pobles veïns com Llucena i sobretot Alcora. El sector serveis no té relativament massa importància si comparem amb ciutats més grans. Molts dels serveis necessaris els donen els pobles de la mateixa comarca amb major pes demogràfic.

El sector primari:
És el sector tradicional i el que ha servit per a la subsistència del poble al llarg de la seva història, tot i que en l’actualitat pràcticament ningú viu en exclusiva d’aquest sector. Sobretot des de la forta expansió de la indústria del taulell. Moltes terres que es conreaven en un passat no massa llunyà estan en l’actualitat ermes, sobretot les que tenen un accés més complicat, no podent-se arribar a elles amb vehicles de 4 rodes. Açò es pot apreciar en veure que pràcticament la totalitat del terme està abancalat. En quant a la ramaderia, també s’ha perdut molt de potencial. També entra en aquest sector la caça i la pesca, de les quals parlaré després.
En l’any 1995 només el 9’4% de la població activa de Figueroles pertany al sector primari. I en l’actualitat segur que el percentatge ha baixat. Però no he pogut trobar dades més actuals. En aquest mateix any la distribució dels principals cultius per hectàrees és la següent:
- 191 hectàrees d’oliveres.
- 70 hectàrees d’ametllers.
- 5 hectàrees d’hortalissa.
- 11 hectàrees d’altres cultius.
En l’any 2004, i amb unes estadístiques més completes que les anteriors tretes de la pàgina web de la conselleria d’agricultura, pesca i alimentació, tenim les següents dades sobre la distribució de les hectàrees conreades:
- Cereals(blat i civada): 3 hectàrees de les quals 2 son de secà i 1 de regadiu.
- Pataca: 6 hectàrees.
- Hortalissa(tomates, escaroles, bajoques, carabasses,...): 10 hectàrees.
- Fruitals: 56 hectàrees; 40 de les quals d’ametllers, 2 de raïm i la resa d’altres.
- Olivars: 211 hectàrees.
- Garroferals: 15 hectàrees.
En total 304 hectàrees conreades de les 1264 que te el terme. Aquestes xifres, a principis del segle passat segur que serien més paregudes en vista del poc territori que queda sense abancalar i la gran quantitat de bancals erms al voltant de la zona dels masos ara abandonats.
Mirant les xifres, es veu clarament que el principal producte en l’agricultura de Figueroles és l’oli. Benbé tots els habitants del poble amb pares del poble, tenen algun oliverar, que exploten sense viure d’ell. L’oli és per a consum propi i l’excedent es ven. En el poble hi ha un molí de oli.
L’ametller seria altre conreu important però molt menys que la olivera. Una xicoteta part de la producció és per al consum propi amb la qual es fan sobretot alguns dolços tradicionals. La resta es ven. La garrofera és un conreu molt vengut a menys. Moltes de les hectàrees abandonades eren garroferars. Amb les garrofes, s’alimentava al bestiar, sobretot els animals de tir, però en l’actualitat els tractors fan la funció que feien abans els rucs, els cavalls o les mules. Ara, les garrofes es venen també amb fins farmacèutics per les propietats del garrofí. Altres fruiters del secà serien: el magraner, la figuera, el lledoner, el codonyer,... .
Els arbres fruiters de regadiu, no son molt abundants i estan destinats al consum propi. Sobretot, hi ha pereres, pomeres, pruneres, palosantos, nesprers,...
La hortalissa és molt variada i heterogènia. Els conreus que més abunden actualment, son la pataca i la tomaca, però en l’horta es troba de tot. Al tenir com a principal finalitat l’autoconsum, la gent planta en la seva horta un poquet de cada cosa que li farà falta al llarg de l’any. Així, hi ha cultius de cebes, alls, bajoques, pebreres, naps, freses, albagines, carlotes, carabasses, melons, moniatos, julivert i un llarg etcètera. Un cultiu que s’ha perdut molt ha segut el de l’herba en falç(alfalfa), que es donava als animals. Un altre cultiu del regadiu però que he deixat de banda per les seves peculiaritats, ja que ni tan sols es rega, és el canyar. El canyar creix a la vora del riu i té com a propietari l’amo de l’horta colindant, que l’explota tallant-lo anualment. Les canyes tenen molts i variats usos, com per a fer canyissos o barraques. Les canyes sobrants es classifiquen per tamanys i es venen.
En quant allò respectiu a la ramaderia, en l’any 1995 tenim les següents dades: 49 unitats de aus(pollastres, titots,...), 6 unitats equines(cavalls, mules, burres,...), 11 unitats d’altres. Però aquestes estadístiques son prou discutibles perquè de ovelles hi ha un pastor que ne te més de 50, de conills hi ha molta gent que ne te per a consum propi, i de aus hi ha moltes més de 49 , ja que la gent te molta afició als pardalets i la caça i crien coloms, perdius, guatlles,... . De granges amb finalitat de vendre, en el terme hi ha una, junt al barranc fondo.
Per el que respecta a la caça la pesca i la recol·lecció, començaré parlant de la caça. A pesar de ser il·legals els paranys, es continua caçant amb aquest mètode i son contínues les denúncies. Amés també es practica la caça amb escopeta, sobretot al conill, la perdiu, el tord i el porc senglar. La pesca és poc important, en el riu només hi ha barbs, carpes i alguna anguila. Però en l’embassament de l’Alcora, també hi ha Perca americana o Black Bass, que ja val la pena pescar-la tot i que no es pot pescar sense llicència ni amb furga. De recol·lecció, no hi ha molt a destacar tampoc: rovellons, baquetes, espàrrecs, arboços i poc més.
Afegiré en aquest punt que fa no moltes dècades hi hagueren a Figueroles dos mines, una de algep(guix) i altra de marbre negre vetejat.

Sector secundari:
El 62’6% de la població activa de Figueroles en l’any 1995 pertanyia a aquest sector i en l’actualitat les dades seran paregudes o fins i tot superiors. La indústria és la del taulell, que és la principal font d’ingressos del poble. No només per la quantitat de gent que viu d’ella sinó que amés les tres fàbriques que hi ha en el poble paguen uns impostos.
Una bona part de la gent que treballa en la indústria, ho fa fora, en les fàbriques d’Alcora principalment, que es troben a poca distància. En les indústries que estan dins del terme municipal, podria treballar tot el poble per el que a llocs de treball es refereix, però com és lògic també hi va gent de fora a completar la plantilla.
Les tres fàbriques, son: Màgic, Equipe i Ceràmica Latina i estan situades a l’entrada del poble per la comarcal 232 anant des de Castelló. En una zona relativament plana i ben comunicada. Son les tres relatívament recents, donat que altres anteriors degueren tancar i n’han anat apareixent de noves. Procés que es repeteix des de fa uns 40 anys.
També hi ha una indústria de reciclatge de vidres(Vifer), situada en el Burgar i comunicada per pistes forestals. Però allí hi ha menys llocs de treball. Es podria afegir a aquest sector el molí d’oli però només és temporal.

Sector terciari:
El 28’1 % de la població activa de Figueroles de l’any 95 pertanyia al sector serveis. D’aquest 28’1%, el 8’2% vivia de la construcció. Segurament en l’actualitat les xifres hauran pujat però mínimament.
Molts serveis son coberts per altres municipis més importants dins la comarca com Llucena o Alcora o per a algunes coses Castelló. Per exemple: la Guardia Civil està en Llucena i Alcora, el butà en Alcora, els subministraments industrials en Alcora també, Bombers en Llucena, l’hospital en Castelló, Llocs d’oci,...
A continuació faré un llistat dels diferents àmbits que cobreix el sector serveis en Figueroles: panaderia, carnisseria, 3 supermercats, 2 oficines bancàries, 4 bars, farmàcia, perruqueria, ferrer, fuster, escola de primària, agutzil, paqueteria, església, consulta de metge, peix,...
Tota aquesta sèrie de serveis han anat apareixent en la societat a partit de la necessitat, ja que hi ha moltes coses que s’han fet necessàries que ú per si sol no pot aconseguir. D’ahí han anat apareixent empreses que s’encarreguen d’aquestes coses. Moltes han estat des de sempre com els bars, altres han aparegut més recentment.
Per el que es refereix al turisme, no ha proliferat molt, potser per el caràcter industrial del poble o per la poca iniciativa de la gent cap a aquest àmbit. Tot i això, fa pocs mesos han obert una casa rural i en èpoques de vacances, sempre sol anar algú a viure en alguna casa pròpia o d’algun conegut. Allí la gent fuig de la monòtona ciutat i amés hi ha piscina, poliesportiu, pista de tenis, pista de frontó, zona d’oci junt al riu i junt a la font de la Carrerassa i algunes vistes boniques. En lo referent a monuments, poca cosa: l’església, una ermita, una casa barroca i algun racó típic. També afegiré ací que del cim de la muntanya de Millarets, prop de la partició del terme de Figueroles amb Llucena, és habitual que hi haja gent tirant-se en parapent, donat que les condicions son òptimes per a aquest esport. L’aterritssatge es troba en el Burgar. També hi ha un grup d’espeleologia i un que s’ha creat fa poc de senderisme, cicloturisme,... . Les festes patronals, son la setmana del 23 de Setembre.

Bibliografia:
- Portals d’internet amb estadístiques: I.N.E., S.E.P.P.V, P.E.G.V, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
- “La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes”, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985.
- “Evolució històrica del taulellet”, Gomis i Martí, 1990 (de poca ajuda).
- “El Maestrazgo, L’Alcalatén, Ducado de Villahermosa”, Muñoz Badia, 1996.
- “Las observaciones de Cavanilles doscientos años después”, Bancaixa, 1995
- “Atlas de la provincia de Castellón de la Plana”, José Sancho Comins, 1982.
- “Atles escolar del País Valencià”, Rosselló i Verger, U. de València, 1999.
- Mapa de la província de Castelló.
- Revista local “L’Arc”. Números: 4, 7, 9, 10 i 12. Articles d’Amadeu Porcar i Hueso i Raquel Cano Bagàn.
- Articles d’Amadeu Porcar i Hueso en els programes de festes del 94,97 i 98
- “Anuari de la província de Castelló”, 1926.
-“Figueroles d’Alcalatén,els seus masos i molins”,1995, A.Porcar, C.Aparici,...

Seguidilla de Figueroles

2006-01-22T22:41:00.000Z

YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATE;

YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATE; (BIS)

AY PARA ENTRAR EN TU BOCA Y ALIMENTARTE; (BIS)

PARA_ALIMENTARTE NIÑA PARA_ALIMENTARTE,
YO QUISIERA SER PASTILLA DE CHOCOLATÉ.

A L’ALCORA A L’ALCORA, FULLÉS DE TRONXÓ;

A L’ALCORA A L’ALCORA, FULLÉS DE TRONXÓ; (BIS)

HA CAIGUT UNA ERMITA I HA MORT A UN COIXÓ; (BIS)

AI HA MORT A UN COIXO NIÑA, AI HA MORT A UN COIXÓ,
A L’ALCORA A L’ALCORA FULLÉS DE TRONXÓ.

AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS;

AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS,
AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS M’HAN EIXIT DEL FORN;

ELS DONARÉ A LA PLEGA I FARÀN MOLT DE GOIG; (BIS)

ELS DONARÉ A LA PLEGA I FARÀN MOLT DE GOIG,
AI QUINS ROLLOS MÉS MAJOS, AI QUINS ROLLETS TOUS.

EL 21 DE SETEMBRE, PLANTAREM EL ARC;

EL 21 DE SETEMBRE, PLANTAREM EL ARC,
AL NOSTRE PATRÓ, COM FEM TOTS ELS ANYS;

LI DUREM CARABASSES, ALGUN MELÓ BLANC,
I RAÏM I TOMATES I TOT LO QUE N’HI HA

I TOT LO QUE N’HI HA I TOT LO QUE N’HI HA,
EL NOSTRE PATRÓ NO PASSE MAI FAM.

UNA CERDA Y DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ;

AY UNA CERDA, DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ; (BIS)

SE ME HA MUERTO UNA CERDA, YA QUEDAMOS DOS; (BIS)

SE ME QUEDÓ SECA PORQUE LE DIO EL SOL,
Y UNA CERDA Y DOS CERDAS, TRES CERDAS TENGÓ.

REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ;

REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ; (BIS)

AI PER A QUE DESCANSEN ELS QUI ESTAN BALLANT; (BIS)

ELS QUI ESTAN BALLANT I ELS QUI ESTEM TOCANT,
REMATEM ACÍ EL BALL DE LA SEGUIDILLÀ.

AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT;

AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT; (BIS)

ACABA LA SEGUIDILLA I CANVIEM DE BALL,
PASSAREM A LA JOTA PER NO SER PESATS.

PER NO SER PESATS, PER NO SER PESATS,
AÇÒ ACABA I S’ACABA I NO S’HA ACABAT.

Más de 40 años de historia de la Rondalla els Kimbols

2005-12-18T21:46:00.000Z

Nuestra rondalla fué creada por Mossen Gervasio Ibáñez Castel, quien impartió clases de solfeo a un grupo de jóvenes de Figueroles de Alcalatén. Estos adqirieron sus primeros instrumentos para plasmar los conocimientos musicales que iban adquiriendo. Así, con la adquisición de las primeras guitarras y bandurrias se inició la historia de "Els Kimbol's". La primeras canciones fueron canciones variadas, válidas para serenatas(por ejemplo, "El Cisne"). También entraban en el repertorio canciones de Iglesia y todo tipo de música. A lo largo de todos estos años, ha pasado por la rondalla gente de diversas procedencias, hemos estado en contínua renovación de miembros, unos llegaban y otros se iban... y otros han estado siempre. De los primeros años, destacariamos actuaciones como la de Argelita, instrumentos como la melódica y canciones propias como "Figueroles en festes Majors". También ha habido diversidad en cuanto a los directores, al igual que periodos en blanco.
A finales de los años 90, con el creciente interés por los bailes regionales, la Rondalla se dedicó a rescatar danzas en peligro de extinción, propias de la historia de nuestro pueblo. Todo esto unido al "Grup de danses de Figueroles" que se estaba gestando mediante la recuperación de estos bailes y al cual, la rondalla acabaria uniéndose en favor del folclore de nuestra región. Estos bailes propios de Figueroles, serían: "Segidilles, Jota i Fandango de Figueroles" y bailes de dulzaina ("Ball de l'Anguila" i "Dança del Prim").

El año 2000 supuso el empuje definitivo para la entrada de "Els Kimbol's" en el mundo de los bailes regionales, por la serie de circunstancias que se dieron. Entre ellas la creación del "Grup de Danses de Figueroles" y el empuje de las nuevas incorporaciones, unida a la ilusión renovada de la Rondalla ante los nuevos retos que se avecinaban. En estos años hasta la actualidad, se han realizado innumerables actuaciones, tanto con el Grup de "Danses de Figueroles" como con los grupos que han requerido de nuestros servicios. Especialmente nuestros amigos del "grup de dançes de Moró", "Grup de dançes de Benlloch" y "Grup de dançes d'Adzaneta". Así, conocemos bailes de todo lo largo y ancho de la Comunidad Valenciana y hemos exportado el folclore valenciano a lugares tan diversos como: Almodovar del Campo (Ciudad Real), Murcia (2 veces), Ibiza, (2 Veces), Sagunto, El Puig o El Sauzal(Tenerife). Aparte de como he dicho, muchísimas actuaciones en lugares más cercanos como: Castellón, Sarratella, Benlloch, Moró, Bechí, Vilareal, Borriana, Torreblanca, Sueras, Tales, Moró, Benassal, Alcora, Lucena, Serra d'En Garceran, Pobla Tornesa, Borriol, Adzaneta, Vilafamés,... y vendrán muchas más porque nuestra afición és que la gente nos oiga para transmitirles nuestra música.

A.F.P.